Estudis d'immunologia: funcionalitat dels limfòcits i molècules HLA

Valoració de la funcionalitat dels limfòcits

La valoració de la funcionalitat dels limfòcits és necessària per tal de valorar el funcionament del sistema immunològic, sobretot a nivell d’immunitat específica.

Tècniques de separació de limfòcits i PMN per centrifugació en gradient de Ficoll

És la tècnica més utilitzada per separar els limfòcits de la resta de components de la sang. Es dilueix la sang total desfibrinada en un medi de cultiu i es col·loca sobre un tub ple fins a la meitat de Ficoll. A continuació es centrifuga i s’aconsegueix la separació dels limfòcits de la resta de components de la sang.

El medi està format per 2 compostos:

• Ficoll 400: polímer sintètic de sacarosa i epiclorhidrina. Té una densitat més gran que els limfòcits però menor que els eritròcits i granulòcits. A més provoca l’aglutinació dels eritròcits.
• Diatrizoat de sodi: compost que quan es barreja amb el Ficoll, forma solucions de baixa viscositat i alta densitat.

RESULTAT:

Quantificar la viabilitat cel·lular amb blau de tripà i fer el recompte.

ESTUDI DE FUNCIONALITAT DE LB

Per avaluar la funcionalitat dels LB s’indueix la seva divisió in vitro mitjançant diversos estímuls i es quantifiquen nivells Ig (IgG, IgM i IgA) amb IDR. En casos d’immunodeficiències amb fallada en la producció de IgM es recomana la determinació de la presència d’Ac naturals o isohemaglutinines Anti-A i Anti-B mitjançant ELISA.

ESTUDI DE FUNCIONALITAT DE LT

El nivell de proliferació de LT pot fer-se per diferents vies:

• Estudis de proliferació en resposta a mitògens.
• Estudis de la proliferació per citometria de flux.
• Valoració de producció de citocines.

Prova de la hipersensibilitat cutània retardada Test de transformació limfoblàstica (TTL)

Mètode “in vitro” més simple, reproduïble, ràpid i semiquantitatiu.

Estudi de la funció fagocítica de PMN i monòcits

S’incuba una fracció de leucòcits de sang perifèrica amb una suspensió de partícules inerts o de microorganismes per permetre la fagocitosis, i posteriorment quantificar-la mitjançant l’observació de cèl·lules tenyides.

Estudi de la funcionalitat de PMN i basòfils

S’utilitzen la tècnica de reducció de NBT i la mesura de radicals lliures.

Molècules Antígens Leucocitaris Humans (HLA)

S’anomenen també antígens leucocitaris humans (HLA). Són el producte d’un conjunt de gens localitzats al cromosoma 6. Són els responsables de que els limfòcits rebutgin els teixits trasplantats i detectin elements estranys.

Tipus de HLA

a) Molècules de classe I: Codifiquen per glicoproteïnes de la superfície de cèl·lules nucleades. Funció: presentar Ag a LT CD8+
b) Molècules de classe II: Codifiquen per glicoproteïnes de la superfície de les APC. Funció: presentar Ag a LT CD4+
c) Molècules HLA-III: Són proteïnes relacionades amb funcions immunitàries.

Processament i presentació d’antígens

1) PROCESSAMENT d’Ag per APC - via endocítica o de classe II
2) Processament d’Ag per cèl·lules diana – via citosòlica o classe I
3) Processament d’Ag lipídics o 3a via o via CD1

Estudis d'histocompatibilitat HLA

Aquests estudis busquen la màxima igualtat de molècules HLA entre donant i receptor per evitar el rebuig.

Rebuig qui controla

Les cèl·lules T CD8+ (LTc) i CD4+ (LTh) reaccionen enfront els Ags MHC processats dels injerts i provoquen diferents tipus de rebuig.

Assajos d’aglutinació

Posar en contacte sèrums de dones multípares o pacients politransfosos amb cèl·lules de donants.

Tècniques serològiques – microlimfotoxicitat o citotoxicitat regulada per complement (CCD)

Es realitza en una placa de Terasaki en la que s’hi enfronten Limfòcits del donant a estudiar i Bateria d’Ac monoclonals específics per cada una de les molècules HLA possibles.

Prova creuada o cross-match per citometria de flux

Determina l’existència d’Ac específics pre-formats enfront les molècules HLA el donant, causants dels rebuigs hiperaguts.

Detecció d’Ac anti-HLA

Per avaluar periòdicament en pacients en llista d’espera la presència d’anticossos anti-HLA.

Estudis de paternitat

La genètica forense utilitza la variabilitat genètica com a eina per a l’identificació d’individus per tal de resoldre casos de relació parental i crims.