Etapa de la intel·ligència preoperatòria (2-7 anys)

És verbal o intuïtiva i es caracteritza per la funció simbòlica (parlar de coses no presents). Hi ha 2 subestadis:

1. Pensament simbòlic i preconceptual (2-4 anys)

Tenen pre-conceptes que són representacions generals (tots els homes són pares). Tenen raonament transductiu (plantejar hipòtesis èrronees).

2. Pensament intuïtiu (4-7 anys)

Pensen en les invariants qualitatives (estudi dels objectes en mida, color, soroll…). Construeixen les primeres nocions de quantitat. Apareix l’ús de la llengua escrita (més coneixement de la realitat). Característiques d’aquest pensament:

• Egocentrisme: Veure el món amb visió única (perspectiva única) de l’infant.
• Centració: Incapacitat per considerar les diferents qualitats de la realitat.
• Sincretisme: Barrejar la realitat (tots els conceptes barrejats).
• Juxtaposició: És el desordre de principi a final d’explicar alguna cosa.
• Irreversibilitat: Incapacitat d’executar una acció en els dos sentits (1,2,3,4 / 4,3,2,1).

Funció simbòlica: Capacitats d’evocar situacions no presents:

• Realisme infantil: Confondre somnis amb la realitat.
• Animisme: Atribuir funcions humanes a animals o objectes.
• Artificialisme: Creure que tot ho ha fet l’home.