Estatus social i poder: conceptes clau en sociologia
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,03 KB
Estatus social
Rols assignats són els que ens són donats des de fora, ja sigui d'una manera automàtica o d'una manera deliberada, com quan s'adopta un infant.
Rols assumits
Són adoptats voluntàriament, com ara el cas de dues persones que decideixen casar-se i assumir el rol de marit i muller.
L'estatus social: és la posició que ocupa una persona quan interactua amb altres persones, és a dir, quan es comunica. Cada membre d'un grup ocupa una posició determinada.
L'estatus adscrit o prescrit és el que es dóna a l'individu per naixença i aquest no el perd, faci el que faci.
L'estatus transcrit és quan et ve per família, com per exemple heretar un tron.
L'estat adquirit és l'estat que s'aconsegueix segons la societat mitjançant esforç, treball i dedicació. Es guanya mostrant capacitat o dret a ocupar la posició, també pot ser per sort.
El poder és la capacitat que posseeixen els individus o els grups d'afectar, segons la seva voluntat, la conducta d'altres individus, grups o col·lectivitats, encara que sigui en contra dels seus desitjos o interessos.
Poder econòmic: basat en la possessió de béns materials i financers, permet imposar una conducta a aquells qui no en tenen.
Poder ideològic: influeix en les idees i creences dels altres, genera maneres de veure el món i crea seguidors incondicionals.
Poder polític té els instruments (llegislació, etc.) per imposar-se i fer que es compleixin les normes establertes.
MAX WEBER PODER:
L'autoritat tradicional: es basa en la repetició i perpetuació de certs usos i costums perquè sempre s'ha fet així.
L'autoritat carismàtica: s'accepta el domini d'un líder el qual deté el poder per les seves qualitats excepcionals. Els qui el segueixen dipositen en ell confiança, voluntat, etc. Sorgeix en èpoques de crisi.
L'autoritat legal i racional: els individus accepten el poder d'una persona o d'un grup perquè creuen racionalment en la seva legitimitat del poder. En teoria, aquesta és positiva.
El classicisme és el prejudici o la discriminació basats en la pertinença o no a una classe social determinada. És un sistema que tendeix a mantenir unes diferències entre les classes socials. Els factors poden variar.
Classicisme individual és un prejudici particular en què una persona és l'objecte de la discriminació i una altra és el subjecte, basat en estereotips i prejudicis adquirits per la societat.
Classicisme estructural o institucional és la manera com l'Estat i altres institucions, com l'escola, l'església, etc., estratifiquen socialment els habitants d'un país. A diferència del individual, aquest és ocult.