L'Estructura Social d'Espanya durant la Restauració (Segles XIX-XX)

La Societat Espanyola durant la Restauració

La societat espanyola d'aquest període es caracteritzava per un fort contrast:

• Unes poques zones industrialitzades on s'obria a poc a poc pas una societat moderna. Aquestes zones s'ubicaven preferentment a la perifèria, amb l'excepció de Madrid.

Entre ambdues societats hi havia una relació prou dèbil. Moltes comarques de l'interior vivien en un gran aïllament.

En general, ens trobem davant d'una societat en què la pobresa estava molt estesa. Les baixíssimes rendes de la major part de la població impedien el consum i l'estalvi, dificultant el desenvolupament industrial i la modernització social. El bloc de poder estava consolidat per una oligarquia burgesa formada a partir del triangle dels siderúrgics bascos, els empresaris tèxtils catalans i els cerealistes castellans.

La Societat en el Medi Agrari

Durant el període de la Restauració, en el medi rural es podien distingir aquests grups socials:

• Una benestant oligarquia agrària: Predominant a les dues Castelles, Extremadura i Andalusia.
• Classes mitjanes baixes: Formades per mitjans propietaris, arrendataris i parcers.
• Llauradors sense terra (jornalers o bracers): Pateixen una situació de desocupació intermitent i reben molt baixos salaris. Amb aquest proletariat es confonen els petits propietaris empobrits.

Condicions de Vida del Proletariat Agrari

Aquesta àmplia massa de població patia una situació caracteritzada per:

• Alimentació deficient.
• Carències sanitàries i higièniques.
• Manca d'una cultura elemental amb unes taxes enormes d'analfabetisme.

Aquesta estructura social permet comprendre que periòdicament hi haguessin esclats socials violents, durament reprimits per les autoritats.

La Societat en el Medi Urbà

L’escàs desenvolupament miner i industrial va propiciar que l’aparició d'una societat més modernitzada fos molt lenta en determinades zones del país. Les principals zones industrialitzades eren:

• Al País Basc: Amb preponderància de la indústria siderúrgica i la banca més pròspera del país.
• A Catalunya: Amb la indústria tèxtil.

Estructura Social Urbana

Juntament amb l'alta burgesia industrial i financera, a les ciutats trobem una complexa estructura social:

• Una heterogènia classe mitjana.
• Entre les classes treballadores hem de distingir:
  • Una massa majoritària d'artesans, lligats a ocupacions tradicionals.
  • Un creixent nombre d'obrers que comencen a organitzar-se políticament i sindicalment.