Estructura atòmica i bioelements: TEMA 1

Estructura atòmica i bioelements

Element químic: No es pot descompondre en altres x reaccions químiques. Està constituït per un sol tipus d'àtom (H, O, C...).

Àtom: Part més petita d'un element químic. Nucli = p+ i n0 escorça = e-. Mateix número de prot, neut i ele, excepte l'àtom d'H.

Molècula: 2 o més àtoms. Poden ser molècules homogènies (O₂) o heterogènies (H₂O).

Substància composta: 2 o més elements químics.

Enllaços químics:

• Iònic: Un dels àtoms capta e- de l'altre. Àtom que capta = anió. Àtom que perd = catió. Àtom amb - de 4 e- en l'últim orbital té tendència a donar-los (es queda amb càrrega +) = element químic electro+ o metàl·lic. Si té + de 4 e- els captarà (es queda amb càrrega -) = element químic electro- o no metàl·lic.
• Covalent: 2 àtoms comparteixen e-. Si els àtoms units tenen electronegativitat semblant = molècules apolars (àtoms iguals: O₂). Si uns àtoms atrauen + cap a si els e- = molècules dipolars (àtoms dif: H₂O).
• Enllaç d'hidrogen: Es dona entre molècules dipolars. La mida tan petita de l'àtom d'H permet que l'altre àtom s'hi aproximi molt. L'aigua és líquida pq les molècules s'atrauen molt entre si.
• Van Der Waals: Es dona entre molècules apolars per les atraccions electroestàtiques en moments det i així sorgeixen dipols instantanis.

Bioelements:

• Primaris: Formen les biomolècules orgàniques (glúcids, lípids, prot i àcids nucleics). Són les que constitueixen tots els éssers vius.
• Secundaris: La resta. 2 tipus. Indispensables (es troben en poquíssima proporció però són imprescindibles: Ca-> closques, esquelets, reaccions..., Na i K -> impuls nervios, Mg -> component d'enzims i clorofil·la, Cl, Fe, I). Variables (poden faltar en alguns org: Br, Zn i Ti). Oligoelements: Inferiors al 0,1%. Bioelem plàstics: + del 99%.
• L'aigua: Característiques: Elevada força de cohesió (capilaritat, turgència...), elevada calor específica (estabilitzador tèrmic de l'organisme), elevada calor de vaporització (bona substància refrigerant quan s'evapora), densitat + alta en estat líquid que sòlid (permet la vida sota rius...), elevada constant dielèctrica (dissoldre compostos iònics i covalents) i baix grau d'ionització.
• Funcions en els éssers vius: Dissolvent i transport de substàncies, funció bioquímica, estructural, mecànica amortidora, termoreguladora.
• Propietats dissolucions: Difusió (repartició de les partícules d'un fluid en el si d'un altre en posar-los en contacte), Osmosi (pas del dissolvent entre 2 solucions de concentració diferent a través d'una membrana semipermeable que impedeix el pas del solut), Estabilitzat del pH (la constància del pH és gràcies a les sals minerals dissoltes que formen les dissolucions tampó).
• Propietats dispers coloidals: Capacitat de presentar-se en estat gel (es produeix quan la fase dispersa és un líquid i la fase dispersant són fibres entrellaçades entre les quals queden retingudes les molècules del líquid), elevada viscositat (resistència al moviment), elevat poder adsorbent (atracció que fa la superfície d'un sòlid sobre líquid), efecte Tyndall (si il·luminem lateralment sobre fons fosc la dispersió s'observa opalescència), sedimentació (si es sotmeten a forts camps gravitatoris poden sedimentar les partícules), diàlisi (separació de les partícules disperses d'elevat pes molecular de les de baix pes gràcies a una membrana que només deixa passar les petites), electroforesi (transport de les partícules coloidals a través d'un gel gràcies a l'acció d'un camp elèctric).