Estructura atòmica i propietats de la matèria

Orbital

Orbital: un orbital atòmic, segons el model ondulatori de l'àtom, és una funció d'ona que ens descriu una regió de l'espai on hi ha una alta probabilitat de probar un e- en un determinar estat energètic, fixats en els nombres quàntics n, l i m. Càrrega nuclear efectiva (Apantallament): considera que l'atracció de l'e- pel nucli està debilitada per la repulsió que exerceixen sobre ser els altres e- de l'àtom. P: (aug) nº atomic, + càrrega, + força. G: la càrrega e- externa és la mateixa. Radi atòmic: distància que hi ha entre el nucli d'un àtom  i l'e- més extern. G: (aug) abaix P: (aug) esq. Radis iònics: cations: menors dimensions, cedeixen e-, radi més petit. anions: majors dimensions, absorveiexen e-, radi més gran G1:1+,G2:2+,G13:3+,G14:4+-,G15:3-,G16:2-,G17:1-,G18:0 EI:(major atracció eal nucli, (aug)EI)  mínima E necessària xq un àtom neutre d'un element, en estat gasós i en el ser estat electrònic fonamental, cedeixi un e- del seu nivell extern i doni lloc a un ió monopositiu. P: (aug) nº atòmic, (aug) atracció nuclear sobre e- + extern, (dis) R, (aug) càrrega nuclear. G: (aug) nº atòmic, (dis) atracció nuclear sobre e- + extern, (aug) R, (dis) EI, no varia càrrega nuclear. AfinitatE: E intercanviada en el procés pel qual cosa un àtom neutre, en estat gasós i en el seu estat electrònic fonamental, rep un e- i es transforma en un ió mononegatiu. (AE aniò positiva) G: AE (aug), (aug) nº atòmic, (aug) R, (dis) atracció nucli pel nou e-, AE (aug). P: AE (aug), (dis) nº atòmic, (aug) càrrega nuclear, (dis) R (serà +gran el que allibera E) Electronegativitat: tendència per atraure els e- d'altres àtoms amb els quals estan enllaçats. (+electron. àtom +petit I +protoons) G: àtoms +electron. menor nº atòmic, R(aug), EN (aug) P: àtoms +electroneg. major nºatòmic, EN aug esq.dreta.

Gasos

Gasos: No tenen forma definida; el seu volum és variable. Flueixent fàcilmen. Es difonen amb rapides un gas amb un altre. Baixa densitat. Líquids: No tenen forma definida; el seu volum és K. Flueixen fàcilment. Es difonen ràpidament un liquidatie en un altre. La seva densitat és elevada. Tenen tensió superficial. Sòlids: Forma i volum definits i K (FA intensses) pràcticament incompressibles (particules molt properes). Densitat elevada. Baixa velo. difusió però no nul·la, vibració explica els buits. Llei gasos:Boyle i Mariotte: pV=k (n i T=k) Charles i Gay-Lussac: V/T=k (n i p=k) Llei completa: pV/T=k (m=K) Llei Avogadro: V=kn (p I T=K) Estats ideals: pV=nRT Dalton: p_i=p_T·X_i Graham: V_A/V_B= arrel.M_B/M_A. T.Cinetico.: Pressió gas: p=2/3·N/V·1/2·mv²E cinètica mitjana: E_c,m=1/2Mv²Eq. estat gasos ideals: pV=2/3E_c,m Relació E_c i T: E_c,m=2/3RT Velo.molecular: v=arrel.(3RT)/M Vaporització liquids:Pressió de vapor: p que exerceix el v en equilibri amb el liq. en una T determinada. Punt ebull.normal: la T a la qual la p de v s'iguala amb la p atom. exercida sobre la superf. del liq. Calor de vaporitz: calor absorvida per la massa del líq. per tal de convertir-se en V a la Td'ebulli. Fusió dels solids:Punt fusió normal: T a la qual el s passa a liq. (1atm) Calor de fusió: calor necessària per fondre la massa a la temperatura de fusió. Eq. entre fases: Fase: qualsevol part uniforme d'un sistema, separada de les altres parts del sistema per superf.-límit definities. Diagrama de fases: expressa les relaciona entre els tres estas d'una subs. en funció de la p i la T. T crítica: T més elevada a la qual un gas pot condensar-se a liquidar per compressió. Punt triple/crític: valors de la p i la T als quals es produeix l'euilibri dels 3 estats. Gasos reals: altes P i baixes T. Liqüefacció: gas a liq. sent un gas a T.ambient. 

Record

Record.: p: 1 atm, 760 mmHg, 1,013·10⁵Pa. CCNN(gasideal): 22,4L, 1 atm, 273K  Kg: 8,31Pa·m³/Kmol  g: 0,0082atmL/Kmol. g:0,0083barL/Kmol M(molaritat):mols solut/Ldissol. m(molalitat): mols solut/kg dissol. %massa: massa compo/massa sol. ·100 %volum: Volum compo./volum sol. ·100 X: mols compo./mols totals Q=C_e·m·T Q=m·C_L isoterma crítica: no es podrà&nbspplicuar +.  Espectre d'emissió: la radiació emesa per un element quan se li comunica prou E. E=h(kPlank)·v(freq) 'landa'(long.ona)=c/v(freq) metanal:CH₂Ometà: CH₄ ozó O₃ amoníac: NH₃ bromur d'hidrogen: HBr