Els estaments i la piràmide feudal a l'Edat Mitjana

Període de l'Edat Mitjana

1: Període que durarà aproximadament deu segles, des del segle V fins al segle XV, i que normalment es divideix en dos etapes.

L'ALTA EDAT MITJANA

que comprèn entre els segles V i XII

La BAIXA EDAT MITJANA

que comprèn entre els segles XIII i XV.

Els francs

Carlemany

Imperi Carolingi

Europa occidental i Itàlia i inclús va ocupar territoris del nord de la península Ibèrica al costat dels Pirineus. L'Imperi es va tornar a dividir en diversos regnes i cap dels seus successors va ser suficientment poderós com per assegurar la defensa del seu territori.

Els normands (víkings), els musulmans i els hongaresos

no els va quedar més remei que acudir al senyor poderós més proper que tingués un castell on refugiar-se o tropes per defensar-los, i van acabar fent-se vassalls/serfs d'ells.

Un sistema socio-econòmic d'organització

que es basava en les relacions de dependència entre persones (senyors i vassalls) d'Europa occidental (França, Alemanya, Anglaterra i Catalunya principalment) entre els segles IX i XII.

Les terres que el rei deixava als nobles

s'anomenaven feus i no les donava en propietat, sinó que les deixava perquè els nobles se n'aprofitessin del benefici que produïen. El feu acostumava a ser una gran extensió de terra amb castells, viles, molins, bestiar i persones que els habitaven (pagesos i artesans).

El pacte feudal

Quan aquest pacte es feia entre el rei i senyors feudals, o entre senyors feudals, es feia mitjançant una cerimònia que s'anomena acte d'homenatge.

La piràmide feudal

Una mateixa persona podia ser senyor d'una altra més dèbil i, al mateix temps, vassall d'una més poderosa. Això és el que s'anomena la piràmide feudal. Estava dividida en grups socials tancats als quals es pertanyia per naixement i per a tota la vida.

Els estaments a l'Edat Mitjana

- La noblesa: estava formada pels grans senyors feudals (alta noblesa) i els cavallers (baixa noblesa). Vivien en el seu castell i es dedicaven a la guerra i la defensa militar.

- El clergat: era la gent de l'església (bisbes, abats, capellans, monjos...) i es dedicaven a pregar a Déu per tothom i dirigir la cristiandat. Els més importants tenien feus i actuaven igual que els senyors feudals. Hem de recordar que la religió va ser molt important durant aquesta etapa històrica i es van construir moltes esglésies i monestirs.

- El tercer estament estava format pels pagesos, que eren la majoria de la població, i els artesans, i la seva funció era treballar i mantenir els altres estaments. Vivien en poblats entorn del castell i sota la protecció del senyor feudal. Els camperols es dividien en dos grups.

- Els vilans vivien als poblats o viles i conreaven les seves terres i les del senyor. Eren teòricament lliures.

- Els serfs no tenien llibertat i estaven lligats a la terra del senyor fins al punt que eren entregats amb les terres. Ocupaven l'esglaó més baix de la societat.

Els dos primers estaments (noblesa i clergat) eren els privilegiats, perquè tenien tots els drets: no treballaven, no pagaven impostos, impartien justícia i podien fer servir armes. Els pagesos i artesans, que eren la gran majoria de la població, no tenien cap mena de drets i eren el grup dels no privilegiats.

La vida a les terres feudals

Es vivia d'allò que es produïa. El feus eren les grans extensions territorials que tenien els senyors feudals i funcionaven com petits estats. Produïen tot el necessari per al manteniment de la gent que hi vivia i quasi no es venia ni es comprava res de fora dels seus límits.

La reserva senyorial eren les terres explotades directament pel senyor. Les terres arrendades eren les que el senyor deixava als vilans perquè les treballessin i, a canvi, tenien que pagar una part important de la collita i prestar diferents serveis al senyor. Les terres o bens comunals eren les terres de pastures i boscos que tenia el senyoriu (no conreables), i se n'aprofitaven tant el senyor com els camperols.

Arquitectura romànica

Castells, esglésies i monestirs.