Estructura i Planificació dels Esports d'Equip: Guia Completa

Estructura dels Esports d'Equip

Concepte i Característiques

És una estructura dinàmica, les transformacions de la qual depenen de les interaccions dels participants amb relació a la mateixa estructura i tenint en compte el medi on es produeixen les accions. Els trets dels esports d'equip són: estructura de duel, escenaris estandarditzats, imperatius temporals, manipulació del material.

Característiques Sociomotrius

Necessitat d'ajustament i coordinació amb el company actiu, les combinacions gestuals depenen d'un mateix i de la resta de jugadors, la dinàmica del joc prohibeix qualsevol gest predeterminat, les accions tècniques se subordinen a les accions tàctiques, aconseguir un control visual sobre l'entorn.

Etapes de la Planificació de la Iniciació Esportiva en els Esports d'Equip

Fase de Relació Comuna i Familiarització Específica

Abarca des del primer contacte del subjecte fins a la comprensió global de les intencions tàctiques bàsiques dels esports. Es fixa dels 6 als 8/9 anys. Es basa en la progressiva experimentació global del subjecte, centrada en l'adaptació d'estos elements constituïts a les possibilitats dels nens. La relació amb el mòbil adquireix un significat especial. Cal evitar treballar amb grups excessivament nombrosos, realitzar situacions globals de competició de menor a major complexitat, és molt important que tots els jugadors passen per tots els jocs (porter inclòs). Té 4 nivells:

1. La pilota és el centre d'atenció.
2. Progressa amb baló.
3. Progressa orientat a porteria/cistella.
4. Estructura bàsica de les formes de col·laboració-oposició. Adaptació progressiva als esports d'equip.

Fase de Desenvolupament dels Elements Tècnics-Tàctics Individuals

Aquesta fase té per objectiu l'adquisició dels patrons tècnics bàsics de l'esport. Se centra a partir dels 10 anys. En aquesta primera fase es desenvoluparan els elements tècnics i tàctics de caràcter individual, deixant per a la fase posterior els de caràcter col·lectiu. La tècnica individual és important en aquesta fase i cal incidir en la concentració mental i en la variabilitat del context perquè la resposta no siga una reacció irreflexiva sinó una resposta adequada (tàctica). En aquesta fase és necessari combinar el tipus de pràctica (global, sintètica i analítica), en funció dels objectius que es volen aconseguir. Podem utilitzar tasques i són idònies les situacions globals de competició, adaptant el reglament, nombre de jugadors, etc.

Fase de Desenvolupament dels Elements Tècnics-Tàctics Col·lectius

Difícil de diferenciar de l'anterior. Se centra en accions de grup específiques de cada especialitat esportiva, un perfeccionament de les habilitats ja apreses i veure la seua integració dins de les combinacions tàctiques simples. Se centra entre els 13-14 anys. Comença a incloure la tècnica i la tàctica dels llocs específics de la modalitat esportiva. És una etapa decisiva per acabar de corregir les deficiències de fases anteriors. La tàctica col·lectiva es desenvoluparà ja amb idèntic nombre de jugadors que la competició real i tasques per crear desavantatges o dificultats afegides sobre el reglament. És important la fluïdesa en els exercicis i la creativitat.

Fase de Desenvolupament dels Sistemes de Joc

Se centra ja en equips amb objectius competitius de major o menor rendiment. El principal objectiu vindrà determinat a nivell tàctic per l'organització del joc d'equip, això suposa planificar les armes tàctiques de l'equip.