Estudi de l'Interior de la Terra, Estructura i Deriva Continental

Clasificado en Geología

Escrito el 1 de Mayo de 2025 en catalán con un tamaño de 3,97 KB

Mètodes d'Estudi de l'Interior de la Terra

Materials expulsats en erupcions volcàniques: Proporcionen dades sobre la composició de les cambres magmàtiques que hi ha a desenes de quilòmetres; solen arrossegar roques profundes.
Presència en superfície de roques de grans profunditats: Es veuen si han estat emplaçades per esforços tectònics (formació de serralades) o per l'erosió de les roques suprajacents.
Meteorits: Es creu que la seva composició és idèntica a la d'algunes capes de la Terra. Es situa la seva edat en 4.500 Ma.
Assaigs mineralògics i petrològics en laboratori: Reprodueixen, a escala reduïda, els processos que tenen lloc a l'interior de la Terra.
Sondatges i perforacions petrolíferes: Només fins a 10-12 km a causa de la pressió i les altes temperatures.

Mètode elèctric: S'apliquen descàrregues elèctriques i s'avaluen els canvis en el comportament de l'electricitat.
Mètode magnètic: Estudia el valor del magnetisme en diferents materials terrestres. Les variacions d'aquests valors indiquen alguns components químics i mineralògics de les roques.
Mètode geotèrmic: Mesura les anomalies de temperatura de les roques a la superfície terrestre originades pel flux de calor provinent de l'interior del planeta i que es propaga pels diferents tipus de materials.
Mètode gravimètric: Compara els diferents valors de l'acceleració de la gravetat en diferents zones. Es calcula la densitat mitjana de la Terra i les diverses densitats de les capes que la formen.
Mètode sísmic: Es basa en l'estudi de la velocitat i el comportament de les ones sísmiques que es generen quan es produeix un terratrèmol.

Orògens: Són les grans serralades de muntanyes d'origen recent.
Cratons: Són zones antigues que s'han mantingut molt estables en el transcurs del temps. Estan localitzades a l'interior del continent. Són planes i tenen una altitud mitjana.
Conques sedimentàries: Són grans depressions en les quals es depositen i s'acumulen els sediments.
Plataforma continental: És la part submergida del continent fins a una profunditat màxima de 200 m.
Talús continental: Zona de fort pendent, que pot arribar fins a profunditats superiors als 3000 m. Està situada al final de la plataforma continental i separa l'escorça continental de l'oceànica.
Planures abissals: Regions del fons marí. Són planes situades a més de 3000 m de profunditat.
Dorsals oceàniques: Són serralades submarines amb altures de 2000-4000 m.
Fosses oceàniques: Són depressions estretes i profundes, que es troben sovint a prop de les costes i paral·leles a elles.

Proves geogràfiques: Els perfils d'Amèrica del Sud (costa est) i d'Àfrica (costa oest) encaixen perfectament seguint les vores de la plataforma continental. Això té sentit si es pensa que estaven units i es van fragmentar.
Proves geològiques: Hi havia potents estrats de til·lites d'uns 200 Ma d'antiguitat, tant a Amèrica del Sud com a Àfrica.
Proves paleontològiques: Hi ha diversos exemples de fòssils d'organismes idèntics que s'han trobat a Amèrica del Sud, Àfrica, Índia i Austràlia.
Proves paleoclimàtiques: El clima d'una època i una regió concretes pot determinar el tipus de roques preexistents.