Estratègia, Tàctica i Tècnica en l'Esport: Anàlisi i Classificació

1. Estratègia

Projecte previ a la situació de joc: anàlisi de factors que condicionaran els objectius a assolir.

• Estratègia general: totalitat del desenvolupament esportiu. Analitza el potencial estratègic.
• Estratègia preparatòria: preparació i perfeccionament del procés d'ensenyament (esportistes i equip).
• Estratègia operativa: composició de l'equip, formes tàctiques, objectius, anàlisi de l'adversari, etc.

2. Tàctica

Aplicació del gest tècnic a una situació variable en espai i temps real (aplicació intel·ligent).

• Riera: situacions d'adaptació a l'existència d'oposició. S'han d'escollir alternatives. Si hi ha oposició, si hi ha relació, hi ha oponent. Si hi ha objectius parcials.
• Konzag: adquisició progressiva de la capacitat de joc amb oposició.
• Malho: acció conscient i orientada a la solució de problemes a partir de les situacions de joc. Percepció motriu i anàlisi de la situació, decisió mental i solució motriu.

3. Tècnica

Gestos amb objectiu d'autoperfeccionament. Automatització de moviments que permetin el control de l'acció mitjançant el suport cinestèsic de l'acció. No hi ha oposició.

• Grosser-Numaler: model ideal d'un moviment que es pot descompondre en característiques mesurables i variables.
• Joan Riera: coordinació de moviments en relació amb l'entorn. Automatització de moviments que permetin el control de l'acció.
• Konzag: Forma estàndard per aconseguir la consolidació d'elements tècnics sense oposició.

4. Relacions entre factors d'estudi

• Per al mateix element de joc: entrenament tècnic i tàctic.
• Tècnica i tàctica fan el tractament del mateix element des de perspectives diferents.
• Des del punt de vista de la tècnica, l'objectiu és l'autoperfeccionament; en tàctica: desenvolupament d'intencions.
• Els dos són necessaris per al desenvolupament total de l'element.
• La visió tradicional dona pas a una visió integradora (Tècnica <-> Element <-> Tàctica).
• La tècnica és necessària com a suport tàctic.
• Entrenament de la tècnica (autoperfeccionament). La tàctica facilita la creació i perfecció dels patrons motors bàsics.
• L'estratègia planifica i prepara l'entrenament tècnic i tàctic de l'element de joc.

1.2 Anàlisi de l'Acció Tàctica

1.2.1 Fases

• Model Cibernètic:
  1. Percepció de la situació
  2. Anàlisi de la situació + Elecció de mitjans
  3. Acte motriu
  *Imatge on cada persona uneix percepció i anàlisi en funció de l'experiència. Model massa analític.
• Frederick Malho: Parla de:
  1. Percepció i anàlisi de la situació -> Coneixement de la situació
  2. Solució mental al problema -> Representació i gestió
  3. Solució motriu al problema -> Solució pràctica
  *Esquema de l'acte tàctic: Observa -> Referencia -> Processa -> Decideix -> Executa -> Valoració -> Emmagatzema.

1.2.2 Relació Temporal entre les Fases

El jugador té activitat motriu ininterrompuda, mentre percep i decideix. Malgrat aquesta simultaneïtat, la successió percepció, decisió, execució, se substitueix per a cada acció de joc per separat. L'aplicació correcta dels conceptes aconseguirà reduir el nombre d'errades.

1.2.3 Els Components de l'Acció de Joc

Malho parteix d'un estudi de les errades comeses en un esport col·lectiu mitjançant l'aplicació d'enquestes als jugadors analitzats. Resultats:

• Amplitud de la vista (no percebre elements d'importància)
• Càlculs òptic-motors: errades d'avaluació errònia de distàncies.
• Pensament tàctic: actuar sense analitzar.
• Coneixements tàctics: desconeixement de la solució més adequada.
• Velocitat de reacció: resposta tardana.
• Qualitats físiques de base: manca de qualitats condicionals.
• Habilitat (tècnica): no dominar l'acció més adequada.
• Concentració: dispersió o excés de concentració.
• Voluntat i motivació: negligència, manca d'animació.
• Esperit col·lectiu: manca de sentit col·lectiu. Excés d'individualisme.

1.2.4 Relació entre Fases i Components del Joc

A) Percepció i Anàlisi de la Situació

1) Amplitud de Visió: Aspecte Quantitatiu

Factors a considerar:

• Camp visual (excitabilitat i visió perifèrica)
• Aparell muscular de l'ull

2) Càlculs Òptic-Motors: Aspectes Qualitatius

Apreciació de distàncies i trajectòries. S'ha d'establir correlació entre sensacions cinestèsiques i càlculs òptic-motors. Relacions:

• Percepció Espacial: conèixer distàncies entre objectes.
• Percepció del moviment: correlació de velocitats i trajectòries.
• Sensacions musculars: sensacions cinestèsiques.
• Correlació òptica i motriu: correlació de la percepció visual d'espai i moviments amb sensacions cinestèsiques (coordinar moviments del cos).

3) Coneixements i Experiències Tàctiques

Deduir l'essencial i extreure el no essencial per a una millor percepció. L'increment de coneixements facilita l'adquisició d'anticipació selectiva.

B) Solució Mental del Problema

1) Formes d'Acció Tàctica en el Joc

Diferenciem habilitats, accions sensoriomotrius i activitat mental creadora.

• Habilitats (tècniques): Accions elementals vinculades a una tasca específica, implica relació amb l'entorn. Gestos automatitzats amb seguretat, precisió i rapidesa.
• Habilitats sensoriomotrius: Es coordinen moviments en relació a una determinada percepció sensorial. Aquí trobem la capacitat d'intuir o anticipar-se a l'adversari. Són habilitats complexes.

2) Qualitat de la Solució Mental

• Depèn de la rapidesa amb la qual es troba la solució a la situació. Molta relació amb el temps (a més temps, millor decisió).
• S'ha d'intentar acostar a:
  • Automatitzar accions elementals.
  • Deixar al pensament creador uns límits.

C) Factors Decisius de la Solució Mental

• Intel·ligència motriu
• Quantitat de decisions que s'han de prendre
• Nombre de respostes
• Nivell d'incertesa
• Risc

*Per a la millora dels mecanismes de decisió:

• Fixar objectius d'entrenament o aprenentatge assolibles.
• Proposar tasques que millorin el temps de decisió.
• Incrementar la confiança per assumir risc.
• Reduir el nivell d'incertesa.
• Afavorir la creativitat.

*Per a fixar el nivell de dificultat:

• Handicaps
• Ampliació/reducció d'espais
• Ampliació/reducció del nombre de companys
• Modificar el reglament

1.3 Metodologia d'Observació de l'Acció Tàctica

1.3.1 Finalitat

• Diagnosticar el nivell del jugador.
• Agrupar i classificar (agrupar jugadors per individualitzar).
• Controlar l'entrenament (avaluar el grau d'evolució del jugador).
• Motivar i incentivar el jugador.
• Pronosticar les possibilitats del jugador i orientar-lo (coneixent el rendiment, pronosticar les possibilitats).

L'observació d'accions tàctiques té major importància en funció de les exigències tàctiques. Els processos tàctics són més importants en els esports d'equip.

1.3.2 Procediments per Observar

1. Registre d'Esdeveniments

Planella on es registra el comportament predefinit. S'ha de posar en el temps que apareixen les conductes que hem determinat com avaluables. Objectiu.

2. Escales Descriptives

L'observador descriu breu i exactament els ítems. Observa les accions del jugador. Avaluació més subjectiva, l'observador sota el seu criteri assigna un nivell al jugador.

1.3.3 Tipus d'Observació

Observació directa: en el transcurs del partit. Observacions individuals i en situacions de joc real.

Observació indirecta: quan es filma i les analitzem amb posterioritat.

2.1 Classificació dels Esports

Classificació de Manno (segons execució)

• Esports de potència i esprint (rendiment i resistència)
• Esports situacionals (de pilota en equip, de pilota individual, de lluita o combat)
• Esports d'habilitat o artístics
• Esports de punteria

Classificació de Verchoshankij

• Única i alta participació de la força.
• Exigeixen dosi exacta de força muscular i precisió espacial dels moviments.
• Esports amb alternança de condicions de participació que requereixen resistència específica.
• Esports amb estructura cíclica dels moviments.

Classificació de Parlebas (segons incertesa)

Segons existeix o no incertesa. CAI: Cap incertesa. La lletra que no està marcada és la que manca.

• I: Nivell físic
• A: Adversari
• C: Company

3.1 Característiques dels Esports d'Equip

Esports sociomotrius (Parlebas, 8a categoria). Incertesa en companys i adversaris. Esports de cooperació i oposició.

• Cooperació: els membres de l'equip actuen en col·laboració mútua per assolir un objectiu.
• Oposició: impedir que l'equip adversari assoleixi els objectius.

Predominen les accions col·lectives.

3.1.1 Factors que Configuren l'Estructura dels E.E.

1) Reglament

Configura la forma externa i interna. L'estructura del reglament contempla:

• Definició i objectiu de l'esport.
• Desenvolupament de tots els aspectes de joc en regles i apartats.
• Prohibicions i penalitzacions.

2) Espai

• Espai pròxim: el jugador pot arribar amb les extremitats.
• Espai mitjà: a l'abast amb un petit moviment (2-3m).
• Espai llunyà: fora de l'abast del jugador de forma immediata. Necessita un gran desplaçament.

3) Temps Esportiu

• Temps de participació: el jugador actua col·lectivament o individualment durant el joc.
• Temps de pausa: el jugador no actua en joc.

Ritme de joc (tempo): cadència temporal de les accions interpretada pels jugadors.

4) Comunicació

• Model verbal: paraula, més habitual a la iniciació (ex: "passa!", "tira!").
• Model no verbal: mitjançant signes o senyals. Aquest identifica una actuació grupal destinada a assolir un objectiu.
• Model motriu: comunicació mitjançant el moviment dels companys. Manera de continuar una acció de joc.

5) Models Generals d'Estratègia

• Model previst: estratègia utilitzada de forma rígida tal com s'ha preparat.
• Model autònom: validesa autònoma dels jugadors. Ells decideixen la responsabilitat en la presa de decisions.
• Model mixt: interpretació mixta.

3.2 Característiques dels Esports d'Oposició

Sociomotrius de baixa organització (Pierre, 5a categoria). Incertesa de l'adversari. L'oposició és directa i intel·ligent. Molta rapidesa en el procés tàctic.

3.2.1 Factors que Configuren l'Estructura dels E.O.

1) Reglament

Igual que en els esports d'equip.

2) Espai

• Comú: mateix espai (lluites).
• Espai comú prefixat: (esgrima).
• Espai separat: (tennis).

3) Temps

Aquest és instantani per sorprendre. Rapidesa.

• Simultani: les parts actuen alhora.
• Alternatiu: (esports de raqueta).

4) Comunicació

Contracomunicació per intentar enganyar.

5) Models Generals d'Estratègia

S'han d'observar les accions dels adversaris, analitzar les accions detectant punts forts i febles. Realitzar accions apropiades.

Sampedro:

• Acció motriu ofensiva: portar la iniciativa i fer interacció de marca.
• Acció motriu de defensa: rebutja la iniciativa.
• Acció motriu passiva.
• Acció motriu de contraatac: pren la iniciativa.

• Acció motriu de segona intenció: realitza una acció intencionada que provoca una resposta coneguda.

*També s'ha de contemplar:

• Distància
• Temps de competició
• Morfologia
• Voluntat i capacitat de lluita
• Contracomunicació