L'Estudi de l'Ésser Humà: De l'Evolució a l'Estructura Social

L'Ésser Humà sota la Lupa de les Ciències

La nostra societat està presidida per l'èxit de les ciències de la natura. La conseqüència natural d'aquest èxit consisteix a tractar d'estudiar l'ésser humà amb els procediments utilitzats per analitzar qualsevol altre organisme. La nostra espècie està obligada a dissenyar estratègies per a la supervivència.

Interpretacions de la conducta humana

Dues grans corrents han intentat explicar la conducta humana des de perspectives diferents:

Etologia comparada i sociobiologia

Interpreten l'ésser humà des dels dos conceptes bàsics de la teoria de l'evolució neodarwiniana: el genotip i la supervivència del més apte.

L'antropologia cultural

Tracta d'interpretar totes les manifestacions de les cultures com a estratègies d'adaptació al medi.

Proves i problemes filosòfics sobre la conducta

Cada corrent ha intentat justificar les seves tesis amb proves que plantegen interessants problemes filosòfics sobre si podem considerar certs comportaments com a instintius o innats:

• El comportament dels nadons: no tenen cap mena de repertori conductual complex; com a molt, tenen el reflex de succió.
• El comportament dels individus que han estat sotmesos a aïllament mostra atròfia de les capacitats humanes, que semblen irreparables quan se supera certa edat.
• Hi ha nens que són cecs i sords de naixement i mai han pogut interpretar la realitat. S'ha tractat de descobrir emocions que serien innates, però expressen gestos pobres.
• Els bessons pertanyen a una mateixa cultura i són iguals no pels gens.
• En els animals, el comportament codificat genèticament no es pot modificar; l'ésser humà sí que pot.
• Podria haver-hi una conducta igual en un humà que en un animal.
• No sembla que tots els nostres comportaments estiguin directament relacionats amb els mecanismes adaptatius, ja que utilitzem la nostra energia en activitats que no tenen res a veure amb la supervivència.

La Societat i les seves Estratègies de Funcionament

La societat té una finalitat pròpia i adopta estratègies de funcionament (religió, impotència, càstig social, reducció a una dimensió de procés).

Marxisme

El Marxisme busca la llibertat del filòsof del treball esclau. La raó és la facultat més pròpia de l'ésser. El treball és necessari. Hi ha filosofia perquè hi ha esclavitud.

Estructuralisme

No som protagonistes, sinó actors socials. Som inconscients. La societat s'organitza per la continuïtat, però hi ha qui es desvia. La transgressió és bona per a la societat. El teu comportament el determina la societat. Som capaços de superar els sistemes de pensament dels superiors. La transgressió reforça.

Efectes de la transgressió

• Fa visibles els límits.
• Reforça els llaços dels qui no transgredeixen.
• Els infractors són castigats.