L'Estatut d'Autonomia de Catalunya: Núria (1931) i 1932

L'Autonomia de Catalunya: El Camí cap a l'Estatut

Proclamació de la República Catalana (Abril 1931)

Entre el 14 i el 18 d'abril de 1931 es proclama la República Catalana.

Renúncia per l'Autogovern: Es va renunciar a la sobirania nacional plena i a un estat federal a canvi d'un autogovern, que es concretaria en:

• La restauració de la Generalitat de Catalunya.
• L'elaboració d'un Estatut d'Autonomia.

L'Estatut de Núria: Elaboració i Contingut

Una comissió es va reunir a Núria entre el 10 i el 20 de juny de 1931 per redactar l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia, conegut com a Estatut de Núria.

Aprovació popular:

• Referèndum als ajuntaments: Aprovat pel 75%.
• Referèndum al poble català (2 d'agost de 1931):
  • Participació: 75%.
  • Vots afirmatius: 99%.

Principals punts de l'Estatut de Núria:

• Dret d'autodeterminació.
• L'Estat espanyol es configuraria com una federació de pobles hispànics.
• Catalunya seria un Estat autònom dins la República Espanyola.
• Possibilitat d'agregar nous territoris de parla catalana.
• Llengua oficial: el català.
• Control de l'ensenyament.
• La Generalitat es compondria de: Parlament, President, Consell Executiu i Tribunal Superior de Justícia.

Dificultats per a la seva aprovació a les Corts Espanyoles:

• Incompatibilitat amb la Constitució Republicana (que establia un "Estat integral", convertint l'autonomia en una concessió de les Corts i no un dret sobirà català).
• Tramitació lenta i discussions intenses.
• Forta campanya anticatalanista.
• Cop d'Estat de Sanjurjo (agost de 1932), que va endarrerir el procés.

L'Estatut d'Autonomia de 1932: Aprovació i Característiques

L'Estatut va ser finalment aprovat per les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932, però amb importants retallades respecte al projecte de Núria.

Principals retallades i característiques de l'Estatut de 1932:

• Catalunya era definida com una regió autònoma dins de l'Estat espanyol (no un Estat).
• El Govern central es reservava el dret de suspendre l'Estatut.
• S'establia la cooficialitat del català i el castellà.
• El control de l'ensenyament era compartit, amb competències per al govern central, tot i que la Generalitat podia crear centres docents.
• Les competències transferides eren més limitades: dret civil català, règim administratiu intern, algunes atribucions judicials i ordre públic (aquest últim inicialment per la Generalitat, però amb possibilitat d'intervenció estatal).

L'estructura de la Generalitat es va mantenir amb:

• Parlament
• President
• Consell Executiu

Recapitulació del Procés Autonòmic (1931-1932)

• República Catalana (14 - 18 d'abril de 1931).
• Establiment de la Generalitat de Catalunya (provisional).
• Elaboració de l'Estatut de Núria:
  • Comissió redactora a Núria (juny de 1931).
  • Referèndum popular d'aprovació (2 d'agost de 1931).
• Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932 per les Corts Espanyoles (9 de setembre de 1932).

La Generalitat Republicana en Acció (1932-1933)

Eleccions i Formació del Govern

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre de 1932.

El resultat va ser un triomf clar d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), seguida a molta distància per la coalició conservadora de la Lliga Catalana.

Francesc Macià (ERC) va ser elegit primer president de la Generalitat estatutària, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el desembre de 1933.

Primeres Actuacions del Govern de la Generalitat

• Aprovació de l'Estatut Interior de Catalunya, que regulava el funcionament intern de la Generalitat.
• Impuls de lleis importants en diversos àmbits:
  • Política financera: Creació de serveis de pressupost i comptabilitat.
  • Política social: Iniciatives en sanitat, assistència social i treball.
  • Política agrària: Destaca la Llei de Contractes de Conreu, que buscava millorar la situació dels pagesos rabassaires.

El Moviment Obrer a la Catalunya Autònoma

Durant aquest període, la classe obrera catalana, tot i que sovint votava per opcions republicanes i d'esquerres com ERC, s'organitzava majoritàriament dins del sindicat anarcosindicalista CNT (Confederació Nacional del Treball).

Dins del moviment anarquista català, coexistien dues tendències principals:

• Anarcosindicalistes (sector "trentista" o possibilista): Liderats per figures com Joan Peiró i Àngel Pestaña.
  • Proposaven combinar la lluita revolucionària a llarg termini amb la defensa dels interessos immediats de la classe obrera mitjançant l'acció sindical.
  • Tenien una visió més pragmàtica i, en general, positiva de les possibilitats que oferien la República i la Generalitat per a les conquestes socials.
• FAI (Federació Anarquista Ibèrica) (sector insurreccionalista): Amb figures destacades com Buenaventura Durruti i Joan Garcia Oliver.
  • Consideraven la República com una simple continuació del règim monàrquic burgès, incapaç de satisfer les aspiracions obreres.
  • Defensaven la necessitat de desestabilitzar el sistema capitalista i implantar una societat anarquista mitjançant l'acció revolucionària directa i permanent (vagues generals revolucionàries, insurreccions).