Estratègies per Fomentar la Competència Lectora a Primària

TEXT 1

a. Com fomentar la competència lectora segons PISA 2012 a primària?
La competència lectora, segons PISA 2012, implica comprendre, utilitzar, reflexionar i comprometer-se amb els textos escrits per assolir objectius personals, desenvolupar el coneixement i potencial propis, i participar en la societat. Per fomentar aquests elements a l'aula, es poden plantejar situacions lectores com:

• Assolir objectius personals: Creació d'un diari personal de lectura on cada alumne escriu sobre el que llegeix, els seus gustos i les seves intencions lectores. Això connecta la lectura amb els interessos i objectius individuals.
• Desenvolupar el coneixement i potencial personals: Realització d'un projecte de recerca sobre un tema d'interès (animals, esports, ciència...) utilitzant llibres i articles. Els alumnes aprenen a buscar, seleccionar i comprendre informació.
• Participar en la societat: Lectura de notícies adaptades i posterior debat a l'aula. Es fomenta la lectura crítica i la participació activa en temes d'actualitat.
• Gaudir i comprometre's amb la lectura: Organització d'un club de lectura a l'aula. Els alumnes trien un llibre, el llegeixen i participen en tertúlies literàries, afavorint la implicació emocional i social.

b. Aspectes de la competència lectora i estratègies mentals
Els aspectes de la competència lectora, segons el marc PISA, es poden agrupar en:

1. Accedir i obtenir informació: Localitzar dades específiques.
2. Integrar i interpretar: Comprendre el significat global i fer inferències.
3. Reflexionar i valorar: Analitzar el contingut i la forma del text des d'una perspectiva crítica.

Les estratègies mentals que utilitzen els lectors inclouen:

• Fer hipòtesis abans de llegir.
• Inferir significats implícits.
• Relacionar el text amb coneixements previs.
• Comprovar la comprensió durant la lectura.
• Reformular o resumir el contingut després de llegir.

Aquestes estratègies poden ser ensenyades explícitament i aplicades a diferents tipus de textos.

c. Concepte d’“autorregulació de la comprensió” i reflexió per a l’ensenyament
L’autorregulació de la comprensió és la capacitat del lector per controlar i dirigir el seu propi procés lector. Inclou:

• Planificar com llegir segons l’objectiu.
• Detectar dificultats de comprensió.
• Aplicar estratègies per superar-les.
• Reflexionar sobre el que s’ha entès i com s’ha entès.

Reflexió per a l’ensenyament:
Aquest concepte subratlla la importància d'ensenyar als alumnes a pensar sobre com llegeixen, a prendre consciència de les seves estratègies i a millorar-les. Això es pot aconseguir mitjançant:

• Models de lectura guiada.
• Diari de lectura.
• Debats metacognitius sobre la comprensió de textos.

TEXT 2

a. Relació entre motivació i competència lectora segons Isabel Solé
Segons Isabel Solé, la motivació i la competència lectora es retroalimenten. Els alumnes més motivats:

• Llegeixen més i amb major implicació.
• Desenvolupen millor la seva competència lectora.
• Superen dificultats ambientals o personals (com un entorn familiar poc lector).

A més, la motivació pot compensar altres factors com el gènere o l’edat. Per exemple, un alumne jove però molt motivat pot llegir millor que un de més gran però poc motivat.

També destaca que la percepció de competència (sentir-se capaç) és clau: si un infant creu que no sap llegir bé, difícilment s’hi implicarà.

b. Claus per a una lectura implicada i compromesa
L’autora destaca diversos factors que afavoreixen una lectura compromesa:

1. Sentit personal de la lectura: Llegir per plaer, per aprendre, per curiositat.
2. Percepció de competència: Sentir-se capaç de llegir bé.
3. Autonomia: Poder escollir llibres o activitats.
4. Projectes significatius: Lectura vinculada a projectes reals i col·laboratius.
5. Acompanyament docent: Mestres que coneixen els alumnes, els donen suport i reconeixen els seus progressos.
6. Varietat i accessibilitat de materials: Llibres diversos, interessants i adequats.
7. Model lector: Mestres i adults que mostren interès per la lectura.

c. Funció de la biblioteca escolar en la formació lectora
La biblioteca escolar ha de ser:

• Un espai central i actiu dins l’escola.
• Un lloc atractiu i suggeridor que convidi a llegir.
• Un centre de recursos i coneixement, més enllà dels llibres de text.

Ha de facilitar:

• L’accés a llibres variats.
• Activitats de lectura compartida.
• Recomanacions entre iguals.
• Projectes de lectura col·laboratius.

Bons models de biblioteca escolar inclouen:

• Biblioteques amb racons temàtics.
• Espais amb llibres recomanats pels alumnes.
• Biblioteques obertes durant l’hora del pati o fora de l’horari lectiu.
• Biblioteques que col·laboren amb la biblioteca pública del barri.

d. Com ajudar des de l’escola perquè l’alumnat trobi motius propis per llegir?
La motivació per llegir és responsabilitat de família, escola i societat. Des de l’escola es pot:

• Crear espais de lectura lliure i personalitzada.
• Relacionar la lectura amb projectes reals (per exemple, llegir per fer una exposició).
• Organitzar tertúlies literàries on els alumnes comparteixin opinions.
• Fomentar recomanacions entre iguals (murals, blogs, vídeos...).
• Utilitzar maletes viatgeres per implicar les famílies.
• Donar temps i llibertat per escollir llibres.
• Mostrar interès real per les lectures dels alumnes.

TEXT 3

c. Per què els textos creats només per ensenyar una lletra no són bons?
Són textos artificials, sense significat real, que no permeten desenvolupar estratègies de comprensió ni connectar amb l’experiència o l’interès dels infants. En canvi, els textos reals, encara que simples, permeten:

• Fer hipòtesis.
• Relacionar paraules amb contextos coneguts.
• Viure la lectura com una activitat amb sentit.

a. Tòpic: “Quan els infants arriben a primer curs, ja han de saber llegir i escriure”
Idees darrere del tòpic:

• Pressió social i familiar perquè els infants aprenguin a llegir i escriure com més aviat millor.
• Expectatives errònies que vinculen la precocitat amb l’èxit.
• Dependència dels llibres de text, que sovint parteixen de la idea que els infants ja saben llegir.
• Malentès del currículum, que estableix que és durant el cicle inicial quan s’ha d’assolir l’autonomia lectora i escriptora.

Arguments per desmuntar-lo:

• L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura és un procés llarg, que pot anar dels 4 als 7 anys.
• Hi ha una diversitat natural en el ritme d’aprenentatge dels infants.
• El més important no és que arribin a primer sabent llegir, sinó amb interès i motivació per aprendre-ho.
• Els infants copsen el valor de llegir i escriure quan ho experimenten en situacions reals i significatives.

b. Tòpic: “Primer s’ha d’ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió”
Idees darrere del tòpic:

• Associació tradicional entre aprendre a llegir i aprendre les lletres.
• Pràctiques centrades en la descodificació mecànica (cartilles, síl·labes sense significat...).

Arguments per desmuntar-lo:

• Llegir i escriure són processos mentals diferents. Llegir implica combinar processos de baix nivell (descodificació) amb d’alt nivell (interpretació, anticipació...). Escriure implica planificar, redactar i revisar.
• Dominar el codi no garanteix la comprensió. Un infant pot llegir correctament “El gos menja” però no entendre què vol dir, o entendre un conte escoltat tot i no saber llegir-ne les paraules clau.
• Cal ensenyar a llegir des de la recerca de sentit, amb textos reals i significatius.

TEXT 4

a. Arguments per defensar que l’aprenentatge del codi ha d’anar acompanyat de la recerca de significat
L’aprenentatge del codi (grafema-fonema) no pot ser un procés mecànic i aïllat, sinó que ha d’anar vinculat a la comprensió i al sentit. Alguns arguments clau són:

• La lectura no és només descodificar, sinó construir significat a partir del text.
• Els infants desenvolupen la lectura a través de pràctiques socials significatives, no només per maduració biològica.
• El principi alfabètic (les lletres representen fonemes) només s’entén quan es vincula a paraules amb sentit.
• Els textos reals i funcionals ajuden a connectar el codi amb la comunicació.
• La lectura emergeix d’un procés actiu i constructiu, no d’un entrenament mecànic.

b. Tipus d’ajuda que pot proporcionar el mestre i exemple concret
El mestre pot ajudar a través de:

• Situacions significatives: Crear contextos on llegir i escriure tingui sentit.
• Modelatge: Llegir en veu alta, mostrar com es pensa en veu alta mentre es llegeix.
• Interacció: Fer preguntes, guiar la reflexió, ajudar a fer inferències.
• Adaptació: Ajustar el suport segons el nivell de cada infant.
• Ensenyament explícit: De les relacions grafema-fonema, però sempre en context.

Exemple concret:
Durant un projecte sobre animals, els infants busquen informació en llibres i revistes. El mestre els ajuda a identificar paraules clau, a llegir títols, a fer hipòtesis sobre el contingut i a escriure petites fitxes informatives. Així, es treballa el codi amb un propòsit comunicatiu.

c. Què és la consciència fonològica i com es pot reforçar
La consciència fonològica és la capacitat de reflexionar sobre els sons del llenguatge oral: identificar síl·labes, rimes, fonemes, etc. És clau per entendre com funciona el sistema d’escriptura alfabètic.

Abans de la lectura emergent, es pot reforçar amb:

• Jocs de rimes i sons.
• Cançons i poemes.
• Jocs de segmentació de paraules en síl·labes.
• Adivinalles sonores.

Després o durant la lectura emergent, es pot reforçar amb:

• Relació entre sons i lletres (grafema-fonema).
• Dictats de paraules senzilles.
• Lectura de paraules conegudes.
• Jocs de manipulació de sons (afegir, treure, substituir fonemes).

Les fases de l'aprenentatge lector són: Fase logogràfica, Fase alfabètica, Fase ortogràfica.

TIPUS DE PREGUNTES

Les preguntes per avaluar la comprensió lectora es poden classificar en:

• Literals
• Inferencials o interpretatives
• De valoració
• D'autoregulació