Estils Artístics Clau: Neoclassicisme, Impressionisme, Realisme i Més

Arquitectura: Estils i Moviments Clau

Neoclassicisme Arquitectònic

Estil artístic inspirat en l’art clàssic grec i romà. Es desenvolupa durant el segle XVIII i principis del XIX com a reacció al barroc i el rococó, adaptant-se a aquests segles. Busca l’equilibri, la claredat i l’harmonia, considerant l’art clàssic com a model a seguir.

Arquitectura del Ferro

Forma arquitectònica important i moderna, caracteritzada per l’ús predominant del ferro, un nou material constructiu del segle XIX. Va permetre construir edificis lleugers i sense elements decoratius, totalment amb ferro.

Escola de Chicago

Estil arquitectònic que utilitza estructures metàl·liques de ferro, permetent edificis lleugers i de gran alçada. Presenta pilars i una base de formigó, amb finestres extenses, grans i horitzontals, possibles gràcies a l'eliminació dels murs de càrrega. S’adapta a l’entorn urbà i permet construir grans aparadors per als edificis comercials. No presenta elements decoratius, sinó superfícies llises i envidrades.

Escultura: Moviments Artístics

Neoclassicisme Escultòric

Estil artístic que segueix els models clàssics grecs i romans, adaptant-los al segle XIX. La raó impera sobre l’art, trencant amb el barroc i el rococó. Imposa aquest estil com a model a seguir. Cal destacar la puresa del marbre i el fet de no policromar les escultures, les poleix i les deixa en el seu color original.

Impressionisme (en escultura)

És sobretot un moviment pictòric, no tant escultòric. No reflecteix la veritable realitat, sinó la forma en què l’artista la veu. Trenca amb els cànons i les normes de l’art clàssic. El modelat és espontani i expressiu. Utilitza la tècnica del non finito, ja que hi ha parts treballades i parts que s’insinuen. Busquen l’efecte de la llum sobre els objectes.

Realisme (en escultura)

Se centra en la realitat i pretén representar-la amb naturalitat. Predominen els temes socials i populars. Els personatges no són idealitzats. Suprimeix els elements no importants o decoratius i se centra especialment en representar la realitat. Sorgeix com a contraposició del romanticisme i el neoclassicisme. El realisme va tan enllà que arriba al naturalisme.

Pintura: Estils i Característiques

Neoclassicisme Pictòric

• Recuperació dels temes clàssics.
• Sensació d’escultures en els personatges.
• Transmet bellesa, colors purs.
• Domini del dibuix sobre el color.
• Considerat la millor forma d’aprendre a dibuixar.

Romanticisme Pictòric

• Dramatisme i representació dramàtica.
• Ús de clars i obscurs.
• Interès pels temes històrics i literaris.
• També temes exòtics de països llunyans, tractats de forma dolça.

Realisme Pictòric

Se centra en la realitat i pretén representar-la amb naturalitat. Predominen els temes socials i populars. Els personatges no són idealitzats. Suprimeix els elements no importants o decoratius i se centra especialment en representar la realitat. Sorgeix com a contraposició del romanticisme i el neoclassicisme. El realisme va tan enllà que arriba al naturalisme.

Impressionisme Pictòric

Llibertat que pren l’autor a l’hora de representar, amb un rebuig frontal a l’academicisme de l’època. Es manifesta en com s’exposa el tema, com es tracta i els recursos tècnics que s’utilitzen o no. Proposa una forma diferent de pintar la realitat, trencant normes. Hi ha un domini del color sobre la línia, pinzellades soltes, buscant captar la impressió i no l’objecte ni el paisatge. Es practica la pintura a l’aire lliure (plein air).

Postimpressionisme Pictòric

Evolució difícil de l'impressionisme. Segueix pintant la impressió, amb importància del color sobre la línia. Caracteritzat per l’ús de colors plans i vius, l'absència d'ombres, una pinzellada vigorosa i empastada del color. Obres innovadores i emocionals que expressen l’estat d’ànim de l’autor. Inici de la geometrització. També es practica el plein air (a l’aire lliure).

Expressionisme Pictòric

Utilitza agressivament els recursos pictòrics per expressar les pròpies sensacions. La composició del quadre és dinamitzada i amb formes irreals. Presenta una reducció esquemàtica de les figures i l’ús de colors simbòlics. Ofereix una visió subjectiva de la realitat.