Estètica en l'Art: Cute, Transgressió, Abjecció, Ironia, Sublim

Cute: L'Estètica Kawaii i la Nostàlgia

Relacionat amb la cultura Kawaii que eclosiona al Japó després de la Segona Guerra Mundial, ja que va ser el gran perdedor, un país destruït i desanimat. Per evitar que la gent es desanimés, es va inventar aquesta cultura com un desig d'escapar d'aquella etapa terrible. S'agafa el mal gust i s'estetitza. Té una capacitat de vendre fascinació, ja que agrada a molta gent. Juga amb temes infantils i la nostàlgia. A diferència del camp, no hi ha distàncies iròniques. Tot està estetitzat, té molta complicitat i les lectures mai no han de ser duals. Aporta evasió.

Juan Luis Moraza afirma: "Tot l'art modern es pot incloure en una mena d'ironia".

Transgressió: L'Art com a Denúncia

Artistes que denuncien el seu propi temps, la realitat que els toca viure. Les ferides són denúncies de tot allò que passava al nostre voltant, i el que feia era perdonar els pecats de tothom (simbolisme sagrat, art ritualitzat).

Theodor Adorno sosté: "L'art ha mort, però llarga vida a l'art. La ruptura amb la societat ha estat tan radical que ens haurem de repensar com a éssers humans i, per tant, com a artistes. Hauré de produir obres que derivin a partir de la transgressió".

Abjecció: Superant Límits i Prohibicions

Consisteix a superar tot tipus de prohibicions o límits. Provoca molèsties en l'espectador i imposa reaccions físiques involuntàries (com ara arcades o vòmits).

Segons Julia Kristeva: "L'abjecció és tot allò que depassa els límits i amb què superem prohibicions. Quan l'artista ens incomoda i pertorba la nostra identitat, el sistema i l'ordre, quan provoca molèsties en nosaltres, parlem d'abjecció".

Ironia: Una Mirada Diferent al Món

Convida a interpretar el món des d'una mirada diferent. Posa en joc mecanismes còmics i lúcids, però des d'altres cultures es poden interpretar o llegir com a perversos. Alguns artistes aborden i reflecteixen la realitat des d'una nova perspectiva que oscil·la entre el desvergonyiment, el sarcasme i el cinisme deliberat. La ironia genera malentesos i controvèrsia. L'humor parteix d'una veritat amb la qual es juga, mentre que la ironia parteix d'un dubte i de la seva acceptació.

El Sublim: Bellesa Superior i Emoció Profunda

En l'actualitat, ajuda a vendre més. Existeixen diferents tipus i graus. Allò sublim produeix un efecte més radical i profund que el que produeix la bellesa, ja que l'efecte que genera en nosaltres és molt intens i profund. Potencia la capacitat de comunicar de l'artista. Són propostes que volen escenificar una gran riquesa de textures visuals. És tot allò que no podem reduir a una forma harmònica, mesurada, proporcionada i equilibrada.

Per a Władysław Tatarkiewicz: "El sublim és la bellesa superior".

Nicolas Boileau distingeix: "S'ha de fer una distinció entre allò bell i allò sublim. Allò sublim s'identifica amb una cosa elevada, és a dir, coses extraordinàries, meravelloses, etc. Coses que són infinites, de bellesa elevada".

Segons Edmund Burke, "el sublim és l'emoció més profunda que l'esperit pot experimentar, i el seu fonament radica en les idees de dolor i de perill causades per la proximitat." Per a ell, la font del sublim es troba en tot allò que excita el terror i el perill, allò que produeix la més forta commoció que la ment és capaç de sentir. Burke sempre parlava de representacions; les imatges pertanyien a l'àmbit de l'estètica, mai de la realitat.

Immanuel Kant: "Sublim positiu i sublim terrorífic. Considera que allò bell i sublim commouen. Considera que l'objecte bell sempre atrau, mentre que el sublim de vegades pot repel·lir".