Estètica i Dialèctica Transcendentals

ESTÈTICA TRANSCENDENTAL

Etimològicament "aisthetikos", allò que pot ser percebut pels sentits.

sensibilitat

Capacitat de rebre impressions sensibles (sentits) o, segons Kant, "la facultat en virtut de la qual ens són donats els objectes".

espai-temps

Anomenades formes a priori de la intuïció o intuïcions pures. Qualsevol estímul captat pels nostres sentits és situat sempre, ordenat, dins unes coordenades espai-temporals, i és impossible que no sigui així. Espai i temps són "motlles" innats que posseeix el subjecte i que aplica a allò captat sensorialment.

matemàtiques

Judicis sintètics a priori concretament a l’aritmètica (temps) i la geometria (espai).

analítica TRANSCENDENTAL

Etimològicament "analysis", dissolució d’un conjunt en les seves parts.

enteniment

Facultat mitjançant la qual "són pensats els objectes que ens presenta la sensibilitat". L’enteniment realitza les funcions de conceptualitzar i jutjar a partir de les impressions sensibles espai-temporals aportades per la sensibilitat.

conceptes o categories

Són aplicats als fenòmens sensibles lligant-los i estructurant-los i, per tant, donant forma al resultat final que és el que anomenam "experiència".

física

Permetrà l’aparició de judicis sintètics a priori dins la física.

DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL

Etimològicament "dialektikós", relatiu a la discussió.

raó

S’ocupa de les diferents inferències que realitza la raó humana a partir dels conceptes de l’enteniment, especialment s’ocupa de l’aplicació errònia de tals conceptes.

idees o incondicionants

Déu, ànima i món, que curiosament coincideixen amb les tres substàncies del racionalisme (substància infinita, pensant i extensa, respectivament).

metafísica

Aquests tres elements no poden ser demostrats ni estudiats científicament, de manera que la metafísica no pot ser considerada una ciència com ho és la física de Newton.