Estructura del mercat audiovisual i cultural a Espanya

En els anys 90, es va produir un increment de tots els indicadors principals a Espanya. En el nou segle, es va observar un augment d'espectadors i sales. En els últims 10 anys, les sales i cinemes han experimentat canvis en la recaptació i espectadors. Malgrat això, les produccions espanyoles continuen creixent i es manté una tendència de distribució intensiva i extensa. A Catalunya, s'ha observat una davallada d'espectadors i recaptació a les sales entre el 2006 i el 2014.

Indústria Fonogràfica

En l'àmbit digital, es mantenen les mateixes etapes de la cadena de valor tradicional. No obstant això, s'han alterat les relacions i la manera d'interactuar dels agents. Després de 12 anys de baixades, el 2014 va experimentar un augment de la facturació de les discogràfiques espanyoles, gràcies a l'augment del mercat digital.

Indústria Editorial

En els últims 10 anys, s'ha observat una hiperinflació dels títols editats i una disminució de la tirada mitjana per títol. A més, s'ha produït un increment del 0,6% en la facturació al 2014 respecte al 2013. El sector editorial es troba cada vegada més globalitzat, amb una forta concentració de la facturació a les comunitats de Catalunya i Madrid.

Mitjans de Comunicació

Els nous actors del joc global de la cultura provenen ara del sector tecnològic, generant sinergies. La inversió publicitària, font important d'ingressos, està correlacionada amb la situació econòmica del país. En el sector de la televisió, Antena 3 i Mediaset controlen més del 80% de la publicitat, mentre que en ràdio, 3 cadenes acaparen gairebé el 70% de l'audiència.

Televisió i Ràdio

La televisió continua sent el principal model de negoci, amb una forta incidència de la crisi en la baixada d'ingressos i les retallades de les subvencions públiques. En ràdio, les emissores de major audiència operen a nivell nacional i internacional, amb un augment del 4,3% en la facturació al 2013 després de 6 anys.