Estructura Interna de la Terra: Models Estàtic i Dinàmic

Estructura Interna de la Terra

Models Estàtic i Dinàmic

Model Químic

Estableix les diferències entre les capes del planeta segons la seva composició.

Escorça

Capa més externa de la Terra.

Continental: Part de l'escorça terrestre que forma els continents. És més gruixuda que l'escorça oceànica (espessor de fins a 40 km). Capa més freda i més rígida de la Terra. La discontinuïtat de Mohorovičić és la zona de transició que separa l'escorça del mantell. Està formada per tres tipus de roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

Oceànica: Pot introduir-se sota una altra placa fins a desaparèixer en el mantell terrestre, mentre que l'escorça continental no, perquè és massa gruixuda i lleugera. Quan dos continents arrossegats per les seves plaques col·lisionen, acaben fusionant-se, mentre s'aixeca una gran serralada a la zona de xoc. Formada principalment per basalt.

Mantell

El mantell terrestre és la capa de la Terra que s'estén des de la discontinuïtat de Mohorovičić fins a la discontinuïtat de Gutenberg, a 2.900 km de profunditat, entre l'escorça i el nucli. Està compost bàsicament per oxigen, magnesi, silici i ferro. El material que el compon pot presentar-se en estat sòlid o com una pasta viscosa, com a resultat de les elevades pressions. La tendència en àrees d'alta pressió és que les roques es mantinguin sòlides. La constitució dels materials de cada capa del mantell determina l'estat físic local.

Nucli

És la capa més interna, s'estén des de la discontinuïtat de Gutenberg fins al centre de la Terra, a 6.371 km. És l'esfera central, la més interna de les que constitueixen l'estructura de la Terra. Està compost fonamentalment per ferro, níquel i elements més lleugers. La pressió al seu interior és milions de vegades la pressió a la superfície i la temperatura pot superar els 6.700 °C.

Nucli intern: És sòlid i es creu que està compost principalment per ferro (fins a un 70%), níquel (30%) i altres metalls.

Nucli extern: És líquid i està compost de ferro barrejat amb níquel i pocs rastres d'elements més lleugers.

Model Dinàmic

Divideix l'interior terrestre en zones que, per tenir diferents propietats físiques (estat físic, densitat, rigidesa, etc.).

Litosfera

És la capa més superficial de la geosfera. Gruix entre 100 i 300 km. Està formada per l'escorça i part del mantell superior. Oceàniques i continentals.

Astenosfera

Té un gruix aproximat de 100 km. Materials en estat fluid i on existeixen grans corrents de convecció.

Mesosfera

Capa intermèdia, formada per la resta del mantell. És una capa plàstica on els materials flueixen per convecció, provocant el moviment de les plaques litosfèriques. La part superior de la mesosfera es localitza fins a 300 km de profunditat. En ser més fluida, es produeixen en ella les anomenades corrents de convecció. Aquests corrents són els responsables del moviment de les plaques litosfèriques.

Endosfera

És la capa més interna i es correspon amb el nucli.