Estructura i Funció del Nucli Cel·lular: Porus, Nuclèol i Biodiversitat

Complex del Porus Nuclear

El complex del porus nuclear està format per proteïnes que l'envolten. Presenta una estructura discoïdal amb 8 grànuls o masses de ribonucleoproteïnes que formen un anell. La llum del canal està tapada per 8 partícules proteiques còniques, les quals deixen un canal que pot ser obturat per una proteïna central. Així, els porus regulen el pas de subunitats ribosòmiques i proteïnes petites.

Funcions del Porus Nuclear

• Separa el nucleoplasma del citosol, evitant que enzims del citoplasma interfereixin al nucli.
• Regula l'intercanvi de substàncies a través dels porus.

La làmina nuclear intervé en la constitució dels cromosomes a l'inici de la divisió cel·lular i en la distribució de la cromatina al nou nucli, gràcies als punts d'unió entre la làmina nuclear i les fibres de DNA. També participa en la formació de l'embolcall nuclear de la cèl·lula filla.

El Nuclèol

El nuclèol és un corpuscle esfèric sense membrana que es troba dins del nucli en interfase. Desapareix durant la divisió cel·lular i es torna a formar a partir dels cromosomes quan aquests es desespiralitzen. La seva funció principal és fabricar l'ARN nucleolar (RNAn), que després es transforma en ARN ribosòmic (RNAr), essencial per a la formació dels ribosomes. Està constituït per ARN i proteïnes, amb dues parts que s'uneixen durant la síntesi de proteïnes.

Estructura del Nuclèol

Zona Fibril·lar

És la part interna, constituïda per RNAn associat a proteïnes. S'origina a partir dels sectors de les fibres de DNA que contenen els gens per a la síntesi del RNAn, anomenats organitzadors nucleolars. Com que contenen diversos gens iguals, transcrits per diferents ARN-polimerases, es formen RNAn de diferents longituds, constituint les estructures plomoses.

Zona Granular

És la part perifèrica, constituïda per RNAr associat a proteïnes, formant les subunitats ribosòmiques. Aquestes subunitats surten pels porus nuclears cap al citosol. S'origina quan les fibres de RNAn es desprenen i es condensen amb les proteïnes ribosòmiques que han arribat al nuclèol.

Tècniques d'Estudi dels Cromosomes

• Mètode de Feulgen: Tinció amb colorants bàsics (fucsina) que mostra regions heterocromàtiques (molt tenyides) i eucromàtiques (dèbilment tenyides), relacionades amb diferents graus de condensació del DNA. En cromosomes humans, l'heterocromatina constitutiva es troba al costat del centròmer i en bandes al llarg del cromosoma.
• Tècniques de Bandes Cromosòmiques: Mètodes de tinció per distingir bandes de diferent intensitat, útils per detectar alteracions en l'estructura dels cromosomes.

La Importància de la Biodiversitat

Tots els éssers vius tenen un paper essencial en els ecosistemes, com ara formar part d'una xarxa tròfica. Es crea així una interdependència, on la pèrdua d'una espècie pot afectar negativament altres espècies de l'ecosistema.

Per Què Conservar la Biodiversitat?

• Facilita el manteniment dels ecosistemes, crucial per a la nostra supervivència.
• La diversitat genètica permet l'existència de varietats dins d'una espècie.
• És una font inesgotable de recursos materials i ecològics.
• Té valor intrínsec com a font de plaer i gaudi, amb raons ètiques, interès científic i usos futurs.
• Protegeix contra l'aparició de malalties zoonòtiques i pandèmies.