Estructura Organitzativa i Cicles de Protesta dels Moviments Socials

Estructura Organitzativa dels Moviments Socials

Tipus d'Organitzacions Formals segons Kriesi

En el cas dels moviments socials, Kriesi distingeix entre almenys quatre tipus d'organitzacions formals:

1. Moviments socials organitzats (ONGs?)
2. Organitzacions de suport
3. Associacions de moviments (plataformes, coalicions, xarxes)
4. Partits i grups d’interès

Estructura d'Oportunitat Política

1. Les institucions polítiques

   • Centralització / descentralització del règim polític.
   • Relacions entre els poders de l’Estat (separació de poders i fortalesa de cadascun dels poders, així com el grau de cohesió interna).

2. Alineament de les elits

   • Unitat i divisió de les elits.
   • Aliances del moviment social (grups d’interès i partits polítics).

3. Repressió i Facilitació

   • Grau de repressió dels moviments socials en un context polític determinat.
   • Facilitació del moviment social també en un context polític determinat.

   La repressió afecta les estratègies de protesta de tres maneres:

   • Models d’organització
   • Repertoris d’acció
   • Objectius

4. Obertura del sistema

   Un sistema totalment tancat o totalment obert no incentiva l’acció dels moviments socials. La mobilització social és més probable on existeix una barreja de factors oberts i tancats.

Cicles de Protesta i Mobilització

Definició de Cicle de Protesta (Tarrow, 1997)

Fase d’intensificació del conflicte i confrontació al sistema social que inclou:

• Una ràpida difusió de l'acció col·lectiva dels sectors més mobilitzats als menys mobilitzats a un ritme accelerat en les formes de confrontació.
• Marcs nous o transformats per l’acció col·lectiva.
• Una combinació de participació organitzada i no organitzada.
• Una seqüència d’interacció intensificada entre dissidents i autoritats que pot acabar en la reforma, la repressió i, de vegades, en la revolució.

Diferència amb el Cicle de Mobilització

El cicle de mobilització:

• No implica la difusió del conflicte dels sectors més mobilitzats als menys mobilitzats.
• No necessàriament es crea un nou repertori o nous marcs cognitius.
• No porta mai a una revolució o caiguda del sistema.