Estructura i funcions de les institucions autonòmiques

C. El tribunal superior de justícia

Màxima instancia judicial en relació amb la interpretació del dret autonòmic. La seva jurisdicció és tota la comunitat autònoma, especialitzats en: civil, penal, social i admin. S’encarreguen de les causes i casos previstos de la llei orgànica del poder judicial i als estats autonoms.

D. Altres òrgans institucionals

• Defensor del Poble: institució independent pot supervisar l’activitat de les administracions publiques i retre compte al parlament.
• Tribunal de Comptes: fiscalitza i controla els comptes i la gestió econòmica de la auto i serv publics

E. L'Administració autonòmica Estructura:

- Administració general de les C.A: es concentra a les conselleries, considerades com a òrgans administratius complexos que comprenen una o diverses àrees homogènies d’activitat administrativa.

- Administració periférica de les C.A: o delegacions provincials les competències de les quals en general les han assumit les diputacions provincials.

- Òrgans consultius: consell consultiu objectiu assessorar i emetre dictàmens sobre els disposicions dels òrgans executius. Consell economic I social consultors del govern autonomic en matèria socioeconòmica I laboral.

- Organisme públics: objectiu executar o prestart servei públics amb més eficàcia. Exemples: agència catalana del consum I servei d’ocupació de Catalunya (soc)

1.4 Finançament de les comunitats autònomes

Ingresos de les comunitats autònomes estan constituïs per:

- Impostos, taxes i contribucions especials propis.

- Emissió de títols de deute públic (bons, obligacions..)

- Transferències del fons de compensació interterritorial i altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat.

Fons de compensació interterritorial: objectiu corregir els desequilibris econòmics interterritorials.

Sistema finançament: règim comú: estat recapta uns impostos i dóna una part a les comunitats autònomes. Règim especial o foral: comunitats autònomes recapten impostos i una part d’aquests impostos els-hi dóna a l’estat, és a dir a Madrid.

2. La provincia 2.1 Concepte i finalitats

Província és una entitat local amb personalitat jurídica propia, determinada per l’agrupació de municipis i una divisió territorial per al compliment de les activitats de l’estat.

Finalitats de la provincia

- Constitució española: fixar la demarcació territorial per a la prestació de serveis de l’estat

- Llei reguladora de les bases del règim local: servir d’element de suport i cooperación entre els municipis de la provincia, i entre aquesta, la comunitat autònoma i l’estat.

A. Capacitat Les seves potestats i prerrogatives són:

- tributària i financera

- programació i planificació

- reglamentària i d’autoorganització

- execució forçosa i sancionadora

B. Elements

- Població: formada per la población dels municipis compresos a la provincia.

- Territori: agrupació de municipis

- Organització