Estatut d'Autonomia de Catalunya i Reformes dels Governs Republicà i Socialista
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,88 KB
Estatut d'Autonomia de Catalunya
La Generalitat provisional presidida per Francesc Macià aviat va iniciar els treballs de redacció del projecte d'estatut d'autonomia i la comissió redactora, lliurà a Macià el text de l'Estatut de Núria. L'Estatut de Núria establia Catalunya com un estat autònom dins la república Espanyola, el català llengua oficial a Catalunya i el castellà en les relacions amb les institucions republicanes, així com la possibilitat de federar-se amb altres territoris, i sobirania plena del poble de Catalunya. La Generalitat tenia competències exclusives en ordre públic i policia, règim administratiu, dret i justícia, educació, etc.
A l'agost de 1931 l'Estatut és aprovat per referèndum dels catalans amb el 99% dels vots favorables. L'Estatut inicia el tràmit per ser refrendat per les Corts el mateix agost, però s'encalla perquè no s'ha aprovat la constitució i el model d'estat. Finalment ha d'entrar a discussió a les Corts a l'agost de 1932, just uns dies abans es produeix el cop d'estat militar del general Sanjurjo.
Davant l'Estatut Català es produeixen tres posicions:
- la dreta espanyola suposa perquè el considera un perill per la unitat d'Espanya
- Azaña i la majoria dels republicans s'implica en defensar l'autonomia però amb alguns retalls.
- Els catalanistes i republicans catalans defensaran una àmplia autonomia i l'Estatut de Núria, que serà aprovat el setembre del 1932 amb unes quantes modificacions o retallades.
Finalment l'Estatut d'autonomia aprovat establia Catalunya com a regió autònoma dins la república Espanyola, és prohibia la federació amb altres regions, el català i el castellà eren llengües oficials a Catalunya i tampoc deixen competències exclusives en educació, cultura, sanitat, agricultura, etc. Concedia competències exclusives en dret civil i règim administratiu i amplies competències en ordre públic i justícia. Només en cas de conflictes de competències amb el govern de Madrid estava el tribunal de garanties constitucionals.
Aquest estatut, malgrat les retallades respecte el de Núria, va ser molt ben rebut a Catalunya. Després de les eleccions del novembre del 1932 el parlament de la Generalitat i Lluís Companys, president del parlament, ambdós d'ERC. El Nadal de 1933 va morir el president Macià i el va succeir Lluís Companys.
Reformes dels Governs Republicans i Socialistes (1931-1933)
El Govern provisional 1931 adopta unes primeres mesures a l'abril de 1931.
- Llei de termes municipals: mentre hi hagi aturats en un municipi no es poden contractar treballadors d'altres llocs.
- Llei de jurats mixtes: taula de negociació laboral entre els representants dels treballadors i els dels empresaris amb l'Estat com arbitre.
- Decret de jornada laboral de vuit hores.
- Reforma dels impostos.
La Reforma Agrària
El govern república socialista volia una reforma agrària per crear petits i mitjans camperols amb suficient capacitat de consum per impulsar també no només un augment de la producció agrícola sinó també de la demanda de productes industrials i el desenvolupament industrial. La llei de reforma agrària (1932) permetia al govern expropiar les terres dels 'Grandes d'Espanya' sense indemnització i les terres no conreades o de forma deficient de qualsevol propietari amb una indemnització taxada per repartir-les entre els camperols sense terres. L'IRA era l'organisme encarregat de gestionar el procés, i a finals de 1933 només 4000 de 24.000 famílies previstes havien rebut terra. La poca efectivitat de la reforma agrària per repartir la terra va crear una gran decepció entre els camperols sense terres i va fer augmentar les protestes i el descontent social al camp espanyol.