Estratificació social i educació. La jerarquització social i el conflicte educatiu. Els condicionants socials del rendiment escolar.

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB

En el cas d'Espanya, això era cert abans que el sistema educatiu fos obligatori i gratuït. Després de la Llei general d´Educació (1970), L'entrada massiva d'estudiants en les etapes post-obligatòries de l'educació ha Anat saturant el sistema laboral i ha mostrat una sèrie d'incoherències amb les Teories abans exposades.

1) La innovació tecnològica no condueix necessàriament a Que les tasques laborals siguin més complexes; precisament, la majoria de les Innovacions tecnològiques el que fan és simplificar els llocs de feina. 2) moltes persones ocupen llocs de feina que tenen poc a Veure amb les capacitats i coneixements específics que varen adquirir a L'escola, la qual cosa obliga a fer cursos de formació permanent.3) l'escola és molt uniforme i la feina actual molt Diversa: l'escola no pot preveure el tipus de necessitats que tendran les Persones al llarg de la seva vida ni tampoc oferir l'àmplia gamma d'aprenentatges especialitzats de les Feines actuals. L´escola ha de centrar-se en “ensenyar a aprendre”. 4) és molt cridanera la poca relació entre el nivell d'estudis i els ingressos i Oportunitats de vida.

Diferents teories han sortit al pas per donar suport o Desacreditar els enfocaments funcionalistes i la teoria del capital humà. D'aquí sorgeixen dos enfocaments alternatius que justifiquen la presència dels sistemes Educatius:

a) Enfocament Credencialista. Essencialment ve a dir que el que compta en la relació Entre educació i ocupació no són els coneixements i capacitats, sinó simplement Els diplomes o títols com a instruments que uns grups fan servir per defensar o Aconseguir avantatges enfront d´altres. Actualment les credencials educatives gaudeixen De més legitimitat i consens social per justificar la desigualtat personal i Social, però realment són concebudes com un mèrit arbitrari de filtratge. b) Teoria de la correspondència. La seva tesi central és que el vincle que hi ha entre l'escola i el món laboral No és l'aprenentatge cognitiu (coneixements i destreses), sinó el “no cognitiu”,és a dir, el trets de caràcter, les actituds, Les disposicions psíquiques i la capacitat d'integrar-se de manera no Conflictiva dins una xarxa de relacions laborals. Aquesta interpretació es Fonamenta en el pronunciat isomorfisme que hi ha entre les relacions de Producció - és a dir, d'autoritat i jerarquia, divisió de tasques i patrons de Comportament en el lloc de feina- i les relacions socials que es creen dins L´aula o sistema educatiu.
Tema 3
Aprendre a coneixer

Aquest tipus d'aprenentatge, mes orientât cap al domini deis instruments del coneixement que no cap a l'adquisició de sabers classificats, es pot considerar com un mitjà i alhora una finalitat de la vida humana. Com a mitjà, es tracta que cada individu aprengui a comprendre el món que l'envolta, com a mínim en la mesura en qué li calgui per viure amb dignitat, per desenvolupar les seves capacitats professionals, per comunicar. Com a finalitat, el seu fonament és el plaer de comprendre, de conéixer, de descobrir. Tôt i que l'estudi sense utilitat immediata tendeix a rarificar-se, peí lloc que arriba a ocupar l'aprenen- tatge deis coneixements útils en la vida
actual, la tendencia a l'allargament de l'escolaritat i del temps lliure hauria d'incitar mes i mes adults a poder apreciar els plaers del coneixement i de la recerca individual. L'ampliació deis sabers,que permet una millor comprensió de l'entorn, sota diferents aspectes, afavoreixel desvetllament de la curiositat intelectual, estimula el sentit crític i permet desxifrar la realitat en adquirir una capacitat de judici autónom. Des d'aquest punt de vista, repetim-ho, és essencial que cada criatura, sigui on sigui, pugui
accedir per la via mes adequada a l'enfocament clentífic i esdevenir, per sempre mes,un "amic de la ciencia'".

Entradas relacionadas: