L'estructura interna de la Terra i mètodes d'orientació
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,46 KB
L'estructura interna de la Terra
La Terra és un planeta rocós de 6.373 km de radi mitjà. A l'interior de la Terra hi ha una gran activitat. En són una prova els terratrèmols freqüents, el magma que flueix fins a la superfície i forma els volcans i l'aigua que sorgeix a altes temperatures als guèisers i fonts termals.
Per saber com és l'interior de la Terra, els geòlegs i geofísics han estudiat les roques recollides en mines i sondatges profunds, els materials emesos pels volcans i, sobretot, el comportament de les ones sísmiques que es produeixen durant els terratrèmols. Amb aquestes dades els científics han dividit la Terra en tres capes concèntriques: l'escorça, el mantell i el nucli.
L'escorça
L'escorça és la capa exterior de la Terra. És també la capa més prima, d'un grossor entre 5 i 70 km. L'escorça oceànica, situada davall dels oceans, és molt més prima que la continental. La temperatura de l'escorça puja a poc a poc a mesura que augmenta la profunditat.
El mantell
El mantell és la capa intermèdia situada entre l'escorça i el nucli. Arriba fins a 2.900 km de profunditat. La temperatura del mantell està compresa entre 1.000°C i 3.700°C.
El nucli
El nucli és la capa més interna de la Terra. És metàl·lic, perquè està compost per un aliatge de ferro i níquel. Al nucli, s'hi diferencien dues regions:
- El nucli extern, que arriba fins a 5.100 km de profunditat i on hi ha els materials fosos.
- El nucli intern, que és sòlid i molt dens. La temperatura al nucli intern arriba a 4.500°C.
A més de les capes sòlides, cal considerar l'atmosfera, una capa gasosa que embolcalla la Terra, i la hidrosfera, una capa formada per l'aigua salada dels oceans i l'aigua dolça de la superfície dels continents i del subsòl. També s'ha d'esmentar una tercera capa, la biosfera, constituïda pels éssers vius que habiten el planeta, des del fons del mar fins al cim de les muntanyes.
Aprèn mètodes d'orientació
Mètodes tradicionals per orientar-nos
Si és de dia, ens podem fixar en la posició del Sol. Sabem que el Sol ix per l'est i es pon per l'oest. A mesura que avança el dia n'observem el desplaçament aparent (perquè és la Terra la que es mou) pel cel. Així doncs, al migdia el Sol es troba en la posició més alta, al sud.
Si és de nit, ens fixarem en la posició de l'estel polar, que sempre es troba al nord. També podem saber on està el nord observant els arbres. La part del tronc orientada cap al nord és on creixen els líquens, perquè com que no rep mai directament la llum solar és més humida i obaga.
La brúixola ens permet determinar amb precisió la direcció cap on ens adrecen, ja que té una agulla imantada que sempre assenyala el nord.
Instruments moderns per orientar-nos i determinar la nostra posició
El GPS o sistema de posicionament global (Estats Units) és un sistema que ens indica de manera precisa la posició geogràfica en la qual ens trobem, a qualsevol lloc del planeta, tant de dia com de nit i en qualssevol condicions meteorològiques.
El sistema GPS està constituït per una xarxa de 24 satèl·lits situats en òrbita al voltant de la Terra i uns receptors GPS a terra. Els receptors GPS reben els senyals emesos pels satèl·lits i indiquen la posició geogràfica (latitud, longitud i altitud) i l'hora, el rumb i la velocitat d'un vehicle.