Estudi Complet del Jurament dels Horacis: Composició, Tècnica i Tema

Anàlisi Formal de l'Obra

Aquesta obra presenta un gran equilibri en tota la composició, amb una perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons.

Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i assumeix així un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat expositiva.

Composició i Dinamisme

El grup de l'esquerra i el personatge central formen, a partir d'unes diagonals, una forma triangular que s'obre cap a dalt, en forma de V, i que dota aquesta part d'una forma i un dinamisme molt marcats.

El grup de les dones de la dreta forma també un triangle, que s'uneix a l'altre grup a partir de la línia recta que defineix el grup del fons.

Tècnica Pictòrica i Estil

Adaptant-se als gustos de l’època, l'obra mostra un estil depurat i subordina el color al dibuix. Totes les figures estan perfilades amb molta cura i delicadesa a través d’un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l'escultura clàssica.

La pinzellada és llisa, impossible d'apreciar la seva empremta, amb el resultat d'una superfície polida.

Línia i Llum

El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins, mentre que en els femenins es prioritza la línia ondulada, fet que reforça visualment l’actitud agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.

La llum que banya l'escena és tènue, entra des de l'esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible, solució inspirada en Caravaggio. Dóna més intensitat a l'escena central, la del jurament.

Cromatisme i Paleta de Colors

A les escenes hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Les tonalitats fosques són utilitzades per al fons, i les clares per a les figures.

Cal fer menció especial al vermell, que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre i que permet a l’autor equilibrar cromàticament l’escena. Malgrat que es tracta d'un color càlid i viu, David el converteix en un color fred, subordinat estrictament a la línia.

Tema i Context Històric

Fonts d'Inspiració

L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci, realitzada pel dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada, al seu torn, en el llibre Les Decàdes, de Tit Livi (Història de Roma).

El Jurament dels Horacis: Narrativa

En aquest tema situat al segle VII a.C., David evoca el moment en què els tres germans Horacis, fills de Roma, juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d’Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central.

Les Figures Femenines

En un segon pla, a la dreta, apareixen les tres dones ploroses:

• De blanc, Camil·la, una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci.
• Al seu costat, Sabina, una germana dels Curiacis, casada amb un Horaci.
• Al fons, la mare dels germans Horaci, amb els dos fills de l’anterior.