El Modernisme Català: Etapes, Festes de Sitges i Poesia

Les Festes Modernistes de Sitges i les Etapes del Moviment

Primera Etapa: L'inici a Sitges

El 23 d'agost de 1892, Santiago Rusiñol va promoure la celebració de la Primera Festa Modernista a Sitges, que va consistir en una exposició pictòrica i una vetllada literària. La Segona Festa va ser el 1893, on es va destacar la necessitat de lluitar per l'objectiu de modernització del país i es va representar l'obra teatral "La Intrusa".

Segona Etapa: La Crítica Social i el Decadentisme

La revista L'Avenç va adoptar un caràcter de crítica social, fet que va provocar que els simbolistes se n'apartessin i la revista tanqués aquell any, deixant sense veu els autors vitalistes que hi romanien.

• Tercera Festa (1894): Va mostrar una inclinació marcadament decadentista. Rusiñol hi defensa la seva idea de l'art com a religió.
• Quarta Festa (14 de febrer de 1897): Va consolidar el moviment. Es va inaugurar la cerveseria Els Quatre Gats, que es va convertir en el nucli del modernisme barceloní.

Tercera Etapa: La Tendència Vitalista

La creació de la revista Catalònia (1898) assenyala la superació de l'etapa decadentista. La redacció es va decantar per la tendència vitalista i va fer una crítica sistemàtica del decadentisme, tot i que va tancar el novembre de 1898. Des de desembre de 1899 fins al març de 1900, es definia com "un periòdic nacionalista liberal" i defensava un fort catalanisme d'esquerra. Això va suposar el declivi del modernisme com a moviment.

Darrera Etapa: El Final del Modernisme

Es va publicar la revista Joventut (1900-1906), que representa un retorn als inicis del modernisme. El Poble Català (1904-1906) va intentar reconstruir un front modernista homogeni del qual es declaraven hereus. Entre 1903 i maig de 1905 es va publicar Catalunya, una revista d'universitaris catòlics dirigida per Josep Carner, poeta ja noucentista. Es dona per acabat el modernisme i sorgeix el Noucentisme amb força, impulsat per polítics i per la burgesia. La mort de Joan Maragall el 1911 va marcar la desaparició del Modernisme. El Noucentisme va sorgir amb l'objectiu de modernitzar Catalunya, però transformant la societat a base d'educació.

La Poesia Modernista

La Revolta contra els Jocs Florals

La poesia modernista rebutjava la poesia vuitcentista, representada pels poetes que participaven en els Jocs Florals de la Renaixença. Es buscava una autenticitat lingüística que reflectís la vida, ja fos des del punt de vista del poeta (simbolisme) o amb una visió directa de la realitat (vitalisme).

La Poesia Simbolista

A Catalunya, el simbolisme va influir més en la novel·la i en el teatre. El principal representant poètic va ser Adrià Gual, que va intentar arribar a l'ànima del lector provocant misteri i emocions. Com que no dominava molt bé la llengua, no va poder assolir aquest objectiu, però Joaquim Ruyra sí. Per a Ruyra, la inspiració es traduïa en ritme, i el ritme, en paraula.

La Poesia Vitalista

Defensava la regeneració de la societat. El seu màxim representant, Joan Maragall, atacava la visió del simbolisme decadentista perquè entenia que la poesia havia de ser una arma social i de defensa de la vida.

El Parnassianisme

Propugnava el retorn als clàssics com a defensors de la perfecció tècnica. El seu màxim representant va ser Jeroni Zanné.