Estructura de l'atmosfera: Troposfera, Estratosfera, Mesosfera, Termosfera i Exosfera

Estructura de l'atmosfera parte 1

La troposfera

La troposfera s'estén des de la superfície i la seva gruix varia entre els 9 km sobre els pols i els 18 km sobre l'equador, amb una alçada mitjana de 12 km. El límit amb l'estratosfera, la tropopausa, no només varia amb la latitud sinó també de mode estacional.

La temperatura mitjana és d'uns 15, 16 graus, però es redueix de forma uniforme segons l'anomenat gradient tèrmic vertical (GVT), que és de 6,5 graus per cada km. La temperatura a la tropopausa és més baixa a l'equador, ja que es troba a més altura, on pot arribar als -80 graus que als pols, on és aproximadament d'uns -45 graus.

A la troposfera s'hi troba el 80% de la massa atmosfèrica, amb la major part de vapor d'aigua i CO2 atmosfèrica, i és una capa turbulenta en la qual s'originen els fenòmens meteorològics que condicionen el clima, els processos geològics i la vida en la superfície del planeta. En aquesta capa també trobam quantitats variables de pols en suspensió, que es concentra principalment en els primers km (l'anomenada 'capa bruta'), constituït per partícules sòlides d'origen divers i que és el generador de l'smog fotoquímic de zones industrials, en actuar com a nuclis de condensació de l'aigua. A més, la troposfera és la capa més afectada directament per la contaminació atmosfèrica d'origen antropogènic.

Estructura de l'atmosfera parte 2

La estratosfera

La estratosfera s'estèn des de la tropopausa fins als 50 km d'altura aproximadament, el límit amb la mesosfera que rep el nom de estratopausa. La temperatura augmenta amb l'altura fins arribar als 0oC a l'estratopausa. En aquesta capa es genera la major part de l'ozó atmosfèric, que es concentra entre els 15 i 30 km d'altura formant l'anomenada capa d'ozó. Les molècules de O3 absorbeixen una gran part de la radiació UV que forma part de l'espectre solar, actuant com a un gran filtre protector per a la vida en la superfície del planeta, la qual cosa explica l'augment de temperatura que es registra al llarg d'aquesta capa.

La mesosfera

La mesosfera va des de l'estratopausa fins als 80 km d'altura, on es troba el límit amb la termosfera que rep el nom de mesopausa. En aquesta capa, la temperatura disminueix progressivament fins arribar als -100oC aproximadament. Alguns autors i autores creuen que en aquesta capa es desintegren els meteorits pel fregament de partícules, produint les estrelles fugaces, però d'altres responsabilitzen d'aquest fenomen a les altes temperatures de la termosfera.

Estructura de l'atmosfera parte 3

Termosfera o ionosfera

La termosfera, també anomenada ionosfera, va des de la mesopausa fins al límit amb l'exosfera, a una alçada d'entre 600 i 800 km, que rep el nom de termopausa. En aquesta capa es poden assolir temperatures de fins a 1500oC, com a conseqüència de l'absorció d'energia solar d'ona curta per molècules atmosfèriques molt ramificades. Degut a l'absorció de les radiacions solars, el nitrogen i l'oxigen perden electrons i queden ionitzats amb càrrega positiva, i els electrons que s'han després originen camps elèctrics en tota la capa. La interacció de les partícules subatòmiques procedents del Sol amb els àtoms ionitzats dona lloc a fenòmens lluminosos anomenats aurores polars (aurora boreal al PN i aurora austral al PS) que sucedeixen a prop dels pols magnètics. A la ionosfera és on reboten els senyals de ràdio i televisió que es fan servir a les telecomunicacions.

La exosfera

L'exosfera s'estén des de la termopausa fins als 10.000 km, segons alguns autors, on es troba el límit de l'atmosfera. Té una densitat de gasos molt baixa, majoritàriament He i H, fins a ser similar a la de l'espai exterior, gairebé buit. Aquesta capa és més obscura perquè no hi ha gairebé matèria que pugui absorbir la llum, i la poca densitat de la capa fa impossible mesurar-ne la temperatura, tot i que la comunitat científica parla de xifres al voltant de 1000oC.