Estructura narrativa i funcions del llenguatge
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB
L'estructura del text és narrativa perquè tracta de relatar uns fets i unes accions. El text conta 3 històries i dins de cada història trobem un plantejament, un nus i un desenllaç diferents. En aquest cas la seua estructura és plantejament (1-18), nus (19-43) i desenllaç (44-45). Es pot observar dins el plantejament com ens conta una altra història, per tant hi ha un altre plantejament (1-6), un altre nus (7-13) i un altre desenllaç (14-18). També dins del nus principal ens conta altra història, per tant hi ha un altre plantejament (19-24), un altre nus (25-40) i un altre desenllaç (41-43). És un text prou complex quant a l'estructura com veiem.
Quant a les funcions del llenguatge trobem:
- Funció expressiva: el text és narratiu i tracta de narrar-nos una història.
- Funció referencial: parla de la cambra, de la situació en el parc, és a dir, de l'espai.
- Funció estètica: apareixen metàfores contínues de la rosa, paral·lelismes i comparacions d'un xic amb un altre, etc.
- Funció apel·lativa: fa referència a la segona persona.
- Funció fàtica: fa ús de punts suspensius, preguntes retòriques, preguntes internes, etc.
En el nivell fònico-fonològic destaca la presència del narrador omniscient propi de la novel·la psicològica del segle XIX. Apareixen seqüències conversacionals on el narrador té un punt de vista i presenta als personatges parlant de la seua intimitat i fent referència als sentiments d'ells. També apareixen monòlegs interiors quan parlen els personatges, que apareixen en cursiva, i molts punts suspensius que no finalitzen les frases (rosa, rosa, ...) que semblen que siguen pensaments. També trobem onomatopeies.
Quant al nivell morfosintàctic trobem elements díctics (vols que te'n compri un altre), presència de verbs en passat (lagafà, donà) i expressions temporals (pren el rosa). És un registre col·loquial perquè trobem diminutius i frases inacabades. També trobem connectors com i, per a, quan, etc., i camps semàntics com per exemple el de les roses.
En el nivell lèxico-semàntic assenyalem que els camps lèxics que més s'utilitzen són els referents a la tristor (plorava, trist, s'estremí). Quant a les figures retòriques que apareixen al text trobem el·lipsis (no, no feia olor de res, aquella cambra fosca), hipèrbatons (quan canvia l'ordre del discurs, el que narra un personatge amb el qual pensa), asíndetons (quan s'eliminen les conjuncions), repeticions de paraules (rosa, rosa, ...), etc.