Estils Modernistes: Víctor Horta, Hector Guimard i Antoni Gaudí

Estils Modernistes

Dins del modernisme es distingeixen dues línies principals: Una en què predomina la línia sinuosa en la decoració: Bèlgica, França, Catalunya y Una altra més geomètrica: Àustria, Gran Bretanya.

• El bressol del modernisme el trobem a BÈLGICA.

Víctor Horta (1861-1947) és el seu principal representant, amb:

• La casa Tassel, la primera obra d’art total: la nova estètica modernista la trobem en l’estructura, la façana, l’interior i la decoració. L’autor combina la flexibilitat del ferro i la duresa de la pedra. Hi ha una gran llibertat de formes, però tot s’ajusta a un pla calculat.

La casa del Poble de Brussel·les (1896-99): les estructures de ferro de la coberta assoleixen funcions decoratives gràcies a les corbes delicades de les bigues. A França les principals manifestacions modernistes les trobem en la decoració de les ciutats i en el mobiliari urbà. Destaca Hector Guimard (1867-1942) amb les estacions de metro: estructures de ferro amb formes orgàniques.

• A Austria el modernisme està representant per:

• Otto Wagner (1814-1918): concep edificis nus, a partir de plans rígids, amb un revestiment de plaques de disposició quadriculada, antecedent de l’arquitectura de la Bauhaus. Du a l’arquitectura cap a una llibertat absoluta pel que fa a la recerca dels espais i la distribució dels interiors.

• Joseph Olbrich (1867-1908): crea l’edifici que donarà nom a l’estil (Sezessionstil o “estil secessió”): construcció decorada amb una volta metàl·lica perforada que inclou vegetació, i que contrasta amb els volums massissos.

A Gran Bretanya el principal representant és Mackintosh, que funda, amb altres, el grup de Glasgow, el qual trenca amb la tradició, però planteja un modernisme moderat, senzill, menys ornamental, que influeix sobretot en Àustria i Alemanya.

El modernisme a Catalunya

La ciutat modernista espanyola per excel·lència és Barcelona (a Catalunya és on més arrela aquest estil), i el seu representant, Antoni Gaudí. La seua base prèvia és la Renaixença, moviment cultural i social que impulsa, a partir del romanticisme, el sentiment nacional català. Les seues vies de desenvolupament són la burgesia autòctona i la indústria. Tot açò afecta a l’arquitectura i la utilització de materials nous com el ferro i el formigó armat. Els principals representants són:

• Lluis Domènech i Montaner (1850-1923). Destaca la seua profusió decorativa. Els seus edificis més significatius són: l’Hospital de Sant Pau, i el Palau de la Música (Barcelona).

Palau de la Música (1905-1908). La sala de concerts té planta oval i les parets són vitralls. Està coberta per un conjunt de petites voltes sostingudes per jàsseres de ferro i al centre il·lumina l’interior una gran claraboia de vidre en forma de cúpula invertida.

• Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Més gotitzant (en la línia del neogoticisme nòrdic). Obres: la casa Martí (1896), que acull les tertúlies modernistes d’Els Quatre Gats; la casa Ametller (1898-1900), la casa Macaya, la casa Quadras (actual Museu de la Música), la casa Terrades o casa de les Punxes (1903-1905), on resol un problema plantejat en una illa de cases irregular, construint-hi un edifici amb un magnífic volum únic, que queda limitat per torres circulars a les cantonades.