Estadis evolutius i tipus de joc

Estadi sensoriomotor

El joc típic de l'estadi sensoriomotor, segons J. Piaget, és el joc funcional, que l'autor defineix com «un joc d'exercicis que no comporta cap simbolisme ni cap tècnica específicament lúdica, però que consisteix a repetir amb plaer activitats adquirides amb una finalitat d'adaptació».

0-3 mesos

Des dels primers dies de vida el nadó ja és capaç de dirigir la mirada per observar el que l'envolta. Malgrat que només pot enfocar nítidament objectes o persones molt properes i durant un espai de temps molt curt, l'atreuen enormement els objectes il·luminosos.

3-6 mesos

En aquest període el nadó aconsegueix fixar la mirada més estona i ja pot seguir els objectes en moviment.

6-12 mesos

Durant aquest període el nadó experimenta un progrés important en l'autonomia motriu i també en el desenvolupament cognitiu, sobretot pel que fa a la comprensió dels fets.

Estadi preoperacional

A partir dels dos anys, quan l'infant és capaç d'evocar objectes, persones i vivències no presents i ha augmentat notablement el domini del llenguatge, es considera que ha entrat en un estadi on predomina el joc simbòlic.

2-4 anys

Li agrada córrer, saltar, lliscar, gronxar-se… És convenient facilitar als infants espais oberts i elements segurs on puguin donar sortida a tota la seva energia interna a fi que estiguin satisfets: gronxadors, tobogans.

4-6 anys

Comença a aparèixer de manera incipient el joc en grup, la qual cosa implica un gran progrés qualitatiu, tant pel que fa al joc en si mateix com al tipus de joc i la manera de jugar.

• Els infants, com que es relacionen constantment amb els seus iguals, ja no necessiten tant la presència de les persones adultes.
• L'aparició de les incipients manifestacions de les regles i de les consignes en els seus jocs.
• El gran canvi que es produeix en la utilització de materials, estris i joguines per a les activitats lúdiques.

Els jocs de regles són «l'activitat lúdica de l'ésser socialitzat. Són jocs de combinacions sensoriomotores o intel·lectuals amb competència entre els participants i regulats per un codi transmès per la cultura o producte d'un acord del mateix grup.

Joc de construcció

Comença al voltant dels dotze mesos i es pot definir com un conjunt d'accions coordinades amb una finalitat específica crear elements més propers a la realitat en què els materials utilitzats cobren una rellevància especial.

Edat i joc de construcció

- Als nou mesos el nadó pica el terra amb les peces, que solen ser de plàstic, tela o fusta, i de colors, mides i formes diferents.

- Quan té un any, pot encaixar alguna peça i amuntegar-les, però amb dificultat.

- Als dos anys ja construeix una torre o un tren.

- Als tres, pot construir un pont, començar a encaixar formes diferents, quadrats, rectangles, cercles o bé encaixar puzles plans.

- Als quatre, pot escenificar un camí amb molt de trànsit o una granja plena d'animals.

- A partir dels quatre anys i fins als sis, les peces i les formes de muntatge augmenten en quantitat i en complexitat i disminueixen de mida.