Estudi de Guernica de Pablo Picasso

Guernica.
Classificació de l’obra

Títol: Guernica. Autor: Pablo Picasso. Cronologia: 1937. Localització: actualment al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid). La localització original fou el Pavelló de la República espanyola de l’Exposició Internacional de París del 1937. Estil: cubista i expressionista.

Temàtica

Tipus de tema: polític (denúncia política) i al·legòric. Font literària: la premsa on aparegué la notícia del bombardeig de la ciutat basca de Guernica i les fotografies vinculades amb ella. Tema i iconografia: el 26 d’abril de 1937, en el marc de la Guerra Civil espanyola, els avions de la Legió Cóndor alemanya van bombardejar la localitat basca de Guernica, on només quedaven dones, infants i vells. Aquesta destrucció és representada amb elements simbòlics com ara un cavall, un toro, un sol amb bombeta i personatges diversos desencaixats pel dolor i la mort.

Descripció de l’obra

Elements de suport: tela o llenç. Elements tècnics: oli (tècnica pictòrica consistent a barrejar els pigments de color en pols amb oli de nou o de llinassa).

Elements formals i compositius

Sobre un escenari arquitectònic angoixant en què a penes es reconeixen finestres i una teulada, hi apareixen nou figures: sis persones i tres animals. En aquesta obra predomina la forma tancada o dibuixística, un dibuix amb un traç precís, una línia clara i visible, i amb els contorns de les figures i els objectes ben marcats, amb formes molt esquemàtiques i geomètriques. No s’utilitza la perspectiva tradicional; al contrari, hi ha una multiplicitat fraccionada de l’espai, a la manera cubista. Tot i així, el quadre té una certa profunditat gràcies als diferents plans que marquen la porta, les parets i els diferents personatges. La composició és tancada, unitària i relativament simètrica (o compensada); els diferents elements del quadre s’estructuren de manera ordenada a partir d’una piràmide compensada per dos eixos verticals situats als extrems. El vèrtex superior del triangle es troba al centre mateix de la composició, és a dir, per sobre del quinqué que aguanta la dona que surt per la finestra. A més, els elements del quadre es distribueixen en un tríptic: el panell central amb el cavall i la dona portadora del llum, el lateral dret reprodueix l’incendi i la dona que crida, i el lateral esquerre on hi ha el toro i la dona amb el nen mort en braços. No hi ha línia de l’horitzó. Quant a les línies compositives, són predominants les diagonals que proporcionen un gran dinamisme i moviment, un ritme ràpid. Pel que fa referència al color, es fa servir una gamma cromàtica reduïda basada en el blanc, el negre i el gris (negres compactes, grisos impactants i blancs sepulcrals). La representació de la llum en el quadre és totalment irreal, perquè els focus –finestres, quinqué i llum del sostre– no produeixen una il·luminació racional sinó una llum marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista. Finalment, cal subratllar la gran expressivitat aconseguida per la deformació dramàtica dels cossos i els rostres: les boques obertes ensenyant els dents, els ulls desencaixats, les llengües en forma de punyals i els rostres desfigurats que contribueixen a aconseguir la sensació caòtica i destructiva de les bombes.