Estructura i funcions de les cèl·lules i organismes vius

Cèl·lula procariota- No tenen membrana nuclear – un cromosoma circular – Ribosomes en el protoplasma – Paret cel·lular – No presenten moviments interns – Tenen enzims respiratoris en replegaments de la membrana plasmàtica – Bacteris, cianofícies

Cèl·lula eucariota-Tenen membrana nuclear – cromosomes múltiples – citoplasma: Ribosomes, mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi – citoesquelet i moviments del citoplasma – enzims respiratoris en els mitocondris

Funcions de relació: Captació d’estímuls externs, respostes enfront diversos estímuls: temperatura, llum, humitat, salinitat. Capacitat de moviment
Funcions de nutrició: Intercanvi de substàncies entre el medi i l’ésser viu i la seva posterior transformació – L’intercanvi de matèria i energia es imprescindible per dur a terme les seves funcions vitals
Organismes autotròfics: Sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria mineral, Utilitzen energia lluminosa, captada per la clorofil·la, Fotosíntesi
Organismes heterotròfics: Utilitzen la matèria orgànica del medi i transformen mitjançant processos digestius
Respiració cèl·lular: La matèria orgànica obtinguda es utilitzada per produir energia o sintetitzar macromolècules. L’obtenció d’energia es realitza per mitjà de la respiració cèl·lular, que té lloc en els mitocondris. Aquest procés requereix oxigen que s’ha de prendre de l’exterior.
Funció de reproducció: Producció de individus semblants que permet la supervivència de l’espècie. -Asexual: Intervé un individu que origina individus idèntics. -Sexual: 2 individus de cèl·lules reproductores(gàmetes). En unir-se(fecundació), originen un nou ésser(zigot), semblant als progenitors
Reproducció cel·lular en eucariotes: Mitosi. Una cèl·lula dóna origen a dues cèl·lules filles que tenen el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula progenitora. Els descendents son idèntics. Meiosi. La cèl·lula progenitora sofreix dos divisions consecutives i dóna origen a quatre cèl·lules filles amb la meitat de cromosomes
Els fongs viuen sobre restes orgàniques o sobre organismes vegetals i animals, són heteròtrofs.
F. Sapròfits: Descomponen la matèria orgànica: xampinyó, floridura del pa, llevat
F. Paràsits: Viuen sobre un altre organisme; mildium, candida
F. Simbionts: estableixen una relació de benefici mutu amb organisme autòtrofs: líquens, micorrizes (pi pinyer i pinetell)

Alguns fongs poden ser perjudicials: la floridura del pa, el peu d’atleta, el mildium de la vinya
Fongs importància econòmica: llevats per produir pa, cervesa, vi, producció de formatges i d’antibiotics

Proteïnes: carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
Constituients més característics dels éssers vius:
P. Estructurals: teixit muscular, teixit cardíac
P. De reserva(llavors, albúmina de la sang)
P. Funcionals (enzims, hormones, anticossos
Aminoàcids, les més senzilles (glicina, alanina, valina, leucina, isoleucina, etc)
Dos grups proteïnes: holoproteïnes(una cadena d’aminoàcids) – heteroproteïnes(una o varies cadenes d’aminoàcids associats a altres substàncies(hemoglobina))

Glúcids: carboni, hidrogen i oxigen
Monosacàrids(glucosa) sucres solubles, directament assimilables
Disacàrids(sacarosa) sucres solubles, no directament assimilables
Polisacàrids(midó) no solubles

Lípids: carboni, hidrogen i oxigen. Substàncies grasses(olis i greixos)
insolubles en aigua. Àcids grassos, colesterol

Algues pluricel·lulars: tal·lus, òrgan foliaci poc diferenciat – parts: rizoide, caulidi i fil·lidi
tipus: verdes: gran resistència a les condicions desfavorables marees baixes, pigments fotosintètic clorofil·la i carotes.
brunes: profunditats molt lleugeres, pigment ficoxantina
vermelles: aigües càlides i tranquil·les, a més profunditat, pigment ficoeritrina

Seguretat d'un centre docent, el conjunt de mesures i activitats que permetran evitar o disminuir els danys o les perdues que provinguin deis riscs que poden afectar I'edifici escolar, i principalment els seus ocupants

Plantes: Organismes pluricel·lulars, organització celular eucariota, paret celular de celulosa, autotrofs i realitzen la fotosintesi, tenen clorofila i altres pigments, viuen medi terrestre i aquàtic, fecundació especialitzada formant un zigot, poden tenir o no teixits especialitzats.

Plantes que produeixen llavor: Briòfits (molses), pteridofits (falgueres), espermatofits (gimnospermes, angioespermes (monocotiledonies, dicotiledones))

Sem. I diferencies plantes i algues: A diferencia de les plantes vasculars, les algues no tenen una veritable arrel, tall, fulles o teixit vascular i la seva forma de reproducció es simple. Su cos vegetatiu es una estructura anomenada tall. Les algues a diferencia de les plantes, no tenen teixits veritables.

Sem. I diferencies algues i fongs: Les algues són d'aigua dolça i salada, en superfície amb roques i en arbres. Són productors, diverses espècies s'alimenta d'elles. Són plantes no vasculars, contenen clorofil·la i amb estructures reproductores simples. Els fongs son plantes simples sense clorofila. Poden ser unicelulars i pluricelulars. Diferència amb els Fongs és la presència de plastidis i la clorofil·la. Els fongs són descomponedors i les algues productors. Els fongs són de vida fixa i les algues posseeixen moviments.

Lavor: La llavor és l'òrgan que es desenvolupa a partir del primordi seminal dins l'ovari de la flor, i que representa l'estructura de supervivència de les espècies vegetals. Es forma com a conseqüència d'una doble fecundació: un nucli espermàtic del gra de pol·len es fusiona amb un nucli del sac embrional i dóna lloc a l'embrió; el segon nucli espermàtic del gra de pol·len s'uneix al nucli central del sac embrional, i dóna lloc a un teixit triploide que és l'endosperma secundari.

Angioesperma: Ovari tancat, l’ovari es transforma en un fruit facilitant la dispersió de les llavors,flors vistoses (hermafrodites), polinització pel vent, animals i aigua, perennes o caduques, port llenyós, arbustiu o herbaci

Ginoesperma:  Llavors nues, no protegides. Flors unisexuals, poc vistoses. El conjunt de flors femenines es transformen en una pinya i allibera les llavors. Fulles perennes. Arbres llenyosos.

Monolicotidania: Plantes angiespermes amb un sol cotiledó.

Dicotiledònies: Classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatofits, subdivisió dels magnoliofitins.

Protozous. Caractr: unicel·lulars, eucariotes, heterotròfics, consumidors, mòblis, aquàtics o dins altres organismes
Flagel·lats: malaltia de la son, mosca Tsétsé
Rizòpodes: rarament paràsits, amoeba
Ciliats: aigües dolces, reproducció per mitosi
Esporozous: causant toxoplasmosi

Animals: Fecundació és la unió d’una oosfera amb un anterozoide, o d’un òvul amb un espermatozoide que sigui de la seva pròpia espècie
Tipus fecundació: Interna (zigot dins femella) Externa (ovípars)