Estructura i organització empresarial

La funció d'organització

L'organització pretén ordenar les tasques tenint en compte la divisió del treball i es defineix com la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura en la qual quedi clara les tasques, la responsabilitat i l'autoritat de cada persona. A més, ordena les relacions entre les diferents tasques i àrees de l'empresa. Perquè l'organització de l'empresa tingui un bon funcionament, un dels punts més importants és la comunicació, que pot ser:

• Comunicació vertical dividida en: la comunicació ascendent, que va des dels treballadors i acaba als directius i la comunicació descendent (dels directius als treballadors).
• Comunicació interna horitzontal, que és la que s'origina en persones que estan a un mateix nivell jeràrquic.

L'organització formal

L'organització formal de cada empresa és diferent segons el seu tamany i està recollida documentalment. Aquesta organització es defineix com l'estructura interna definida i identificada a la qual l'empresa situa cadascun dels seus elements al lloc més convenient. Cada un dels elements ha de conèixer el seu paper, autoritat i responsabilitat.

• Divisió de departaments per funcions: els treballadors s'organitzen segons la seva especialització.
• Divisió en departaments per zones geogràfiques: els treballadors s'organitzen de manera que coneguin la zona a la qual va destinat el producte perquè els clients estiguin més ben atesos.
• Divisió en departaments per productes: s'utilitza en empreses que fabriquen més d'un producte i es refereix a l'agrupació de treballadors segons el producte final.
• Divisió en departaments per processos: el treball s'organitza segons les fases del procés de producció.

A part, s'estableixen diferents maneres de relacionar-se: les relacions lineals es produeixen quan hi ha un enllaç d'ordre, les relacions de staff tenen com a objectiu l'staff per especialistes i les relacions funcionals consisteixen en un grup d'especialistes que tenen l'autoritat i responsabilitat de tot allò relacionat amb la seva especialitat.

El model lineal o jeràrquic

És un model adequat per PIMES. Els avantatges són: la simplicitat a l'hora de la comunicació, encara que aquesta sigui lenta; l'autoritat està ben definida i la rapidesa a la presa de decisions. Els inconvenients són: la falta d'especialització dels directius, la concentració d'autoritat; la falta de flexibilitat i la falta de motivacions dels subordinats.

El model funcional

Tots els nivells inferiors estan connectats a diversos caps i cadascun d'ells desenvolupa una funció, de la qual és especialista. L'avantatge és que l'empresa pot disposar dins seu d'especialistes que només es dediquen a la seva especialitat. L'inconvenient és que els treballadors poden rebre ordres contradictòries de diferents caps.

El model en línia i staff

Es caracteritza per una estructura central jeràrquica que és ajudada per l'staff. L'avantatge és que permet l'intervenció d'especialistes que assessoren diversos departaments. Entre els inconvenients trobem que la presa de decisions són més lentes per haver-les de consultar amb l'staff.

El model matricial

És propi d'empreses industrials. En aquest model hi ha una doble autoritat: del director de projecte (horitzontal) i del director de departament (vertical). Els avantatges són: la flexibilitat, alhora que es manté una estructura habitual. L'inconvenient és que cal coordinar totes les persones que intervenen a un projecte i poden