L'Estatut de 1932 i l'Autonomia de Catalunya

L’Estatut de 1932

Els primers articles de l’Estatut deien que Catalunya era una regió autònoma i que el català i el castellà eren llengües oficials al territori. Algunes competències autonòmiques eren limitades (agricultura, règim local, obres públiques). Hi havia àmbits dels quals la legislació pertanyia a l’Estat, però eren gestionats per la Generalitat (mineria). L’Estat mantindria el control dels centres existents, però la Generalitat ho faria en centres nous que no serien finançats per l’Estat.

Pel que fa al dret civil català i al règim administratiu intern, la Generalitat tenia tot el poder i es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya. Les competències judicials eren importants: organització de l’administració de la justícia, nomenament de jutges, magistrats i funcionaris. La situació financera de la Generalitat sempre va ser precària i no va poder exercir una veritable autonomia. L’Estatut va ser completat amb l’aprovació pel Parlament de l’Estatut de règim interior.

4.3 L’Autonomia de Catalunya i la Generalitat de Catalunya Obra de govern de la Generalitat

El principal objectiu de la Generalitat era modernitzar i normalitzar culturalment el país, tasca que es va veure limitada en part per la manca de temps i també per la lentitud de l’aplicació de l’Estatut, però sobretot per la manca de recursos econòmics de la Generalitat. Un dels aspectes més destacats de l’obra del govern va ser referit a l’ensenyament i la cultura.

• Normalització de la llengua (Diccionari general de la llengua catalana)
• Implantació de l’ensenyament del català i en català a escoles creades per la Generalitat (no finançament de l’Estat, totes laiques i mixtes)
• Creació de l’Institut-Escola (recollia tradició catalana de renovació pedagògica)
• Es crea la Universitat Autònoma de Barcelona

El Parlament aprovà mesures socials progressistes que modificaven el Codi Civil Català:

• Llei sobre la Capacitat Jurídica de la Dona = igualtat jurídica de la dona casada
• Llei de Majoria i Habilitació d’edat (majoria d’edat 21 anys, 18 en cas de casats)
• Llei de Successió Intestada (protecció de vídues i drets dels fills nascuts fora del matrimoni)
• Creació del Tribunal de Cassació
• Llei de Contractes de Conreu
• Llei que donava autonomia als ajuntaments
• Lleis de millora de la sanitat