Estructura interna de la Terra i tectònica de plaques
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,38 KB
Estructura interna de la Terra
Escorça - capa més superficial, molt prima, sòlida, rígida, rocosa (Si Al). Està fragmentada en nombroses plaques tectòniques que floten sobre el mantell (astenosfera) i es desplacen lentament.
Tipus: escorça continental - forma els continents; és més gruixuda (35 km per terme mig). Escorça oceànica - forma els fons oceànics, molt prima, uns 10 km.
Mantell - Capa intermèdia, calenta (600-3.500 ºC). Si, Mg, Fe. Te 3 regions:
Mantell superior: sòlid, rígid. Està unit a l'escorça formant la litosfera. Astenosfera: Parcialment fosa (magma) té comportament plàstic, es creen corrents de convecció ascendents que fan moure les plaques. Mesosfera: Sòlida, més o menys rígida, però una mica plàstica.
Nucli - Capa més profunda, molt calenta (4.000-6.000ºC). Fe, Ni. 2 Regions: Nucli extern: degut a la elevada temperatura és líquid. Nucli intern: És sòlid ja que l'enorme pressió impedeix que es fongui.
Tectònica de plaques
La litosfera està fragmentada en nombroses peces rígides anomenades PLAQUES TECTÒNIQUES o LITOSFÈRIQUES que floten sobre l'astenosfera i es desplacen lentament gràcies als corrents de convecció. La tectònica de plaques dóna resposta a fenòmens molt diversos i sense relació aparent: deriva continental, formació i expansió dels oceans, com es formen les serralades. Les plaques estan en moviment constant, a un ritme mig d'uns 2,5 cm a l'any. A les zones de contacte entre les plaques, anomenades límits, es produeixen tensions, friccions i col·lisions que són les responsables de l'activitat sísmica i volcànica del planeta. Límits divergents: dues plaques se separen, la litosfera es trenca i el magma puja de les profunditats, produint gran activitat volcànica (ex. Islàndia). Límits convergents: dues plaques s'acosten i xoquen, cosa que produeix gran activitat sísmica i volcànica. Límits neutres: dues plaques llisquen lateralment, hi ha una enorme fricció cosa que origina gran activitat sísmica (ex. Califòrnia).
Límits convergents
Col·lisió placa oceànica - subducció: una de les plaques s'enfonsa sota l'altra, es fon i el magma, que en resulta puja a la superfície originant volcans. Grans fosses oceàniques: al lloc de la subducció, just al costat de l'arc d'illes. Arc d'illes volcàniques: els volcans submarins poden créixer fins formar un rosari d'illes volcàniques com el Japó, Indonèsia o les illes del Carib. Terratrèmols: al lloc de la subducció, per les dues plaques. Tsunamis: les ones sísmiques agiten l'oceà i es generen enormes onades que devasten la costa. Col·lisió placa oceànica placa continental: Grans serralades volcàniques: prop de la costa; la placa oceànica arruga la placa continental que s'eleva formant muntanyes i el magma puja originant volcans (ex. Andes). Grans fosses oceàniques: al lloc de la subducció, al costat del continent. Terratrèmols: idem. Col·lisió placa oceànica placa continental: no hi ha subducció, per tant no hi ha fusió ni formació de magma, de manera que no hi ha activitat volcànica important. Grans serralades no volcàniques: la col·lisió plega i arruga l'escorça que s'eleva formant serralades com els Pirineus, Alps, Caucas o Himalàies. Terratrèmols: la col·lisió genera tensions i trencaments que causen sismes. No hi ha fosses oceàniques ni tsunamis, ja que l'oceà queda lluny.
Límits divergents i neutres
En tectònica de plaques, un límit divergent és la vora que existeix entre dos plaques tectòniques que se separen. Conforme les plaques s'allunyen entre elles, ascendeix nou material del mantell terrestre, creant nova escorça i litosfera.