Estudi de l'obra postimpressionista 'Els jugadors de cartes'
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,9 KB
Els jugadors de cartes
Documentació general
- Autor: Paul Cézanne
- Cronologia: 1890-1892
- Localització: Musée d’Orsay, París
- Estil: Postimpressionisme
- Tècnica: Oli sobre tela
- Mides: 47,5 x 57 cm
Anàlisi formal
L'escena mostra dos homes jugant a cartes. El jugador de l’esquerra té les cartes blanques i el de la dreta, grises. S'observen pinzellades breus, gairebé quadrades i superposades.
En aquesta pintura, es pinta i es dibuixa simultàniament. La forma es construeix a través d’un mosaic de pinzellades, seguint la idea que com més harmoniós és el color, més precís és el dibuix.
Predominen els colors càlids i hi ha importants contrastos cromàtics. L’home de l’esquerra té la jaqueta amb tonalitats marrons, mentre que la del de la dreta té tonalitats grogues. En canvi, el pantaló del de l’esquerra presenta tonalitats grogues i el del de la dreta, marrons.
La composició pretén ser simètrica, i l'ampolla central actua com a eix de simetria, malgrat que el seu reflex no coincideix amb la meitat exacta. El pintor redueix les formes a figures geomètriques bàsiques com cilindres, cons i esferes.
La composició està molt estudiada. El punt de fuga es troba a les mans que sostenen les cartes, punt on es dirigeix la mirada de tots dos jugadors. El cos del jugador de l'esquerra està completament integrat dins del llenç, mentre que part del cos del jugador de la dreta queda fora de la composició.
El jugador amb la pipa porta un barret rodó i sense cap arruga, i està assegut amb l'esquena ben recta. L’altre personatge, aparentment més jove, porta un barret abonyegat i doblegat, i la seva postura no és tan ferma.
Interpretació
La representació mostra una escena quotidiana d'Aix-en-Provence. Les cartes blanques són símbol de seguretat, mentre que les grises ho són d'inseguretat.
El jugador amb pipa sembla ser el jardiner del pare de l'artista, Alexandre Paulin. Per la seva postura ferma, sembla el personatge més segur i veterà. Són personatges antagònics i, per representar-los, Cézanne es fixa en els camperols d'Aix.
El quadre pot simbolitzar la lluita de l’autor amb el seu pare, un ric banquer que no volia que el seu fill es dediqués a la pintura. També podria representar un enfrontament amb ell mateix a causa de les seves pròpies contradiccions.
La seva funció principal era decorativa, ja que el pintor creava l'obra amb la intenció de vendre-la. L’autor es va inspirar en obres de Caravaggio i Courbet sobre la mateixa temàtica.
Cézanne és considerat un precursor directe del cubisme i d'artistes com Picasso.