Estratègies de Comprensió i Expressió Escrita

Comprensió escrita

Per a una bona comprensió escrita, cal tenir en compte els següents aspectes:

• Tema i contingut: Adequació a l'edat i als interessos dels alumnes.
• Lèxic: Precisió, riquesa i dificultat.
• Estructura (coherència): Organització, títols, paràgrafs i connectors.
• Estructures sintàctiques (cohesió): Llargada, ordre de les frases i puntuació.
• Llargada
• Tipografia
• Presentació: Marges i disposició del text en l'espai.
• Normativa

Les tres fases de la lectura

1. Percepció: Captació de determinats estímuls (vista i oïda) segons les intencions.
2. Memòria: Pot ser a curt o llarg termini.
3. Integració: A la xarxa de coneixements.

Habilitats lectores específiques

Quan llegim, hem de posar en pràctica una sèrie d’habilitats. Llegir consta de diversos passos:

1. Percepció visual i discriminació ràpida d’indicis: Per exemple, diferenciar la "a" de la "o".
2. Anticipació: Formulació d'hipòtesis.
3. Memòria
4. Control i la compensació d’errors: Hi pot haver activitats per veure quan hi ha coherència i quan no; podem fer trobar errors, etc.
5. Inferir: Gràcies als nostres coneixements previs. És tot allò que afegim al text i que prové de nosaltres, del que ja sabíem. Com més inferències haguem de fer en un text, més difícil serà.

Expressió escrita

Quan escrivim, intervenen tres blocs fonamentals:

1. Context: A qui, per a què i en condició de què.
2. Coneixements de l’escriptor: Sobre el tema, sobre l’audiència, sobre els textos i sobre la llengua.
3. Propòsits amb els quals escrivim: Per exemple, escrivim una carta, un poema, etc.

Models cognitius d’expressió escrita

Quan escrivim, intervenen quatre elements diferents:

• Coneixements sobre el tema: Sobre la temàtica, el contingut, etc.
• Coneixements sobre l’audiència: Si és coneguda, desconeguda, etc.
• Coneixements sobre els textos: Gèneres, subgèneres, etc.
• Coneixements sobre la llengua: Sintaxi, fonètica, etc.

La importància del context real

A més, sempre ho fem en un context. A l’escola, de vegades, aquest aspecte queda anul·lat i no hauria de ser així. Per exemple: escriu sobre la pluja (però, per què? En quin context? Quin sentit té?).

Per saber si un text està contextualitzat o no, podem fer-nos quatre preguntes clau:

• ¿A qui va dirigit?
• ¿Per què?
• ¿Quin rol assumim? (per exemple, si som periodistes, etc.).
• ¿Sobre què?

De tot això en sortirà un text amb criteri, amb sentit i, sobretot, amb un context real.