Estructura i autarquia del Nou Estat Franquista

L’ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT

Lleis fonamentals.

FUERO DEL TRABAJO. 1938 Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.

LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS. 1942 Crea les Corts com a òrgan legislador supeditat a la funció sancionadora del “Caudillo”.

FUERO DE LOS ESPAÑOLES 1945. Conjunt de deures i drets dels espanyols. La relació de drets no anava acompanyada de cap garantia per poder exercir-los.

LLEI DEL REFERÈNDUM NACIONAL. 1945 El cap de l’Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes.

LLEI DE SUCCESSIÓ 1947. Establia ESP com a regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme.

LLEI PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO 1958. Actualitza els principis directius de l’Estat. Funcionaris públics obligació jurar els ‘principios del movimiento’ abans de prendre possessió.

Dictadura franquista intent imatge de legalitat. Promulgació lleis fonamentals per substituir una constitució i creació d’unes Corts per aparença de sistema parlamentari. Entramat polític amb el nom “Democràcia orgànica”

LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA:

Franquisme rebuig sistema democràtic (voluntat popular, sufragi i separació de poders). Construcció nou Estat inspiració Estat corporativista italià. Organització i participació popular unitats bàsiques: família, municipi i sindicat. Sistema anomenat: democràcia orgànica (intent de legitimitat democràtica del franquisme, evitant la democràcia representativa). Representació popular en les institucions de l’Estat: Llei Constitutiva de les Corts. Representants anomenats procuradors, designats pel poder i membres de l’aparell franquista. També procuradors pel seu càrrec (alcaldes, rectors, jerarquia església). Representació corporativa per terços: sindical, entitats i administració local (ajuntaments i diputacions). 1966, procuradors terç familiar (sufragi caps de família). Corts franquistes, no elegides democràticament i sense poder legislatiu. Òrgan de col·laboració amb el cap d’Estat. Pla territorial, transmissió del poder: governadors civils (+movimiento) provincials. També governador militar per província i estructura militar de les capitanies generals. Ajuntaments, caps locals del movimiento i elegits pel governador civil. Sindicats verticals, depenien d’un secretari general amb rang de ministre. Llei d’unitat sindical (1940), inspiració model corporatiu feixisme italià, integració empresaris i treballadors. Estat, tutela classe obrera, dictava condicions laborals, no negociació col·lectiva, ni vaga (il·legal). Salaris baixos i beneficis empresarials molt elevats.

AUTARQUIA I RACIONAMENT

Atarquia i els seus efectes. 1939-1959. Objectius principals primera etapa del franquisme, autosuficiència econòmica (autarquia). Foment política econòmica d’aïllament exterior i substitució lliure mercat per intervenció de l’Estat en l’economia (Discurs feixista i patriòtic). 3 àmbits d’actuació: Reglamentació comerç exterior: control del l’Estat importacions i exportacions (autorització administrativa). Limitació al màxim els intercanvis amb l’exterior, reduint les importacions als productes imprescindibles. Resultats restriccions, encariment productes importats (ex. petroli) i gran escassetat béns de consum. Foment de la industria: finalitat independència militar i política. Lleis i mesures per creació d’empreses públiques i nacionalització sectors indispensables. Foment industria béns d’equip amb ajudes públiques, amb conseqüències elevada despesa pública i inflació important. 1941, nacionalització ferrocarrils (RENFE) i 1945, compañia telefónica Nacional (CTNE). 1941, fundació INI: impulsa creació empreses públiques, per produir béns que el sector privat no fabricava (manca de rendibilitat o altes inversions). Inversions de l’Estat en sectors interessos de defensa militar. Principals empreses del grup: Iberia (1943), Banco Ext. España (1943), Endesa (1944), Ensidesa (1949) i Seat (1950). Sector agrari: Estat regulació producció, comercialització, preus, consum de la majoria de productes. Baixos preus oficials, descens de la producció i de la productivitat. Resultat política autàrquica: profund estacament econòmic. Col·lapse del comerç exterior, descens de la producció, consum i disminució nivell de vida de la població. Frenada de les tendències modernitzadores de l’economia espanyola (inicis s.XX) i ampliació diferències nivells de benestar dels països EU (Espanya 15 anys a recuperar nivells de 1935). CAT, industries majoritàries a béns de consum, no consideració d'interès nacional pel franquisme, conseqüències negatives, fora dels privilegis atorgats a altres indústries. Racionament i mercat negre. Autarquia, Estat control del mercat. Productors agrícoles, obligació lliurament de producció a preu de taxa i venda per part de l’Administració a preu regulat. Resultat: manca d’abastament d’aliments i racionament de productes de primera necessitat. Distribució mitjançant cartilla de racionament (vigent fins 1952). La taxació de preus d’aliments per sota del seu valor, productors amagaven la producció i venda al mercat negre (guanys més elevats). Frau mercat negre: aliments, matèries primeres i productes industrials (preus 3-4 vegades superiors als oficials).