Estratègies Clau per a la Innovació i Gestió Empresarial

Anàlisi i Valoració d'Estratègies d'Innovació

Tipus d'Innovació: Radical i Incremental

• Innovació radical o disruptiva: Implica canvis significatius i revolucionaris en productes, serveis o processos, amb el potencial d’alterar profundament el mercat o la indústria. Aquest tipus d’innovació introdueix noves idees, tecnologies o models de negoci que poden canviar la dinàmica existent i fins i tot substituir els productes o serveis actuals.
• Innovació incremental: Implica petites millores, ajustos o actualitzacions en productes, serveis o processos ja existents. Aquestes millores poden ser en termes de rendiment, eficiència, costos, qualitat o altres aspectes.

L'Empresa Ambidextra

Una empresa ambidextra és aquella que té la capacitat de gestionar i integrar de manera efectiva dues dimensions aparentment contradictòries o oposades; un clar exemple és l'exploració i l'explotació.

• Exploració (innovació): Aquesta dimensió se centra en la capacitat de l’empresa per buscar noves oportunitats, desenvolupar noves idees, experimentar amb nous productes o serveis i adaptar-se a canvis en l’entorn empresarial. Implica una actitud oberta cap a la innovació i la cerca constant de nous camins.
• Explotació (eficiència): Aquesta dimensió es refereix a la capacitat de l’empresa per optimitzar i millorar les operacions existents. Implica eficiència en la producció, control de costos, millora contínua i optimització dels processos existents per aconseguir una execució eficient i rendible de les operacions actuals.

Eines per Innovar en Models de Negoci i Gestió

• Mapa d'Empatia: És una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l’empresa. Es divideix en sis parts, les quals inclouen preguntes sobre el consumidor que s’han de respondre per conèixer millor què necessita.
• Buyer Persona: És una representació del client ideal d’una empresa o negoci. Es basa en la investigació i l'anàlisi de les característiques demogràfiques, psicogràfiques i de comportament dels clients reals o potencials. Per exemple, pot incloure informació com l’edat, el sexe i la ubicació geogràfica. L’objectiu de crear el buyer persona és entendre millor les necessitats, preferències i comportaments dels clients, per així poder connectar millor amb ells.
• Matriu ERIC: Consisteix en quatre preguntes que permeten qüestionar el model de negoci en comparar-lo amb la competència i proposar noves solucions per a la creació de valor. Les quatre preguntes són: què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear.
• Oceans Blaus: És la recerca simultània de diferenciació i costos baixos per obrir un nou espai o nínxol de mercat que encara no ha estat explorat pel comerç. Es crea una nova demanda sense competència. Es fa a partir de crear un negoci completament nou o afegint una cosa innovadora en una indústria que ja existeix.

Eines Originals per Presentar Projectes i Idees

• Narració d'Històries (Storytelling): És l’art d’explicar una història per connectar emocionalment amb el teu públic. Els seus avantatges són que ajuda a fer que la teva idea sigui memorable i rellevant. Ho fan a partir d’iniciar un conflicte o problema, després desenvolupen una trama i, per últim, finalitzen amb una resolució.
• Discurs de l'Ascensor (Elevator Pitch): És una presentació breu i concisa que pots fer en el temps que dura un viatge en ascensor, aproximadament entre 30 segons i dos minuts. Els seus avantatges són que és ideal per captar l’atenció ràpidament i deixar una impressió duradora. S’inicia amb una declaració d’impacte, després es descriu el problema, seguidament es presenta la solució, destacant els beneficis, i acaba amb una crida a l’acció.

Patrons de Model de Negoci

Un model de negoci es refereix a la manera com una empresa organitza les seves operacions per generar valor i obtenir ingressos.

L'e-commerce és la pràctica de comprar i vendre productes a través d’internet.

Podem classificar els comerços electrònics en funció del públic al qual es dirigeixen:

• B2C (Business to Consumer): Comerç electrònic dirigit directament al consumidor final. És el tipus més freqüent i dins d’ell podem trobar moltíssims exemples, des de ferreteries en línia fins a botigues de moda ecològica.
• B2B (Business to Business): Comerç electrònic el públic de destinació del qual són altres empreses, per exemple, botigues de materials d’oficina.
• C2C (Consumer to Consumer) o P2P (Peer to Peer): Es tracta que els consumidors directament venen a altres consumidors, generalment productes de segona mà. Exemple: WALLAPOP.

Patrons de Models de Negoci

• Freemium: (Exemple: Spotify)
• De Subscripció: Els clients paguen una tarifa periòdica, generalment mensual o anual. (Exemple: Netflix)
• Afiliació: Generar vendes dels productes que es comercialitzen utilitzant una xarxa d’usuaris (afiliats). (Exemple: Booking)
• De Llarga Cua (Long Tail): És una estratègia que es basa en l’aprofitament de la diversitat i la demanda de productes o serveis d'un gran nombre de nínxols específics del mercat, en lloc de centrar-se exclusivament en articles populars o de masses. (Exemple: Kickstarter)
• Economia Circular: És un enfocament econòmic que busca minimitzar els residus i utilitzar els recursos de manera més eficient al llarg del temps. A diferència del que succeeix en el model lineal tradicional, el model de negoci circular promou pràctiques sostenibles com la reparació, el reciclatge i la regeneració dels materials. (Exemple: Ecover)
• De Plataforma o Multiplataforma: (Exemple: Uber)
• Aplicacions Mòbils: (Exemple: Revolut)
• Franquícia: És un model de negoci en el qual una empresa, coneguda com a franquiciador, concedeix a altres empreses independents, anomenades franquiciats, l’ús de la seva marca o sistema estandarditzat a canvi d’una tarifa inicial i pagaments continus. (Exemple: Dunkin' Donuts)

Àrees Funcionals d'una Empresa

• Àrea Comercial: La seva funció és comunicar (que arribi la informació, que la gent s’assabenti de la seva existència) i vendre. Per poder comunicar i vendre, cal analitzar bé qui és el buyer persona, ja que s'ha de vendre per satisfer una necessitat. És important investigar el mercat i veure quina és la necessitat del client i, a partir d'aquí, produir. Per això és el primer departament, és el que es fa primer, abans que la producció. Per tant, té dues funcions principals:
  1. Analitzar el mercat: Consisteix a analitzar les necessitats dels consumidors i intentar detectar necessitats noves. Per això, s’haurà d’estudiar l’entorn (situacions econòmiques, s’utilitza PESTEL i DAFO per analitzar-lo), la competència (quin producte ven, a quin preu, quines campanyes... s’utilitza la matriu ERIC) i el client (concretar a quin tipus de client volem vendre: edat, sexe, estil de vida, nivell adquisitiu... s’utilitza el buyer persona).
  2. Estratègia de Màrqueting Mix: Ha d’incloure 4 elements: Preu, Producte, Promoció i Distribució. Hem de decidir quines estratègies de preu farem (per sobre o sota de la competència), quines estratègies de promoció farem i quines estratègies de distribució (push, pull).
• Àrea de Producció: Té dues funcions principals:
  1. Controlar l’aprovisionament de matèries, és a dir, veure com entren i surten les existències del magatzem.
  2. La gestió de la producció, és a dir, quins són els passos per fabricar el producte i com el fabriquem.
• Àrea de Recursos Humans: Té tres funcions principals:
  1. Selecció de personal, és a dir, publicitar llocs de treball, definir bé el perfil de treballador que es necessita i seleccionar-lo adequadament.
  2. La gestió de personal, és a dir, fer els contractes, pagar salaris, oferir cursos de formació i concedir permisos.
  3. La motivació del treball, és a dir, fer que tots els empleats donin el seu màxim potencial per beneficiar l’empresa.
• Àrea Economicofinancera: Té com a funció captar els fons necessaris per al funcionament de l’empresa i així poder dur a terme inversions que permetin obtenir un millor rendiment.

La Direcció Empresarial: Estratègies i Estructures

Pensat especialment per a grans empreses i PIMES.

Funcions del Procés de Direcció

• Planificar: És decidir quins objectius es volen aconseguir a curt, mitjà i llarg termini, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de tots els departaments per assolir els objectius i com establir els criteris de decisió i qui serà el responsable de prendre-les. (En aquesta fase es planifica com fer-ho, però no s'executa encara).
• Organitzar: Té com a finalitat dissenyar una estructura on queden definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que forma part de l’empresa, així com la seva responsabilitat i autoritat. (En aquesta fase tampoc s’ha fet res, només s'organitza).

Aquestes dues fases són d'idear i no d'executar, per tant, formen part de la fase mecànica.

• Gestionar: Consisteix a intentar que les persones que formen l’empresa duguin a terme les tasques que han de fer per aconseguir els objectius (que tothom faci el que li toca). També inclou ajustar el que calgui perquè es compleixin. Per dur a terme aquesta funció cal lideratge, on poden haver-hi diferents estils de lideratge (autoritari, democràtic i liberal) en funció del treballador; convé un o un altre, no un únic, pot variar.
• Control: Consisteix a verificar que tot surti com s’havia previst en la planificació, des dels objectius més generals fins als més concrets, així com l’estructura general de l’empresa.

Aquestes dues fases, que ja impliquen l'execució, formen part de la fase dinàmica.

Tècniques de Control

• Pressupostos: Document on es detallen els possibles ingressos i despeses en un període determinat.
• Estadística: Es donen dades estadístiques d’un problema per extreure'n conclusions i fer pronòstics.
• Auditoria: (És un dels conceptes més preguntats). Tant interna (amb treballadors de l’empresa) com externa (contractar un auditor extern), verifica si la comptabilitat coincideix amb la realitat. És l’eina per comprovar o verificar que les coses han passat com s’havien previst, si s'han aconseguit els objectius. En definitiva, és comprovar o verificar el que passa dins una empresa. Qui pot fer una auditoria?
  • Auditoria Interna: És aquella elaborada per una persona o grup de persones que treballa dins de la pròpia empresa. La idea és que l’organització s’autoexamini per trobar punts a millorar.
  • Auditoria Externa: És aquella realitzada per un agent que no pertany a l’empresa avaluada. El que es busca és un punt de vista extern.

Representació Gràfica de l'Estructura Organitzativa

Es representa a partir d’un organigrama, que és la manera de representar l’estructura d’una empresa. Hi ha dos tipus: formals (en les fases d'organització, està preparat, organitzat, es tenen uns departaments i s'assignen persones) i informals (aquesta no es pot controlar, sorgeix de manera espontània, per exemple: el director general dins l’estructura té un germà o un cunyat, familiars dins d’una empresa...). És a dir, es pot planificar una estructura formal i que sorgeixin elements informals.

Característiques d'un Organigrama Útil

• Fàcilment comprensible.
• Presentar els elements importants de l’empresa.
• Incloure la denominació específica de cada unitat representada.
• Mostrar correctament la jerarquia existent de l’empresa.

Tipus d'Organigrama

Segons la Forma:

• Vertical: El que més mana està a dalt.
• Horitzontal: El que més mana està a l’esquerra.
• Radial: El que més mana està al mig.

Segons el Contingut:

• Estructurals: No s'hi col·loquen els noms de les persones, sinó que només s'hi col·loquen les diverses unitats que componen l’empresa (només els noms dels departaments).
• Funcionals: Mostren, a més, les funcions de cada departament.
• De Personal: Si s'hi inclou el nom i càrrec de cada treballador, és de personal.

Segons l'Extensió:

• General: Mostren tota l’estructura de l’empresa.
• De Detall: Mostren només una part en concret.

Segons la Finalitat:

• Informatius: Presenten l’organigrama a grans trets, una visió general de l’empresa.
• D'Anàlisi: Mostren detalladament totes les unitats de l’empresa i la relació entre elles.

Identificació i Descripció d'Estructures Organitzatives

De quina manera podem decidir estructurar la nostra empresa? L’estructura organitzativa estableix l’ordre jeràrquic de la cadena de directius i es marquen totes les relacions i responsabilitats de cada integrant. Models existents:

• Lineal o Jeràrquic: Model que es basa en la unitat de comandament, on tothom té un cap i només un li mana. Una persona pot manar a moltes, però els de baix només tenen un sol cap.
• Funcional: Basat en l’existència d’especialistes que es dediquen a una tasca concreta. Per tant, quan els de sota necessiten prendre una decisió de finances aniran al cap de finances; quan hagin de prendre una de producció, aniran al cap de producció. Així, els empleats tindran més d’un cap, i la decisió es basa en l'especialitat.
• Staff: Aquest model és adequat per a empreses una mica més grans. És un departament especialitzat en allò que requereix l’empresa, al qual els directius poden consultar. És a dir, és com una millora del model lineal, on hi ha una estructura jeràrquica que manté relacions d'assessorament, que els donen consells. L’staff no té el poder de decisió ni responsabilitat; ells només aconsellen. Per tant, és com un model lineal on qui mana és el cap, però aquí té assessorament. (Exemple: el col·legi té un model staff).
• En Comitè: (No hi ha representació gràfica). Es prenen les decisions en grup (el comitè d’empresa), no de manera individual. És a dir, és un grup el qui pren les decisions, no una persona. Per tant, si s’equivoquen amb la decisió, s’equivoca tot el comitè, no una persona en particular. Després que es decideixi la decisió, cada cap ja donarà les ordres als seus empleats.
• Matricial: Típic d’empreses que treballen per projectes. Quan s’acaba un projecte, es tanca una estructura organitzativa i se n'obre una altra. Hi ha un director de projecte i directors d'àrees, per tant, hi ha una doble autoritat: el director funcional i el director del projecte. Cada projecte té un cap, que és responsable del projecte. Tots els treballadors tindran dos caps: el cap del seu sector i el cap del projecte, però en cas de conflicte, el que mana és el cap de projecte, que és qui té la màxima responsabilitat i l'última decisió.

Estils de Lideratge

L’estil de lideratge es pot basar en la personalitat, per com és la teva manera de ser, la qual cosa implica que el lideratge no canvia (segons la manera de ser, no es pot ser un líder autoritari i democràtic alhora). Però també hi ha una altra idea: que es basa en la personalitat i en les creences que es tenen dels altres, les quals poden fer variar el lideratge. (Exemple: si es creu que els que treballen són uns incompetents que no treballen sense lideratge, s'utilitzarà un estil; però si es creu que treballen bé sols, s'utilitzarà un altre).

• Democràtic: Es basa en la participació activa de tot l’equip en la presa de decisions. Per tant, el líder actua com un guia, escoltant totes les opinions abans de prendre una decisió. Ell sí que pren la decisió i assumeix el risc, però sempre escoltant les opinions de l’equip i prenent la decisió amb la implicació d’aquest, on el risc és una mica més compartit.

És més lenta la presa de decisió, però els treballadors estan més motivats.

• Autoritari: Es basa en la centralització del poder del líder, que pren les decisions sense consultar l’equip. El líder imposa normes estrictes i controla les accions dels treballadors, la qual cosa el fa útil en situacions de crisi on cal una disciplina.

Per tant, la decisió és més ràpida, però per contra, els treballadors no estan motivats, ja que senten que no col·laboren en les decisions de l’empresa.

• Liberal o Laissez-faire: És algú que confia tant en el seu equip que deixa que els de sota prenguin les decisions i fa que siguin autosuficients i autònoms. Tot i que ell no deixa de ser el líder, si els de sota s’equivoquen, ell assumeix la culpa juntament amb ells.

Aquest estil és ideal per a equips amb molta experiència i autonomia.

Teories X i Y

Aquestes formes de lideratge es poden relacionar amb les teories X i Y del psicòleg Douglas McGregor:

• La Teoria X: Parteix de la idea que els treballadors són per naturalesa mandrosos, eviten la responsabilitat i cal controlar-los. Aquesta visió encaixa amb el lideratge autocràtic.
• La Teoria Y: Al contrari, considera que els treballadors poden ser responsables, creatius i motivats si se’ls dona la confiança i les condicions adequades. Aquesta teoria s’associa amb el lideratge democràtic i, en alguns casos, amb el liberal.

Gestió de Recursos Humans: Contractació i Igualtat

La Contractació i les Relacions Laborals

La gestió dels recursos humans és clau per assegurar que l’empresa compti amb les persones adequades en cada lloc de treball. El procés de contractació comença amb la detecció de la necessitat d’un lloc de treball, continua amb la selecció de candidats (entrevistes, proves...) i culmina amb la formalització d’un contracte laboral. Les relacions laborals són les interaccions entre l’empresa i els seus treballadors. Aquestes relacions s’han de basar en el respecte, el diàleg i el compliment dels drets laborals. També és important la comunicació amb els representants dels treballadors i la resolució adequada de conflictes.

Polítiques d'Igualtat a les Empreses

Les empreses han d’aplicar polítiques d’igualtat per garantir que no hi hagi discriminació per raó de sexe, gènere, edat, origen, etc. Aquestes polítiques poden incloure accions per promoure la igualtat d’oportunitats, evitar la bretxa salarial entre homes i dones, facilitar la conciliació de la vida laboral i personal i garantir un entorn de treball lliure d’assetjament.

Funcions del Departament de Recursos Humans

• Captar i seleccionar el personal més adequat per a cada lloc.
• Planificar i oferir formació per al desenvolupament professional.
• Gestionar les nòmines i les condicions laborals.
• Vetllar pel benestar i la motivació del personal.
• Avaluar el rendiment dels treballadors.
• Aplicar polítiques d’igualtat i garantir un bon clima laboral.

El Contracte de Treball

El contracte de treball és un acord legal entre l’empresa i el treballador. Aquest document estableix les condicions laborals, com el tipus de feina, l’horari, el salari i la durada del contracte. És la base legal que regula la relació laboral i ha de respectar els drets dels treballadors.

Relacions Laborals: Representació i Conveni Col·lectiu

A les empreses, els treballadors tenen dret a estar representats per delegats de personal o per un comitè d’empresa, depenent de la mida de l’empresa. Aquests representants defensen els drets laborals i poden participar en les negociacions amb la direcció.

El conveni col·lectiu és un acord entre els representants dels treballadors i l’empresa (o un sector empresarial) que estableix condicions de treball com ara salaris, jornades, permisos i vacances. Aquest conveni pot millorar les condicions mínimes fixades per la legislació laboral.

Implementació de Polítiques d'Igualtat

Per aplicar polítiques d’igualtat de forma efectiva, les empreses han de seguir uns passos clau:

1. Diagnosi de situació: Analitzar si existeixen desigualtats dins l’empresa.
2. Elaboració d’un pla d’igualtat: Dissenyar accions concretes per corregir aquestes desigualtats.
3. Aplicació de les mesures: Posar en marxa accions com campanyes de sensibilització, revisió salarial, millores en conciliació, etc.
4. Seguiment i avaluació: Comprovar si les mesures funcionen i fer-hi ajustaments si cal.

Àrea de Producció: Procés, Eficiència i Productivitat

Procés i Funció de Producció

El procés de producció és el conjunt d’activitats mitjançant les quals es transformen inputs (recursos com el treball, capital, terra, etc.) en outputs (béns o serveis finals). És a dir, és el camí que segueixen els recursos per convertir-se en un producte que es pot vendre o consumir.

La funció de producció és una representació matemàtica que mostra la relació entre la quantitat d’inputs utilitzats i la quantitat màxima d’output que es pot obtenir.

Eficàcia, Eficiència Tècnica i Econòmica

• Eficàcia: És la capacitat d’aconseguir els objectius marcats. Per exemple, si una empresa vol produir 1.000 unitats i ho aconsegueix, ha estat eficaç, encara que hagi gastat molt.
• Eficiència Tècnica: Es refereix a produir el màxim output possible amb una quantitat determinada d’inputs, o produir un nivell determinat d’output amb el mínim d’inputs. No té en compte el cost, només el volum de recursos utilitzats.
• Eficiència Econòmica: Va més enllà de l’eficiència tècnica. Significa aconseguir el màxim benefici al menor cost possible, tenint en compte els preus dels inputs i dels outputs.

Estratègies Comercials i de Màrqueting

Concepte de Màrqueting

Màrqueting: Són totes aquelles activitats que desenvolupa una empresa per satisfer les necessitats i els desitjos del consumidor, amb la intenció d’aconseguir un benefici econòmic per a l’empresa.

Estratègies per a cada Variable del Màrqueting Mix

Són les variables que les empreses poden controlar per influir en la compra d’un producte o servei. Hi ha les variables estratègiques i les tàctiques:

• Variables Estratègiques (Producte i Distribució): És la manera amb la qual s’intenta diferenciar de la competència, buscant ser variables monopolístiques. És a dir, buscar la manera que el client percebi que l'empresa és la millor i única en algun punt diferent de la competència. És a llarg termini.
• Variables Tàctiques (Preu i Promoció): És la manera en la qual l’empresa es diferencia de la competència, buscant ser monopoli en algun àmbit. És el mateix que les variables estratègiques, però amb la diferència que és a curt termini.

Estratègies de Marca (Producte)

Element essencial dins de la política de màrqueting, ja que és l’objecte a través del qual l’empresa pot influir en el mercat. S'aconsegueix un producte diferencial a partir del disseny, el color, la forma, la qualitat, el servei postvenda i la marca. La marca és un nom, un símbol, que tracta d’identificar els béns i serveis que fabrica l’empresa. Estratègies:

• Marca Única: L’empresa utilitza una sola marca per a tots els seus productes. Exemple: Coca-Cola.
• Marques Múltiples: Diverses marques per a diferents línies de productes dins de l'empresa. Hi ha estratègies de marques individuals, de marques per línia de producte o de segones marques. Exemple: Inditex.
• Marques de Distribuïdor: Són marques creades pels distribuïdors per competir amb les marques de fabricants. Tenen el nom del distribuïdor i no del fabricant. Exemple: Hacendado (marca de Mercadona).

Per poder decidir quina estratègia és millor, és important saber en quin cicle de vida es troba el producte. Hi ha quatre etapes del cicle de vida: en primer lloc, l’etapa d'introducció; en segon lloc, l’etapa de creixement; en tercer lloc, l’etapa de maduresa; i en quart i últim lloc, l’etapa de declivi.

Estratègies de Preu

És la quantitat de diners que el comprador d’un bé o servei determinat lliura al venedor a canvi d’adquirir-lo. Estratègies:

• Preus Baixos: Es basa en establir preus per sota de la competència per guanyar quota de mercat. Exemple: Lidl i Aldi.
• Preus de Prestigi: Estratègia orientada a posicionar un producte com a premium. Exemple: Apple o Rolex.
• Preus en Funció del Cicle de Vida: El preu es pot establir més alt quan el producte es llança i es redueix a mesura que madura i la competència augmenta.
• Preus Psicològics: Utilitzar preus que afecten la percepció del consumidor, com 9,99 € en lloc de 10 €.

En l'etapa d’introducció i creixement, s'estableix un preu de prestigi per aprofitar la demanda inelàstica dels primers compradors, o bé s’estableix un preu baix per atraure ràpidament un gran nombre de consumidors. Després, en l'etapa de maduració, s’utilitza un preu moderat o bé un preu en línia per poder atraure el màxim de clients. Finalment, en la fase de declivi, s’estableix un preu competitiu per mantenir-se atractius per als consumidors.

Estratègies de Distribució

És el conjunt de processos que condueixen el producte des de l’empresa fins al consumidor. La política de distribució permet que el producte estigui en el lloc i en el moment més adequat perquè el pugui adquirir el consumidor. El canal de distribució és qualsevol dels mitjans que s’utilitzen per aconseguir que els productes recorrin el camí des del productor fins al consumidor. Hi ha un canal llarg i un canal curt. Estratègies:

• Distribució Intensiva: Utilitzar tants canals com sigui possible per arribar a un públic ampli. Exemple: Coca-Cola.
• Distribució Selectiva: Seleccionar uns canals específics per arribar a un públic determinat. Exemple: Productes de moda.
• Distribució Exclusiva: Productes disponibles només en punts de venda exclusius. Exemple: Ferrari.

Estratègies Promocionals

Inclou totes les accions per donar a conèixer el producte i persuadir el consumidor de comprar-lo. Estratègies:

• Publicitat: Estratègia per augmentar la visibilitat del producte a través de mitjans de comunicació massius (TV, Internet, ràdio, etc.).
• Promoció de Vendes: Inclou descomptes, ofertes, concursos o regals per augmentar les vendes en el curt termini.
• Venda Personal: Estratègia basada en la interacció directa amb el consumidor per persuadir-lo de comprar. Exemple: Venedor en una botiga de roba.
• Relacions Públiques: Estratègia per millorar la imatge de l'empresa a través d'esdeveniments, comunicats o activitats de responsabilitat social corporativa.

Les 4 P del Màrqueting Digital

• Personalització: Fa referència a adaptar l'oferta de productes, serveis i missatges de màrqueting als gustos i necessitats individuals dels consumidors, basant-se en les dades recollides sobre els seus comportaments en línia i les seves preferències. Té com a objectiu crear experiències úniques i personalitzades per augmentar la fidelitat del client i millorar les taxes de conversió. Exemple: Amazon i Spotify.
• Persona a Persona (P2P): És la interacció directa i personalitzada entre empreses i consumidors. En l’entorn digital, això implica utilitzar canals de comunicació personalitzats, com el xat en viu, les xarxes socials i els missatges directes, per establir una relació directa amb els clients. L’objectiu és fomentar la relació personalitzada amb els consumidors per augmentar la confiança i la fidelització i millorar l'experiència del client mitjançant una comunicació més pròxima i efectiva.
• Participació: Es refereix a la implicació activa del consumidor en el procés de màrqueting, ja sigui a través de comentaris, ressenyes o contingut generat pels usuaris. L'objectiu és crear una relació bidireccional amb el consumidor, on els usuaris no només reben informació, sinó que també contribueixen activament a la marca o al producte. Exemple: Coca-Cola i Lego.
• Predicció en Models: Fa referència a l’ús de dades i models analítics per anticipar comportaments i tendències dels consumidors. Això es fa mitjançant l’ús d’eines com la intel·ligència artificial per preveure les necessitats del consumidor abans que aquestes es facin evidents. Aquest enfocament ajuda les empreses a ser més proactives i a oferir als consumidors el que volen abans que ho sol·licitin. Exemple: Netflix i Amazon.