Estils d'ensenyament per a millorar l'aprenentatge

Estil D: Autoavaluació

- Atén a la consciència kinestèsica.

- Pretén la auto-observació i autocrítica de l’alumne en l’execució pròpia.

- El professor presenta la tasca. L’alumne executa decidint espai...i s’autoavalua.

S’aconsegueix:

• Resposta durant un període de temps.
• Execució lliure d’una tasca fixada amb un model de referència
• Ús o no d’una fitxa de criteris
• Autonomia en la decisió de l’espai, ritme...
• Autoanàlisi respecte a l’execució.
• Acceptació de les limitacions pròpies.
• Ús del autofeedback per a millorar.

Característiques de l’estil:

1. El professor pren les decisions de la fase de preimpacte.

2. L’alumne/a pren les 9 decisions de la fase d’impacte.

3. L’alumne pren les decisions de la fase de postimpacte (avalua la seva pròpia execució)

Rol del professor:

1. Observa l’execució

2. Observa l’ús que fa l’alumne de la fitxa de criteris per a l’autoavaluació.

3. Comunica individualment entorn l’habilitat i la precisió en el procés d’autoavaluació (s’assegura que l’alumne pugui comparar-se amb els criteris establerts)

4. Ofereix feedback massiu al final de la sessió en forma de comentaris generals respecte l’execució del rol.

Estil E: Inclusió

- Contempla els múltiples nivells d’execució d’una mateixa tasca.

- Proporciona a tots els alumnes l’oportunitat de tenir èxit en l’execució d’una mateixa tasca.

- Atén les diferències individuals.

- El professor traspassa a l’alumne/a la decisió del nivell on començar (fase impacte)

S’aconsegueix:

• Autonomia en la decisió de l’espai, ritme...
• La inclusió de tots els alumnes
• Tria d’alternatives (l’alumne) en el nivell d’execució d’una tasca.
• Utilitzar (o no) una fitxa de tasques.
• Participa segons el propi nivell d’execució.
• Tenir èxit en l’execució.
• Autovaloració de l’execució.
• Acceptar les discrepàncies entre aspiració i realitat.

Característiques de l’estil:

1. El professor pren totes les decisions a la fase de preimpacte.

2. L’alumne pren les 9 decisions a la fase d’impacte + el punt de partida de l’execució (nivell).

3. L’alumne pren les decisions a la fase de postimpacte (s’autovalora i torna a decidir)

Rol del professor:

1. Observa l’elecció del nivell i l’execució de l’alumne.

2. Observa reacció de l’alumne, si tria un nivell superior o es manté.

3. Dòna feedback individualitzat, neutre, entorn les decisions preses, mai sobre l’execució.

4. El professor ha de ser PACIENT.

Estil F: Descobriment Guiat

- El descobriment es produeix com a resultat de la “dissonància cognitiva”.

- Es dóna una relació peculiar entre el professor i l’alumne: la seqüència de preguntes del primer provocarà unes respostes (descobertes) pel segon. L’efecte acumulatiu d’aquesta seqüència porta a l’alumne al principi, o idea a perseguir.

S’aconsegueix:

• Autonomia en la decisió de l’espai, ritme...
• Iniciar a l’alumne en el procés de descobriment convergent.
• Motivar el procés d’indagació i mediació. (producció)
• Desenvolupar destreses per a la recerca seqüencial que portin al lògic descobriment d’un concepte.
• Potenciar la PACIÈNCIA tant de l’alumne com del professor.

Característiques de l’estil:

- El professor pren totes les decisions de la fase preimpacte (i dissenya la seqüència de preguntes).

- L’alumne/a pren totes les decisions a la fase d’impacte + part del contingut (en forma de respostes).

- El professor pren les decisions a la fase de postimpacte (en forma de verificació de les respostes).

Rol del professor:

- Aprèn a presentar cada pregunta segons el disseny (han de ser indicis)

- Espera la resposta de l’alumne/a.

- Ofereix feedback POSITIU.

- Passa a la següent pregunta: “cada pas es basa en la resposta prèvia donada en el pas anterior”.

Estil G: Resolució de problemes

1- Per primer cop, l’alumne inicia el descobriment i la producció d’opcions respecte el contingut

2- El descobriment es produeix com a resultat a la “dissonància cognitiva”

S’aconsegueix:

• Autonomia en la decisió de l’espai, ritme...
• Estimular les capacitats cognitives de l’alumne per al descobriment de múltiples solucions.
• Desenvolupar el coneixement de l’estructura de l’activitat i el descobriment de les seves possibles variacions.
• Assolir el nivell de seguretat afectiva que permeti tant al professor com a l’alumne anar més enllà de les respostes convencionalment acceptades.
• Desenvolupar l’habilitat per verificar solucions.

Característiques de l’estil:

- El professor pren les decisions principals de la fase de preimpacte (obj,cont, disseny del problema a presentar)

- L’alumne, a la fase d’impacte, proporciona alternatives i aquestes constituiran el contingut específic.

- A la fase de postimpacte, és l’alumne qui avalua les solucions descobertes. “Soluciona la meva resposta el problema?”