El Pla d'Estabilització de 1959 i el Creixement Econòmic Espanyol

Pla d'Estabilització de 1959: Objectius i Eixos

Primera acció correctora econòmica (1959). El seu objectiu era posar fi a l'intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. Es va estructurar en 3 grans eixos:

1. Estabilització de l'economia

   Es van apujar els tipus d'interès bancari, es va limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris.

2. Liberalització interior de l'economia

   Eliminació d'organismes estatals interventors. Fi a la reglamentació dels preus fixos.

3. Liberalització exterior de l'economia

   Eliminar els obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capitals exteriors. Es va anunciar la convertibilitat de la pesseta per facilitar els intercanvis i es va devaluar un 50% en relació al dòlar.

Industrialització Accelerada (1960-1974)

En un context econòmic internacional favorable, l'economia catalana va créixer entre 1960 i 1974, i ja des de 1950 es va mantenir sobre l'espanyola. Aquest creixement va ser gràcies a:

• Les renovacions de les activitats agràries.
• Un increment dels sectors secundari i terciari.
• La millora de la productivitat (i per tant, baixada dels preus i afavoriment a les exportacions).
• La importació de tecnologia.
• La intervenció de capitals estrangers.

A Catalunya, les branques industrials es van expandir (la metal·lúrgica, líder). Aquesta branca va esdevenir el primer sector industrial català, superant així el tèxtil, anterior líder. La indústria química, energètica i siderúrgica van registrar taxes molt elevades a Espanya i van experimentar un augment significatiu. Es van crear nous enclavaments industrials arreu d'Espanya.

El Progrés del Sector Terciari i el Boom Turístic

El 1960 es va produir un augment del pes dels serveis. Els factors que van influir en la terciarització són:

1. Procés d'urbanització molt intens.
2. Augment de les xarxes de distribució i comerç.
3. Millora en els mitjans de transport i comunicació.
4. Turisme.

A Catalunya, el sector terciari va continuar tenint menys importància que el secundari.

El boom turístic del 1960 va comportar una font d'ingressos elevats i un augment en l'activitat hotelera i serveis complementaris.

Les necessitats de finançament van promoure el creixement del sector bancari. El comerç internacional també va experimentar canvis significatius.