Estructura Interna de la Terra: Capes, Discontinuïtats i Dinàmica Geodinàmica
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,4 KB
Estructura Interna de la Terra: Capes i Discontinuïtats
Les capes de la Terra es separen mitjançant discontinuïtats sísmiques, identificades gràcies a l'anàlisi de les ones sísmiques.
Principals Discontinuïtats Sísmiques
- Discontinuïtat de Mohorovičić: Separa l'escorça del mantell. La seva profunditat és variable, entre 30 i 70 km.
- Discontinuïtat de Repetti: Divideix el mantell superior de l'inferior. Es troba a uns 670 km de profunditat.
- Discontinuïtat de Gutenberg: Marca la separació entre el mantell i el nucli extern. Situada a 2.900 km de profunditat.
- Discontinuïtat de Lehmann: Separa el nucli extern del nucli intern. Es localitza a 5.150 km de profunditat.
Litosfera i Astenosfera: Capes Clau
La litosfera és la part més externa i rígida del mantell superior, que està unida amb l'escorça. Es distingeixen dos tipus:
- Litosfera Continental: Formada per escorça continental i una part del mantell. El seu gruix oscil·la entre 100 i 300 km.
- Litosfera Oceànica: Constituïda per escorça oceànica i una part del mantell. El seu gruix varia entre 20 i 100 km.
L'astenosfera és la capa que es troba sota la litosfera, al mantell, a uns 100 km de profunditat. En aquesta zona, les altes temperatures fan que els materials perdin part de la seva rigidesa i es comportin de manera plàstica.
Isostàsia i Plaques Litosfèriques
Isostàsia: Equilibri Gravitatori
La isostàsia és el procés pel qual les conques s'enfonsen a causa del pes dels sediments que s'hi acumulen, i els relleus s'alcen a mesura que l'erosió n'alleugereix el pes, mantenint un equilibri gravitatori.
Plaques Litosfèriques: Dinàmica Terrestre
Les plaques litosfèriques són els grans blocs en què es fragmenta la litosfera a causa dels moviments del mantell sublitosfèric, fonamentals per a la tectònica de plaques.
Teories Geodinàmiques: Fixisme vs. Mobilisme
Fixisme: Continents Estàtics
Les teories fixistes defensaven que els continents sempre havien estat fixos en la mateixa posició al llarg de la història geològica.
Mobilisme de Wegener i Proves Actuals
El mobilisme, proposat per Alfred Wegener, defensava que fa uns 300 milions d'anys tots els continents estaven units formant la Pangea. Les seves proves incloïen:
- L'encaix dels perfils dels continents.
- Les traces de l'erosió del glaç (glaciacions antigues).
- La troballa de fòssils idèntics en continents actualment separats.
Actualment, una de les proves més importants per defensar el mobilisme és l'expansió dels oceans, a causa de l'activitat de les dorsals oceàniques.
Magnetisme Terrestre i Inversió de Pols
El magnetisme terrestre és generat pel nucli extern líquid, en ser un metall en constant moviment. El magnetisme romanent registrat a les roques indica que, periòdicament, la polaritat del camp magnètic de la Terra s'inverteix. Mitjançant l'anàlisi de la posició dels pols magnètics en les roques, es pot datar la seva formació i comprendre l'expansió del fons oceànic.