Estructura atòmica i radioactivitat: resum

Estructura atòmica

400 aC Demòcrit: va considerar que la matèria estava constituïda per partícules molt petites que no podien dividir-se en part. Més petites.

1803 Dalton: model estàtic, sense nucli, sense càrrega. La matèria està formada per àtoms, cada element químic està format per àtoms de diferent tipus, cada tipus d'àtom té propietats físiques/químiques característiques, poden establir enllaços químics i fer agrupacions estables.

Àtom = 10^-10 m diàmetre, elèctricament estable perquè té tants electrons com protons. El nucli té el 99,9% de la massa de l'àtom, càrrega neta positiva i nucli de 10^-15 m radi, es manté unit per la força nuclear forta amb què protons i neutrons s'atrauen.

Massa atòmica

Neutrons + protons = nucli

Nombre atòmic

Protons = nucli

Tots els àtoms d'un mateix element tenen el mateix nombre atòmic.

Isòtops

Àtoms d'un mateix element que tenen un nombre diferent de neutrons. Isòtops del mateix element: mateix nombre de protons, diferent nombre de neutrons, diferent massa. Isòtops inestables es descomponen radioactivament perquè la força nuclear d'atracció dels nucleons no compensa la força elèctrica de repulsió dels protons.

Ions

Àtoms amb càrrega elèctrica neta positiva o negativa perquè han perdut o guanyat electrons.

Catió

Ió que ha perdut un o més electrons i té càrrega neta positiva.

Anió

Ió que ha guanyat un o més electrons i té càrrega neta negativa.

En els elements, els àtoms agrupats tenen igual nombre atòmic. En els compostos, els àtoms agrupats tenen diferent nombre atòmic.

Enllaços químics

Enllaç iònic

Unió d'íons amb càrrega de signe oposat.

Enllaç covalent

Unió d'àtoms que comparteixen parells d'electrons.

Enllaç metàl·lic

S'estableix entre diversos àtoms que cedeixen electrons i formen un núvol d'electrons lliures compartit per tots.

Radioactivitat natural

Fenomen en què el nucli d'un isòtop inestable emet partícules subatòmiques i energia de forma espontània.

Partícules alfa

Emissió de partícules amb càrrega positiva. Formades per dos protons i dos neutrons, de nuclis d'heli. Quan un isòtop radioactiu emet una partícula alfa, el seu nombre atòmic es redueix en dues unitats i la seva massa atòmica en quatre.

Partícules beta

Emissió d'electrons originats per la desintegració d'un neutró en un protó i un electró. Quan un isòtop radioactiu emet una partícula beta, el seu nombre atòmic augmenta en una unitat, el nou protó es queda al nucli i la massa atòmica no canvia.

Raigs gamma

Emissió de partícules alfa i beta sovint acompanyada de l'emissió d'ones electromagnètiques de energia molt alta: els raigs gamma. No comporten emissió de nucleons ni la seva transformació. No modifiquen la massa ni el nombre atòmic de l'isòtop que les emet.