L'Estratègia Burocràtica: Models, Funcions i Teories

L'Estratègia Burocràtica: Racionalitat i Funcions

La burocràcia és un sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d'un cos de personal administratiu. És part fonamental de l'estructura dels grans imperis i estats. Max Weber la considera un element clau per assolir els objectius d’una societat industrial.

Burocràcia: Legitimitat, Autoritat i Poder

El Tipus Ideal de Burocràcia segons Max Weber

Les característiques del tipus ideal de burocràcia són:

• Àrees fixes de jurisdicció.
• Lleis i reglaments per a regular-les.
• Jerarquia i delimitació de la jurisdicció per al cos de buròcrates.
• Administració basada en documents escrits.
• Preparació especialitzada.
• Nomenament i promoció regulats.
• Sou fix dels funcionaris.

Contingència de la Burocràcia de Max Weber

La relació entre burocràcia i capitalisme és important, ja que permet al capitalisme desenvolupar la maximització dels beneficis. També destaca la il·lació entre racionalitat i burocràcia.

Burocràcia Racional: Tipus de Legitimitat

Per a Weber, la burocràcia equival a un esquema formal de poder. Distingeix tres tipus de legitimitat:

• Tradicional: basada en el costum i el temps.
• Carismàtica: fonamentada en les aptituds excepcionals de la persona.
• Racional o legal: basada en l'atribució de funcions segons la capacitat del candidat i normes establertes.

Descripció de la Burocràcia Racional

Aquesta és la forma més corrent en la societat industrial. Weber l'estudia des de dues perspectives:

• Característiques objectives (en el seu conjunt):
  • Regla de les atribucions fixes.
  • Regla de la jerarquia funcional.
  • Principi de l'especialització.
• Característiques subjectives (des del punt de vista de l'administració):
  • Principi de separació dels mitjans burocràtics (el funcionari no posseeix els mitjans de producció o administració).
  • Principi de nomenament (basat en la qualificació).
  • Principi d’honor estamental (estatus i prestigi associats al càrrec).

Descripció de la Burocràcia Administrativa

Es pot analitzar des de dues perspectives:

• Perspectiva descriptiva: la burocràcia com a observador d’un fet, una estructura organitzativa.
• Perspectiva comprensiva: la burocràcia com un conjunt d’accions socials dins de l’aparell burocràtic.

Les Funcions de la Burocràcia segons Robert Merton

Objecte d'Anàlisi de Merton

El seu objecte d’anàlisi és la burocràcia pública, i el seu objectiu és demostrar algunes disfuncions del model weberià.

Funció Manifesta i Funció Latent

Merton distingeix entre:

• Funció manifesta: Són les conseqüències objectives que contribueixen a l’adaptació i l’adequació del sistema, les quals són desitjades i admeses pels participants.
• Funció latent: Són les conseqüències objectives que també contribueixen a l'adaptació, però no són ni admeses ni desitjades conscientment. Aquestes funcions latents sovint tenen com a objectiu la supervivència del grup i poden incloure fenòmens com la "incapacitat apresa", la fidelitat excessiva del funcionari a les normes, l'esperit corporatiu i l'escrupolositat en l'aplicació de la norma.

Pluralitat de Models Burocràtics

Situacions Laborals: Disciplina i Competència

Es destaquen dues situacions professionals principals que donen lloc a diferents models burocràtics:

• En situacions laborals més pobres en continguts professionals, té vigència un model que es basa principalment en la disciplina.
• En situacions laborals més riques en continguts professionals, té vigència un model que es basa predominantment en el principi de competència.

Patrons de Comportament Burocràtic

Es poden identificar diversos patrons:

• Burocràcia fingida: Els membres de la burocràcia no creuen en els valors que aquesta representa; per tant, té poca legitimitat.
• Burocràcia representativa: Els valors estan assumits pels membres; està ben legitimada.
• Burocràcia punitiva: Els individus no comparteixen els valors, però han d’assolir els objectius a partir de la por i la repressió.

Rols Burocràtics

Es distingeixen principalment dos tipus de rols:

• Cosmopolites: Són membres qualificats, poc fidels a l’organització específica però compromesos amb la seva professió o xarxes externes.
• Locals: Són membres molt fidels a l'organització, sovint amb un grau de qualificació més baix o menys orientats a l'exterior.

Models d’Organització Empresarial

Existeixen diversos models d'organització empresarial que incorporen elements burocràtics:

• Model funcional: Direcció centralitzada i subdividida en departaments funcionals (ex: producció, màrqueting, finances), vinculats directament amb el procés de línia de producció.
• Model divisional: Característic de grans empreses, on l’autoritat és més descentralitzada i l'organització es divideix en unitats semiautònomes (divisions) basades en productes, mercats o geografies.
• Model per projecte: Sorgeix de la combinació entre el desenvolupament tecnològic i les creixents exigències del mercat. L'organització s'estructura al voltant de projectes específics amb equips dedicats.
• Model matricial (per matriu): Una organització més flexible que la de projecte, on els recursos materials i humans són compartits per diversos projectes que es desenvolupen simultàniament. Els empleats poden reportar a més d'un cap (funcional i de projecte).

Configuracions Organitzatives segons Henry Mintzberg

Mintzberg proposa diverses configuracions organitzatives, algunes de les quals són formes de burocràcia:

• Estructura simple (o Burocràcia simple): Són empreses petites, amb una coordinació més elemental i directa (supervisió directa pel cap), i una operativa simplificada. El poder està centralitzat en el director executiu.
• Burocràcia mecànica: Típica d'empreses de producció estandarditzada i de grans sèries. Una part important de l’organització (la tecnoestructura) s'encarrega de la normalització dels processos de treball.
• Burocràcia professional: El nucli operatiu està constituït per treballadors professionals (ex: hospitals, universitats) amb amplis marges de llibertat, operativitat i discrecionalitat, coordinats per la normalització de les habilitats.
• Forma divisional (o Solució divisional): Característica d'empreses de grans dimensions amb diversos punts operacionals (divisions) i àmplia autonomia interna. La coordinació es basa en la normalització dels outputs.
• Adhocràcia: Un mecanisme organitzatiu no jeràrquic, flexible, immediat i informal, dissenyat per a la innovació. Els equips són multidisciplinaris, formats per experts autònoms i altament qualificats, i la coordinació es fa per ajust mutu.