Estratificació social i educació. La jerarquització social i el conflicte educatiu. Els condicionants socials del rendiment escolar.
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB
En el cas d'Espanya, això era cert abans que el sistema
educatiu fos obligatori i gratuït. Després de la Llei general d´Educació (1970),
L'entrada massiva d'estudiants en les etapes post-obligatòries de l'educació ha
Anat saturant el sistema laboral i ha mostrat una sèrie d'incoherències amb les
Teories abans exposades.
1) La innovació tecnològica no condueix necessàriament a Que les tasques laborals siguin més complexes; precisament, la majoria de les Innovacions tecnològiques el que fan és simplificar els llocs de feina. 2) moltes persones ocupen llocs de feina que tenen poc a Veure amb les capacitats i coneixements específics que varen adquirir a L'escola, la qual cosa obliga a fer cursos de formació permanent.3) l'escola és molt uniforme i la feina actual molt Diversa: l'escola no pot preveure el tipus de necessitats que tendran les Persones al llarg de la seva vida ni tampoc oferir l'àmplia gamma d'aprenentatges especialitzats de les Feines actuals. L´escola ha de centrar-se en “ensenyar a aprendre”. 4) és molt cridanera la poca relació entre el nivell d'estudis i els ingressos i Oportunitats de vida.
Diferents teories han sortit al pas per donar suport o Desacreditar els enfocaments funcionalistes i la teoria del capital humà. D'aquí sorgeixen dos enfocaments alternatius que justifiquen la presència dels sistemes Educatius:
a) Enfocament
Credencialista. Essencialment ve a dir que el que compta en la relació
Entre educació i ocupació no són els coneixements i capacitats, sinó simplement
Els diplomes o títols com a instruments que uns grups fan servir per defensar o
Aconseguir avantatges enfront d´altres. Actualment les credencials educatives gaudeixen
De més legitimitat i consens social per justificar la desigualtat personal i
Social, però realment són concebudes com un mèrit
arbitrari de filtratge. b) Teoria de la correspondència.
La seva tesi central és que el vincle que hi ha entre l'escola i el món laboral
No és l'aprenentatge cognitiu (coneixements i destreses), sinó el “no cognitiu”,és a dir, el trets de caràcter, les actituds,
Les disposicions psíquiques i la capacitat d'integrar-se de manera no
Conflictiva dins una xarxa de relacions laborals. Aquesta interpretació es
Fonamenta en el pronunciat isomorfisme que hi ha entre les relacions de
Producció - és a dir, d'autoritat i jerarquia, divisió de tasques i patrons de
Comportament en el lloc de feina- i les relacions socials que es creen dins
L´aula o sistema educatiu.
Tema 3
Aprendre a coneixer