Estudi de la llengua: L’oració composta i la relació de significat entre mots

Estudi de la llengua

L’oració composta

● Juxtaposades: oracions separades per un signe de puntuació. Les dues oracions estan al mateix nivell.

● Coordinades: oracions enllaçades per un connector coordinant. Les dues oracions estan al mateix nivell.

o Copulatives: i, ni

o Disjuntives: o, o bé, ara...ara, sigui...sigui

o Adversatives: però, sinó, sinó que

● Subordinades: oracions enllaçades per proposicions... Una està dins de l’altra.

o Substantives:

▪ Completives: “que” (conjunció, sense antecedent)

▪ D’infinitiu: introduïdes per un infinitiu.

▪ De relatiu: “qui”/pronom o determinant + “que”

▪ Interrogatives: preguntes directes o indirectes. Van introduïdes per “què”, “qui”, “quant”, “quan”, “on” i “com”

o Adjectives: “que” (pronom relatiu, substitueix un antecedent, funció de CN)

o Adverbials pròpies: poden ser de mode (com), de lloc (on) i de temps (quan)

o Adverbials impròpies:

▪ Causals: expressen la causa, el motiu o la raó (com que, ja que, car)

▪ Finals: expressen la finalitat o l’objectiu (perquè, per tal que, a fi que)

▪ Concessives: expressen una contrarietat (encara que, tot i que, si bé)

▪ Condicionals: expressen una condició necessària (si, en cas que, tret...)

▪ Comparatives: expressen una condició (tan... com, mes... que)

▪ Consecutives: expressen una conseqüència (de manera que, tan, tant)

Relació de significat entre mots

● Sinonímia: relació de semblança o identitat entre dues o més paraules.

o Sinonímia total: dos mots comparteixen tots els trets semàntics

o Sinonímia parcial: dos mots tenen significats semblants però amb distincions

o Sinonímia geogràfica (geosinònims): sinònims de dues varietats lingüístiques

o Sinonímia amb diferenciació de registre: sinònims de registres diferents

● Antonímia: relació d’oposició entre dues o més paraules del mateix camp lèxic.

Dues paraules són antònimes quan tenen trets en comú i un d’oposat.

o Antonímia complementària: l’afirmació d’un comporta la negació de l’altre

o Antonímia gradual: hi ha una oposició però existeixen termes intermedis

o Antonímia relacional: un dona sentit i raó de ser a l’altre, implicació bilateral

● Hiperonímia: un mot és hiperònim quan el significat és més genèric que el dels mots que inclou en la seva capacitat de designació (animal (mamífer, rèptil...))

● Hiponímia: un mot és hipònim quan el significat és més específic que el d’un altre

● Cohiponímia: dos mons són cohipònims quan comparteixen un hiperònim i s’oposen entre ells per un o diferents trets (mamífer i rèptil)

2