Estructura agrària i tipus de conreus

Estructura agrària

- Factors productius:

• Terra: bé limitat, monopolitzable per la societat, que demana una renda pel seu ús.
• Treball: energia humana. Diversitat de situacions (propietaris, esclaus, jornalers...).
• Capital: instruments, màquines, ...

Tipus de conreus

- Monoconreus. Policonreu.

- Zona mediterrània: secà i regadiu.

- Conreus:

• Arboris o llenyosos: fruita fresca com pomes, peres, cítrics... en general, de regadiu.
• Vinya, fruita secs com ametlles, avellanes...
• Herbacis: hortalisses amb regadiu intensiu, fins a 2-3 collites. Lleguminoses, cereals, farratges, conreus industrials.

- Tipus de parcel·les:

• Feixes o bancals en zones de muntanya, limitats per una paret per retenir humitat i pedres.
• Zones planes amb vallats de pedra per parar el vent, tancar el bestiar.
• Agricultura d'autosubsistència, molt parcel·lat per separar el conreu, tancar el ramat.
• Openfield, bocage, township: al township les autoritats van dividir el terreny en quadrats d'una milla de costat. Cada quadrat es divideix en quatre seccions i cadascuna té 64,6 ha i es considera una unitat d'explotació familiar. A les terres de l'Oest, més seques, es van adjudicar quadrats sencers, ja que una secció resultava petita.

Tinença de la terra

(Marc jurídic que relaciona al propietari de l'explotació i el subjecte que en té la titularitat legal). Resultat de la història i la cultura. Distingim:

• Propietat: el titular té dret de propietat, per escrit, o ha treballat la terra un període (Espanya, 30 anys) sense pagar rendes. La propietat ha provocat conflictes a moltes societats. Actualment, amb la mecanització, ha perdut una mica d'importància. L'essencial és que el tamany de l'explotació estigui d'acord amb el conreu.
• Gran propietat: de nobles, església, burgesia. Últimament, també alguns organismes públics han promogut la concentració.
• Propietat mitjana.
• Petita propietat: predominin de l'agricultura intensiva i de subsistència. Divisió per herència, un perill.

Institucions com l'"Hereu" o el "Mayorazgo" provoquen poca parcel·lació. Repartir les terres augmenta la parcel·lació.

*Treball a les terres d'un altre:

• Arrendament: lloguer a canvi de pagar una renda al propietari, en espècies o en diners. Llibertat d'organització del treballador, el propietari pot conservar alguns drets.
• Parceria: el parcer no pot escollir el tipus de conreu. Sistema que afavoreix el control del propietari. Els "mitgers" posen part del capital.
• Masoveria: típic de la Mediterrània. Entrega de casa de camp, terres, màquines... inclús durant generacions. El propietari sempre pot recuperar les terres i desfer el contracte.
• Rabassa morta: cessió de l'ús de la terra per millorar-la. El de la vinya dura fins que moren 2/3 parts dels ceps. Conflictes al S.XIX (Unió Rabassaire, fil·loxera).

*Propietat col·lectiva: origen de l'agricultura, en resta poca als països avançats.

- Propietat comunal: terres d'un poble per conreu, llenya, pastures. Es va estendre molt a Espanya a la Reconquesta. Les terres serveixen per pagar gastos del municipi i pels ciutadans. Desapareix en gran part amb la Desamortització.

- Cooperatives de producció: propietaris que posen en comú les terres i mitjans de producció, per assolir una explotació més racional.

- Propietat col·lectiva, antigues zones socialistes: Kolkhoz (cooperativa) i sovkhoz (terra del govern). Al desaparèixer el socialisme, es torna la gestió a les cooperatives.

- Propietat col·lectiva, països subdesenvolupats.

Tipologia de les empreses

- Empresa familiar autosuficient: consum propi, venda dels excedents.

- Treball pel mercat, perseguint la rendibilitat màxima.

*Exemple: les plantacions en zones equatorials i tropicals per obtenir productes com el cafè, te, cacau... que satisfan la demanda dels països industrials de nivell de vida alt. Necessiten grans espais per obtenir produccions massives. Apliquen els coneixements i tècniques més avançats per aconseguir el màxim rendiment. Ocupen masses considerables d'obrers indígenes, mal pagats. Es realitzen grans inversions per esbrossar les terres, finançar les plantacions fins que comencin a ser productives, crear indústries de transformació (assecadors i torradors de cafè, fàbriques de sucre...) i per traçar la xarxa de transport terrestre i marítim imprescindible. Els capitals provenen de grans companyies i de societats capitalistes que obtenen grans beneficis, que es troben exposats a les fluctuacions del mercat internacional. Són un cas clar d'explotació i injustícia, per això són fàcilment víctimes dels canvis polítics (revolucions...).

*Exemple: agricultura dels països nous d'economia capitalista com EEUU. Té l'agricultura més especialitzada del món. El paisatge està dominat per les línies geomètriques, les carreteres formen una retícula ordenada i monòtona. L'hàbitat és dispers. La productivitat és elevada, s'empren tècniques científiques. L'agronomia ha aconseguit:

• Espècies que maduren totes alhora, cosa que permet la mecanització de la recol·lecció (ex: tomàquets).
• Espècies més resistents a les malalties.

Dipsosa de molta terra, però la mà d'obra és escassa i cara, per l'alt nivell de vida del país. Es substitueix per una mecanització molt intensa. Cada explotació s'especialitza en uns productes per obtenir una producció massiva al millor preu.

- Cooperativa: ficar terres, màquines... en comú. Es cobren sous i reparteixen beneficis.

- Societats anònimes.

- Agricultura a temps parcial.