Estructura i Autors Clau de la Tragèdia i Comèdia Grega Antiga

Estructura de la Tragèdia Grega (1.3)

• Pròleg: Diàleg o monòleg introductori. Exposició dels fets i presentació dels actors.
• Pàrode: Entrada del cor.
• Episodis: Escenes dialogades entre el corifeu i l’actor o entre els actors. Equivalen als actes.
• Estàsims: Separacions entre els episodis. Acció aturada. Intervenció del cor i reflexió sobre el desenvolupament de l’obra.
• Èxode: Desenllaç, sortida dels actors, reflexió del cor i la seva sortida.

Primers Autors i Evolució de la Tragèdia (1.4)

• Tespis va crear la tragèdia. Cap al 534 aC va ser vencedor de la primera representació oficial d'una tragèdia.
• Després d'ell, Clístenes, Quèril, Frínic i Pràtinas van aportar a la tragèdia.
• Obres destacades: Quèril (Alope); Frínic (Els perses i Les fenícies).
• Èsquil, Sòfocles i Eurípides són els màxims representants de la tragèdia antiga.

Orígens i Característiques de la Comèdia Grega

• Segons Aristòtil, la tragèdia nasqué del mateix culte a Dionís. En les festes camperoles en honor del déu, els vinyataires recorrien els camps en escamots festius.
• Sabem que al Peloponnès es feien farses grolleres des de temps immemorials, que al segle VI aC foren introduïdes a l’Àtica.
• A partir del 486 aC, a Atenes, la comèdia aconseguí la dignitat literària, en poder ser presentada oficialment.
• La comèdia es caracteritza pel desenllaç feliç i per la intenció crítica, satírica i, de vegades, moralitzadora.

La Comèdia Antiga (2.1)

• Sovint surten en escena personatges contemporanis, com ara Sòcrates.
• Els actors portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques.

Estructura de la Comèdia Aristofànica (2.1.2)

Pròleg

Dos personatges exposen d'una manera resumida la situació inicial.

Pàrode

Entrada del cor a escena.

Proàgon

Escena per presentar els protagonistes de l'àgon.

Àgon

Debat verbal entre l'heroi còmic i el seu antagonista; es resol sempre a favor de l'heroi.

Paràbasi

Els actors sortien de l’escena; llavors, el cor tallava l’acció, es treien les màscares i el corifeu, en nom del poeta, s’adreçava al públic per tractar temes d'actualitat.

Escenes iàmbiques o dialogades

En forma de diàleg s'exposa el que ha passat fora de l'escenari.

Èxode

El cor abandona l'escena i s'acaba feliçment la comèdia.