L'Establiment del Principat i la Dinastia Julioclàudia
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Octavi August i l'Establiment del Principat
L'any 29 a.C., Octavi va tornar a Roma com a vencedor i va ser elegit cònsol. El 27 a.C. va retornar formalment els seus poders al Senat, i al cap de tres dies, el Senat li va atorgar el títol d’August (el Venerable).
August mai no va establir una monarquia oberta, sinó que va acaparar tots els poders mitjançant un sistema de govern anomenat Principat.
El control del poder per August
Inicialment, August va restaurar els òrgans de govern republicans, però ell mateix es va nomenar:
- Cap de les tropes (Imperator).
- Titular de la Tribunicia Potestas (dret a convocar i legislar el Senat).
- Posseïdor del dret de vet (podia vetar qualsevol decisió del Senat o dels magistrats).
El Senat mantenia els seus poders, però totes les decisions estaven subjectes a la supervisió d’August.
La Pax Augusta i les Reformes d'August
La societat romana va acceptar August i el nou règim, ja que estava exhausta de les guerres civils.
Principals fites del govern d'Octavi August
- Va pacificar les províncies.
- Va construir grans obres públiques.
- Va protegir les arts i les lletres mitjançant els Mecenes.
- Va impulsar el Segle d’Or de la literatura llatina.
A causa d’aquesta estabilitat i prosperitat, aquest període va ser anomenat la Pax Augusta (període de pau romana).
La Dinastia Julioclàudia (14-68 d.C.)
Tiberi (14-37 d.C.)
Durant el seu regnat, hi va haver una manca de conflictes exteriors significatius i va augmentar la importància del Prefecte del Pretori.
La Guàrdia Pretoriana
La Guàrdia Pretoriana era la força de seguretat interior de la ciutat i la guàrdia personal de l’emperador. Aquesta guàrdia va anar augmentant el seu poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes d’Estat i en els problemes de successió.
Calígula (37-41 d.C.)
Era excèntric i cruel. Finalment, un grup de la Guàrdia Pretoriana el va assassinar.
Claudi (41-54 d.C.)
Claudi va ser imposat com a emperador per la Guàrdia Pretoriana.
Va ser un administrador molt eficaç i un bon gestor de les finances de l’imperi. Va sanejar la moneda per facilitar els negocis i l'accés a la riquesa. A més, va dur a terme algunes de les conquestes planificades per Calígula. Va ser enverinat per la seva dona, Agripina la Jove.
Neró (55-68 d.C.)
Primer període: Època daurada (55-58 d.C.)
- Va tenir bones relacions amb el Senat.
- Les finances i l’administració es trobaven en bon estat.
Segon període (a partir del 58 d.C.)
- Assassinat d'Octàvia: Octàvia, filla de Claudi i esposa de Neró, va ser assassinada. Es diu que ell va ordenar la seva mort perquè estava enamorat d’una patrícia atractiva.
- Mort d'Agripina i Sèneca: La seva mare va morir després. També va ser assassinat un dels seus principals assessors, Sèneca, que va ser acusat de conspiració i obligat a suïcidar-se.