Estudi d'Art: Pollock, Warhol, Kosuth, Picasso, Dalí, Kahlo, Tàpies

Número 1

Presentació i Context

• Títol: Número 1 (Number 31, 1950)
• Autor: Jackson Pollock (Cody, EUA 1912 - Springs, EUA 1956)
• Cronologia: 1950
• Material i Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini
• Suport: Tela
• Mides: 269,5 cm x 530,8 cm
• Ubicació: Original: Sidney and Harriet Janis Collection Foundation, Nova York. Actual: The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York. (També al Museum of Contemporary Art, Los Angeles)
• Estil: Expressionisme Abstracte
• Funció:

Context Històric

Biografia de l'autor i el seu període, tant artístic com històric. Després d'una infantesa difícil, Pollock se'n va anar a viure a Nova York, on va iniciar els estudis artístics. Hi va estudiar les obres dels autors renaixentistes i barrocs i, alhora, va rebre les influències dels grans muralistes mexicans (Orozco i Diego Rivera) i dels autors surrealistes.

Tema: Un traçat de fines línies se superposa una i altra vegada i s'estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits.

Pollock, principal representant de l'Action Painting («pintura d'acció»), pintava involucrant cos i ànima en l'execució, ja que per a ell la pintura era una experiència vital.

Anàlisi Formal i Composició

Composició: Tancada. Els regalims se situen tots en un mateix espai, deixant una petita franja perifèrica en què només hi ha els esquitxos produïts per la tècnica del dripping. Malgrat tot, domina la composició l'all-over (espai ple) amb manca de jerarquia compositiva, que li dóna una sensació d'horror vacui barroquitzant que l'acosta a algunes composicions barroques, sobretot de Rubens.

Línies compositives: Composició de gran dinamisme aconseguit mitjançant línies circulars i rectes entrecreuades que formen una immensa xarxa de tipus gestual, a diferència de la pintura més meditativa del també pintor expressionista Tobey. Pollock va configurar un llenguatge nou; per a ell la pintura era un vehicle d'expressió de sentiments i no calia que tingués res per desxifrar. Solament valia l'acció, aquell impuls lliure i automàtic que desembocava en l'all-over (la inexistència d'un centre d'atenció i d'una jerarquia de les formes).

Sopa Campbell's

Presentació i Context

• Títol: Llauna de sopa Campbell's
• Autor: Andy Warhol (Pittsburgh 1928 - Nova York 1987)
• Cronologia: 1965
• Material: Acrílic i tinta de serigrafia
• Suport: Tela
• Mides: 92 cm x 61 cm
• Ubicació: The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York

Warhol és el màxim representant del Pop Art. S'inicià en el món de la publicitat, però va passar a l'artístic, en el qual desenvolupà un art basat en la seriació de les obres i en la utilització d'icones quotidianes: productes comercials, fotografies d'artistes, fotografies de gran impacte, personatges famosos, mites cinematogràfics...

Anàlisi Formal i Composició

• Iconografia (Tema): Una llauna de sopa de la marca Campbell's el color de la qual ha estat alterat (101/3).
• Funció: Estètica.

Composició: Tancada. Línies compositives: Vertical. La imatge de la sopa Campbell's és representada totalment plana i mancada de profunditat. A més, en la composició d'aquesta reproducció de la sopa Campbell's s'aprecia una inconseqüència, segurament buscada, entre la frontalitat de les lletres impreses de la llauna i la visió aèria que permet de veure'n tota la part superior. És a dir, prescindeix de les lleis de la perspectiva. Deixant de banda aquest aspecte i l'elecció i disposició dels colors, la llauna fou reproduïda amb fidelitat a l'original.

Iconologia: Explicació del tema i els seus significats aparents i simbòlics

Sota l'aparença de trivialitat, l'artista feia una crítica aferrissada i despietada de la societat de consum —sobretot de l'art—, de la qual també s'aprofitava.

Relació de l'obra amb l'època: Posició de l'autor dins l'estil i moviment

L'obra de Warhol està profundament arrelada a l'època en què va ser desenvolupada, ja que fou amb els elements populars de la vida quotidiana que l'artista va construir el seu món artístic, tan vinculat a la societat consumista en la qual va viure.

Una i Tres Cadires

• Autor: Joseph Kosuth
• Estil: Art Conceptual
• Cronologia: 1965
• Tècnica: Fusta (cadira) i fotografia
• Mides: Cadira 82 x 37,8 x 53 cm. Fotografia 91,5 x 61,1 cm. Text 61 x 61,3 cm.

Anàlisi Formal

Una cadira de fusta a prop d’una paret blanca se situa entre dos panells que hi pengen: en un, el de l’esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida natural; i a l’altre, el de la dreta, és un text amb la definició del diccionari de la paraula “cadira”. Això estructura l’obra en forma d’una espècie de tríptic. D’aquesta manera tenim l’objecte en si, la seva representació visual i la seva verbal.

Estil

Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L’art conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l’artista no li cal crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l’expressió visual i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat.

Interpretació

A Una i Tres Cadires, l’autor discuteix el concepte d’art i la pràctica del mateix. Busca, amb un caràcter polèmic, noves vies expressives. Escull un objecte quotidià, industrial i realment útil, per tal d’allunyar la creació artística de les valoracions decoratives. Resulta molt innovador.

El títol fa referència a la identitat de cadira que l’obra atorga a dues coses que en realitat no la tenen: una fotografia i un text.

Models i Influències

El propi autor reconeix com a influència els ready-made de Duchamp. S’ha relacionat també amb el món de les idees platòniques i amb la pipa de Magritte.

Guernica

• Autor: Pablo Picasso (1881 – 1973)
• Cronologia: 1937
• Estil: Cubisme, Expressionisme
• Tècnica i Suport: Oli sobre tela
• Mides: 3,51 x 7,82 m
• Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)

Context Històric

El tema de l’obra està basat en la Guerra Civil Espanyola, i concretament en els bombardejos de la ciutat de Gernika (d’aquí el nom del quadre), on els franquistes, amb l’ajuda d’avions alemanys de la Legió Còndor i alguns d’italians, van destrossar-la per complet. A l’estiu d’aquell mateix any se celebrava l’Exposició Internacional a París. El govern republicà espanyol va encarregar a Picasso que pintés un mural per al pavelló que s’estava construint a càrrec de Josep Lluís Sert.

Anàlisi Formal i Composició

En un escenari arquitectònic angoixant on a penes se’n reconeixen elements, trobem sis persones i tres animals agonitzants.

El quadre, en blanc i negre (tot i que amb matisos grisos), mostra una escena d'horror, dramatisme i desesperació. El color i el volum no fan acte de presència a l’hora d’acompanyar les formes, dibuixades amb claredat. La llum apareix repartida de forma desigual, deixant en ombra l’entorn i il·luminant més els punts on es concentra l’expressió del sofriment dels personatges.

Tot i el caos que representa, les figures estan ben repartides en una composició perfectament estudiada, de tríptic, dividida verticalment pel mig i amb un gran triangle/piràmide central. A cada lateral hi ha una espècie de columna. Tota la composició s’orienta cap a l’esquerra, i l’alternança de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, etc., generen un gran dinamisme.

Interpretació i Significat

Significat: Amb aquest quadre, Picasso representa els bombardejos de la ciutat basca de Gernika.

Cada figura del quadre és un símbol. Amb el Guernica, Picasso vol denunciar, protestar... és un testimoni, un document.

La Persistència de la Memòria

• Títol: La persistència de la memòria
• Autor: Salvador Dalí (Figueres, 1904 - Castell de Púbol, 1989)
• Cronologia: 1931
• Estil: Surrealisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 24 cm x 33 cm
• Tema: Oníric
• Localització: Museum of Modern Art (MoMA), Nova York

Biografia de l'Autor

Salvador Dalí neix i es forma a Figueres fins que als 16 anys es desplaça a Madrid per assistir a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, mentre viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves com Luis Buñuel, Federico García Lorca i Pepín Bello, entre altres.

Context Històric

La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar en el final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923, i l'inici de la II República a Espanya. Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936), artísticament la podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

Anàlisi Formal i Composició

La composició està molt estudiada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins al rellotge tou penjat de la branca de l'olivera; així no es perd al fons del cel i, com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques, la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

Estil

És una obra que pertany al Surrealisme. El Surrealisme és hereu del moviment Dada en l'ús constant de la provocació (épater le bourgeois?) però també es pot considerar fill espiritual del Romanticisme i el Simbolisme, amb els quals comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.

El Marxisme Guarirà els Malalts

• Títol: El marxisme curarà els malalts
• Autor: Frida Kahlo
• Cronologia: 1954
• Estil: Realisme Social
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Mides: 76 cm x 61 cm
• Localització: Museu Frida Kahlo, Ciutat de Mèxic.

Biografia

Frida Kahlo (1907-1954) fou una pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país.

Anàlisi Formal

La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de color àmplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el Surrealisme.

Elements Simbòlics

• Perill capitalista.
• Al cap de Marx surt una mà que agafa una àguila, símbol de l’imperialisme (L’Oncle Sam).
• Ella mateixa representa els malalts.
• Pau marxista.
• Maternitat frustrada o gestació del Marxisme.
• Perill nuclear.
• Món indefinit geològicament, que representa el futur.

Composició

• Centre: autoretrat de Frida.
• Dues crosses en diagonal emmarquen la figura central, que forma una vertical que divideix el quadre en dues meitats.
• Certa simetria. Al voltant d’aquests eixos se situen la resta d’elements de l’escena.
• Part superior: el cel. Part inferior: la terra.
• El retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador. Frida també mira a l’espectador.
• Moltes línies diagonals donen dinamisme a l’escena.

Interpretació i Simbolisme del Color

• El blau s’associa amb la serenitat.
• El groc i altres gammes més clares es vinculen positivament a la causa marxista.
• El negre representa l'imperialisme.
• El vermell representa el perill.

Temàtica i Funció

Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art: el seu testament polític i personal.

Creu i R

• Títol: Creu i R
• Autor: Antoni Tàpies
• Cronologia: 1975
• Estil: Informalisme
• Tècnica: Tècnica mixta (sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit)
• Suport: Fusta de contraplacat
• Mides: 162 x 162,5 cm
• Localització: Col·lecció MACBA, Fundació Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Biografia

Antoni Tàpies neix a Barcelona el 1923 en el si d’una família burgesa, culta i catalanista, immersa des de mitjan segle XIX en una tradició editorial i llibretera que ben aviat desperta en l’artista un amor pels llibres i la lectura.

Context Històric

Antoni Tàpies pinta Creu i R uns mesos abans de la mort de Franco. Durant aquell any, l'artista va contribuir amb un cartell i una litografia a una campanya per abolir la pena de mort a Espanya i va participar activament en les lluites que demanaven l'amnistia dels presos polítics del règim franquista. La seva obra, des dels seus inicis, sempre va estar influenciada per la situació política a Espanya.

Estil

L'Informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i a la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'Expressionisme Abstracte estatunidenc.

Anàlisi Formal

Aquesta obra, com la majoria de quadres matèrics de Tàpies, està basada en línies contundents que formen composicions complexes. En la construcció de l'obra podem observar dos nivells:

• El llenguatge matèric, en aquest cas marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela.
• El dibuix i la línia donats per la creu, les lletres (R, H) i els signes (+).

Utilitza colors terrosos, propis de la matèria: ocre, marró, negre i vermell. Aquest és un traç distintiu en Tàpies, l'austeritat cromàtica; generalment es mou en gammes de colors austers, freds, terrosos, com l'ocre, marró, gris, beix o negre. Dóna molta importància a la superfície de l'obra que adquireix valor de relleu: la textura de la sorra, de les pedres, de la tela enganxada que al mateix temps dibuixa una lletra (H) i crea efectes d'ombra, aportant una gran expressivitat.

Significació i Funció

En la seva obra, Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe.