Estudi Detallat de L'enterrament del senyor d'Orgaz i el Manierisme

Fitxa Tècnica

Títol:

L'enterrament del senyor d'Orgaz

Autor:

El Greco

Cronologia:

1588

Tècnica:

Oli sobre tela

Mides:

4,80 x 3,60 m

Estil:

Manierista

Tema:

Religiós

Localització:

Església de Santo Tomé (Toledo)

Context Històric i Artístic

Després del Concili de Trento, l'Església reafirmà la importància de la intercessió dels sants en la salvació de les nostres ànimes, enfront de les teories luteranes, les quals afirmaven que els sants no hi tenien cap paper. Per a Luter, els sants només eren persones virtuoses que ens servien de models, però no havíem de pregar als sants, sinó directament a Déu. Aquesta disputa teològica va fer que l'Església reforcés el paper dels sants i els exaltés a través de l'art, tant del Manierisme com del Barroc.

Biografia de l'Autor: El Greco

El Greco va rebre una formació pictòrica lligada a la tradició bizantina. A la dècada de 1560 es va traslladar a Venècia i posteriorment a Roma, on va estar en contacte amb el cercle erudit del cardenal Alessandro Farnese. El 1577 es va instal·lar a Toledo, on va anar després de rebre l'important encàrrec de fer el retaule de l'església de Santo Domingo el Antiguo. A la ciutat manxega va desenvolupar les seves millors obres i va destacar en la temàtica religiosa i en el retrat.

Descripció Formal de l'Obra

Al quadre hi ha dues parts ben diferenciades: la terra i el cel. Entre les dues hi ha nexes d'unió, com la creu de l'esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot cap al cel i l'àngel que porta l'ànima del difunt, situat al centre.

A la meitat terrenal, els personatges estan pintats a la manera de fris. Els personatges secundaris s'alineen en columnes (utilitzant la perspectiva isocefàlia) amb la voluntat de donar sensació de profunditat. A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe, els vèrtexs del qual són la figura de Jesús, la Verge, l'àngel i sant Joan Baptista.

Les diferències entre ambdues parts també són visibles en els personatges: a la meitat terrenal les figures són tractades amb realisme; al cel, en canvi, les figures es mostren làngides i estilitzades. Cal assenyalar l'execució pictòrica del conjunt, on destaca la brillantor dels materials de l'armadura, o el tractament delicat de les teles i els vestits (com el roquet blanc del sacerdot).